M’aturava per retratar la capella de la Mare de Déu del Remei, al terme del Pont de Bar, al costat de l’edifici termal anomenant ‘Banys de Sant Vicenç ‘, la descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular que consta de tres trams separats per pilastres, el primer i el presbiteri coberts amb volta de canó i el central amb volta d'aresta, amb una finestra en la cara orientada al sud. Un fris motllurat recorre la part superior dels murs laterals, a excepció del primer tram. A la dreta del presbiteri s'obre la porta d'accés a la sagristia. Exteriorment la capella destaca per la seva alçada i austeritat, amb una porta senzilla sense cap mena de decoració i un petit òcul al damunt. Remata el extrem superior de la teulada una espadanya que alberga una petita campana.
Llegia que l’hotel Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965.
La familia Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.
L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.
Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’amplies i modernes instal.lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins a l’inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.
Acabat el conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i destrossades les instal•lacions, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel familiar.
http://goigsdelignasi.jimdo.com/alt-urgell-i-cerdanya/banys-de-sant-vicens-el-pont-de-bar/
