divendres, 7 d’agost del 2015

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI. BANYS DE SANT VICENÇ. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés


M’aturava per retratar la capella de la Mare de Déu del Remei, al terme del Pont de Bar, al costat de l’edifici termal anomenant ‘Banys de Sant Vicenç ‘, la descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular que consta de tres trams separats per pilastres, el primer i el presbiteri coberts amb volta de canó i el central amb volta d'aresta, amb una finestra en la cara orientada al sud. Un fris motllurat recorre la part superior dels murs laterals, a excepció del primer tram. A la dreta del presbiteri s'obre la porta d'accés a la sagristia. Exteriorment la capella destaca per la seva alçada i austeritat, amb una porta senzilla sense cap mena de decoració i un petit òcul al damunt. Remata el extrem superior de la teulada una espadanya que alberga una petita campana.

Llegia que l’hotel Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965.

La familia Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’amplies i modernes instal.lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins a l’inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabat el conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i destrossades les instal•lacions, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel familiar.

http://goigsdelignasi.jimdo.com/alt-urgell-i-cerdanya/banys-de-sant-vicens-el-pont-de-bar/

dijous, 6 d’agost del 2015

EL VAPOR DE CLAUDI ARAÑÓ i ARAÑÓ. SANTA PERPETUA DE MOGODA. VALLÈS OCCIDENTAL.

Llegia que Josep Marimón i Cot, aixecava per encàrrec de Claudi Arañó i Arañó (Barcelona, 1827 - ídem, 1884), El Vapor Arañó situat en una illa de 6157 m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, en el límit del nucli antic de Santa Perpètua de Mogodda.


Es troba enmig de l'eixampla de principis de segle XX, amb carrers estrets i rodejats d'edificis residencials.

Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents una de l'altra, estan construïdes paral•lelament als carrers de Martí i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel•la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.

La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa.

L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. En l'espai lliure hi ha diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc, i uns horts. Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaca a nivell arquitectònic els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. És una de les primeres indústries que s'instal•laren a Santa Perpètua i representa un dels elements més importants del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història d'aquest segle al municipi ( a l’any 1914, va tenir lloc primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials).

Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.

dimecres, 5 d’agost del 2015

ESCOLA LACUSTÀRIA. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Rebia un email des de l’ Arxiu Municipal de Llagostera, en el que la Marta Albà i Espinet, , em deia ; l'actual escola Lacustària és l'escola construïda per la república.

Els debats sobre la necessitat d'una nova escola s'inicien el 1931, es tracta de construir una escola graduada tant per nens com per nenes.

L’any 1933 s'encarrega el projecte a l'arquitecte Josep Maria Deu Amat ( 1900 + Caracas 26.01.1987 ) . Les obres no s'inicien fins el 1936 ja començada la guerra civil. Durant la guerra es fan els fonaments i les parets de tancament.
L'obra no es reprèn fins als anys 1960.

L’any 1963 s'inaugura l'ala dels nens i l’any 1965 l'ala de les nenes i el menjador.

Us passo una fotografia del dia de la inauguració el 5 de maig de 1963.


Us deixo uns enllaços per ampliar aquesta informació.

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
http://93.189.94.145/fboss2/output/forms/img/publicacions/40.pdf
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
http://vitruvius.es/revistas/read/arquitextos/11.129/3753
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/03/09/pagina-16/32984830/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Maria%20Deu%20Amat

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dimarts, 4 d’agost del 2015

EDIFICI DE LA SOCIETAT CATALANA PER A L’ENLLUMENAT DEL GAS. BARCELONA

Retratava la façana monumental de l'edifici construït per Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917), atenen l’encàrrec de la Societat Catalana per a l'Enllumenat del Gas, fou la seu de Catalana de Gas, després Gas Natural, fins al seu trasllat al nou edifici Gas Natural al costat de la Ronda Litoral. Aixoplugava un Museu del Gas, actualment en exposició a Sabadell, en què s'exhibien diferents aparells que mostraven l'evolució experimentada en l'ús d'aquesta font d'energia.


Com la resta dels edificis del Portal de l’Àngel acull avui una multinacional del vestir.

M’havia portat fins a Barcelona en aquesta ocasió, la recerca d’un formatge de búfala que m’havia recomanat el Dr. Faraj Kurdi Kurdi, i que val a dir trobava a la botiga Simó del carrer Comtal, 4.

dilluns, 3 d’agost del 2015

EDIFICI DE L'AJUNTAMENT I ESCOLES D'OLVAN. EL BERGUEDÀ

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista retratava la façana del magnífic edifici de l'Ajuntament d'Olvan, del que llegia que és va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada.

Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.

La descripció tècnica ens diu; edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.


Demanava informació a l’Ajuntament del mestres d’obres i/o arquitectes que l’han fet possible, i pel que fa l’autor de l’edifici em deien ;

Bon dia Antonio,

En relació al teu correu sol•licitant el nom de l’arquitecte que va redactar el projecte de l’edifici actual de l’Ajuntament, et comunico que va ser redactat pel Sr. Emili Porta Galobart (Berga, 1886 - Berga, 01/04/1963) l’any 1962.

M’expliquen també que el consultori mèdic que estava als baixos de l’ajuntament entre els anys 1987 i 2008, s’ha traslladat des d’aquella data al lloc on hi havia dos antics habitatges dels mestres, i la sala d’actes es va habilitar durant la legislatura 1983-1987; les dependencies de l’edifici s’han anat adequant en el transcurs dels anys , a partir de l’aprovació l’any 1962 .

Salutacions.

Poc a poc, s’anava refent la ‘memòria històrica’ de l’obra pública en l’àmbit escolar feta des de la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment en el període de la II República :

AVIÀ

BAGÀ

BERGA

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/12/22/pagina-11/33205790/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20escuelas%20en%20Berga
ens agradarà rebre imatges d’aquesta escola.

CASSERRES


GIRONELLA

Esperem rebre dades des de l’Ajuntament de l’escola pública de Cal Bassacs.

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ


PUIG-REIG

SAGÀS
Esperem rebre dades des de l’Ajuntament

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

diumenge, 2 d’agost del 2015

TRESORS DE TÀRREGA. LA CASA CÀRCER.

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava entre altres edificis la dita casa Càrcer al carrer de Santa Anna.


El dissabte 01.08.2015, fent recerca llegia que la dita casa Càrcer, fou promoguda per l’Enric de Càrcer i Sobies (Barcelona 1852 - Tàrrega 1921), alcalde de Tàrrega i president de la Diputació de Lleida a finals del segle XIX, i construïda entre els anys 1909 i 1910 per l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara (Sant Ponç, Sallent, 8 d'abril de 1882 - 20 d'octubre de 1920).

L’edifici té com característica remarcable els motius andalusins que ornamenten la seva cara exterior. Algunes fons li atribueixen influències de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949).

Originàriament , l'immoble s'estenia des del carrer de Santa Anna fins a la plaça del Carme, seguint el traçat de la carretera, una fortíssima nevada l’any 1944, provocà l'esfondrament de part de la seva estructura.

A dia d'avui es conserva bona part de la façana que afronta al carrer de Santa Anna, i la cantonada orientada a l'avinguda de Catalunya.

Tàrrega hauria de posar ‘ en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic, i molt particularment – per l’ interès que desperten - els edificis que s’aixecaven els primers decennis del segle XX.

dissabte, 1 d’agost del 2015

ESGLÉSIA DEL CEMENTIRI DE SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el conjunt d’edificis que composen avui Sant Pau de Segúries , l'antiga rectoria, reconvertida en casa de colònies, amb diversos annexos al seu voltant, i l’edifici de l’antiga església del que ens diu la descripció que és de planta rectangular amb tres naus, una central gran i dues laterals més petites que s’obren a la central mitjançant arcades. La nau central és coberta amb volta de canó. Pels falsos nervis d’arcs i les falses claus de volta, hom pensa que es tracta d’una falsa volta feta amb maons, i que la coberta real sigui amb cabirons de fusta coberts amb teula àrab.



La separació entre les arcades de les naus laterals (quasi capelles) està formada per pilastres rematades amb una senzilla motllura, i des de cada pilastra surten els arcs de la volta. A la part de l’atri hi ha un cor tot construït en fusta. L’orientació de l’església és la de l’originària romànica, amb la porta d’accés cara al sud. El campanar, que s’aixeca sobre la porta, és molt pesat i massís.

De la primera església de Sant Pau, en tenim noticies en el segle X; en el segle XII se’n construeix una altra, la durada de la qual arriba fins el 1688, en què és enderrocada per a construir-hi l’actual, que es beneeix l’any 1693.

L’església exerceix de facto, com capella del cementiri de Sant Pau de Segúries.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com