IN MEMORIAM. ESCOLA EL BOSQUET. SANT FRUITÓS DE BAGES

Demanava a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, imatges de l’’escola al Bosquet de Sant Fruitós, que fou projectada per Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990), arquitecte municipal de Sant Fruitós de Bages.

En una entrevista que li feien a :

http://www.memoria.cat/entrevista-amb-pere-armengou-i-torra-arquitecte-municipal-de-manresa-i-de-sant-fruit%C3%B3s-de-bages-dura

Pere Armengou i Torra parla de 6 0 7 aules, amb un porxet davant de cada aula. El projecte encarregat per l’ajuntament era de 5 aules.

Creu recordar que l’obra la data l’any 1932 i/o 33. De la lectura de les actes del Ple de l’ajuntament es conclou que la construcció es va dur a terme entre els anys 1933 i 1934.

A les fotografies de l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, apareix només un edifici, que actualment és la seu de Ràdio Sant Fruitós.

Les actes del Ple de l’ajuntament, ens diuen que l’any 1934 només es va construir un mòdul, d’aquelles Escoles Nacionals projectades des del Consell d’Ensenyament, que és el que actualment es troba al bosquet.

Agraïm a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages , i molt particularment a l’Anna Cura Subirana la seva col•laboració

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Llorenç del Penedès, advocada a Sant Llorenç.

La descripció ens diu que una escalinata mena a la façana principal, que està envoltada per una balustrada de pedra. En la façana, dividida en tres cossos, destaca el central amb una gran rosassa i una estructura a dues vessants adossada, on es troba l'arquivolta d'arcs de mig punt que forma la porta d'accés. El cos de l'esquerra presenta una portalada d'arc de mig punt amb arquivoltes, i una finestra formada per dos arcs de mig punt i un ull, tapiats amb vitralls. El cos dret presenta la mateixa estructura però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises i de diferent diàmetre. El segon pis consta de quatre obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Està rematat per una estructura piramidal.

L'interior és molt il•luminat, pels nombrosos vitralls decorats amb escenes de la vida de Sant Llorenç. Presenta una sola nau amb capelles laterals, i a l'absis hi trobem una imatge de Sant Llorenç. La pica baptismal d'immersió d'estil preromànic, té una forma de copa amb base d'origen recent. És decorada amb un fris i un llibant prop de la boca. La part central presenta altres motius d'ornamentació, com ara arcs, reticulats, fulles de palma, aus, rostre allargat i dibuixos de formes geomètriques. La part de baix té un senzill fris. El basament és tot nou, i la decoració està feta a base de relleus.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sant-llorenc-diaca-i-martir-patro.html

No trobava cap dada de les vicissituds d’aquest edifici en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Històricament depenia del bisbat de Barcelona, per això fou el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), qui beneiria la pica del nou baptisteri.

Actualment depèn de l’Arquebisbat de Tarragona, i forma part de l’Arxiprestat del Baix Penedès, que nosaltres anomenen Penedès jussà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament no s’atura  la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  Sant Llorenç   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLESIA PARROQUIAL DE TÀRREGA. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L'ALBA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava l'església - mal dita -  de Santa Maria de l'Alba, que fou projectada per Fra. Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), conegut com el Tracista, i construïda de nova planta al mateix indret de l'antiga església.

Les traces originals, datades el 1672, es conserven encara a l'arxiu municipal i permeten de veure que les obres de Santa Maria de l'Alba seguien força fidelment les directrius de Fra Josep.

La descripció ens diu que l'edifici de l'església parroquial , advocada a la Marededéu de l'Alba, és d'una sola nau amb capelles laterals intercomunicades, dins de la tipologia anomenada jesuítica (derivada del Gesú de Vignola a Roma) que a Catalunya, però, era ja usual des d'època gòtica La coberta-una volta de canó amb llunetes que arrenca d'un entaulament- recolza sobre pilastres gegants entre les quals s'obren els arcs de mig punt d'accés a les capelles laterals. Sobre els arcs, al llarg de la nau hi ha una tribuna.

Una cúpula de mitja taronja amb nervis, sobre un tambor amb vuit finestres alternades amb parelles de pilastres, s'alça sobre el creuer, el projecte inicial concebia la cúpula sobre petxines Al cos principal de l'edifici fet entre el 1672 i el 1696, hom li afegí dues capelles-la dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), que havien estat projectades també per Fra Josep (mort ja el 1690). Allà trobem la talla policromada de la Mare de Déu, del segle XVIII- XIX.

 La façana si bé seguí la composició originària en tres cossos -que corresponen a la nau central i a les capelles laterals, no es resolgué segons el concepte de retaule setcentista sinó que s'acabà molt posteriorment, ja dins del segle XX, amb una portada del segle XVIII, atribuïda a Pere Costa Segons el projecte inicial de Fra Josep, el campanar, semblant al de Vilanova i la Geltrú, havia de tenir un cos més. Sobre una base quadrangular s'alça un doble cos de planta vuitavada acabat amb balustrada i pinacles. A la porta lateral, el portal de Cervera, hi ha una fornícula amb la Mare de Déu de Cervera a dins, realitzada en pedra porosa. Va ser realitzada al segle XVII. Actualment li manca un braç.

Es feia un ofici religiós a la capella de la Mare de Déu de la Pietat.

Tàrrega, té molt a ‘viure’.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lalba-tarrega.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

MAREDEDÉU DEL PRIORAT DE BANYERES, MAL DITA SANTA MARIA. PENEDÈS JUSSÀ.

Llegia que l’església situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona. Cada nau té el seu corresponent absis, una rosassa als peus i un arc toral, i ambdues són separades per dos arcs lleugerament apuntats. La nau més antiga presenta l'antiga porta d'accés, avui tapiada, i una sèrie de bancs continus de pedra. Adossada a la segona nau hi ha la sagristia, a la qual s'accedeix mitjançant una obertura d'arc de mig punt. A fora i al mig de les dues rosasses hi ha un potent contrafort que sosté els arcs que separen les dues naus interiors. Damunt mateix d'aquest contrafort hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana.

El Josep Olive Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig  de 2019) , davant l'església.  La Marededéu de l'Ajuda, se'l enduia abans de la Covid.19, com ella li havia demanat sempre. 

L'església és feta de paredat i la porta d'entrada, d'arc de mig punt, és situada al costat de la sagristia. El sarcòfag es troba a l'interior i davant la porta tapiada, i està sostingut per quatre columnes. Aquestes és composen per un base que simbolitza una flor estesa d'una manera força esquemàtica i primitiva, un fust i un capitell, el qual presenta una decoració amb fulles de margalló, una flor de quatre pètals iguals amb un botó al centre, i un raïm a sota les fulles de margalló. La caixa sepulcral és de pedra i té una forma rectangular. Consta també d'una tapadora de pedra de dues vessants. Tant la caixa com la tapadora, són decorades per un seguit d'escuts en relleu, tots iguals, els quals contenen tres pals centellants damunt del camp, i són emmarcats per una sèrie d'arc ogivals.

Les rajoles del terra de les dues naus de l'església de la Marededéu del Priorat  - Santa Maria, és un castellanisme - presenten un tipus d'enrajolat diferent al de la sagristia. Les rajoles tenen una forma quadrangular i unes dimensions aproximades de 30x30 centímetres. Totes elles presenten algun tipus d'incisió; ratlles verticals, ratlles corbes, mans gravades, etc. L'arcosoli d'estil gòtic, es troba adossat a la paret que separa la segona nau de la sagristia i tocant a l'absis. És compost per un arc apuntat que dóna pas a una cavitat. Hi ha un frontal decorat amb relleu que presenta una creu grega i dos florons laterals. Vorejant l'arc apuntat, hi ha una motllura de pedra la qual presenta una decoració amb flors de quatre fulles de forma lineal i senzilla. El cadiratge de pedra es troba situat al voltant de la paret més antiga i sempre de cara a l'absis. Està fet de carreus de pedra decorada amb unes incisions, formant ratlles paral•leles. Destaca el seient del Prior, el qual fou construït aprofitant la motllura que forma l'arc toral de la nau per tal de fer un respatller. Té, a més, dos braços de forma corba totalment decorats amb ratlles verticals.

L’edifici està sobrealçat.

Al cementiri hi ha una capella, o un panteó, d’estil neogòtic quina imatge no podia retratar perquè el fossar esta tancat amb pany i forrellat.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/boigs-la-mare-de-deu-del-priorat.html

Dissortadament no s’atura  la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Es consolida el costum de sortir de nit per part dels nostàlgics de la dictadura

Que la Marededéu    í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESCOLES PÚBLIQUES DE BEGET ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAMPRODON.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia unes fotografies de la Núria Mora Lorente de l’edifici que segons els explicaven havia estat Escoles , Casa de la Vila, i seu d’altres serveis.

Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, quan manava al REINO DE ESPAÑA el general Franco, que havia guanyat el seu pols contra el govern LIGÍTIM de la II República, amb la ‘complicitat’ de les democràcies europees. Geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS, RIALP. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de l’església parroquial de Rialp, advocada a la Mare de Déu de Valldeflors , és un edifici de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreix en respectivament amb una volta de llunetes. A costat i a costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un xapitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Saníssim, il•luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle XIV.

Quan al topònim, llegia ; forma lingüísticament incorrecta en lloc de Rialb, que prové de RIVO ALBO ʻriu blancʼ, al•lusiu al color clar del llit del riu.

El fet de trobar la major part d’esglésies catòliques tancades, em fa pensar en la contradicció que això suposa amb aquelles paraules de Jesús : «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells»

Em recordava també l’estultícia sobrevinguda als banquers que es beneficiaven de l’ensulsiada de les Caixes Catalanes, quan vas a l’oficina t’envien al caixer automàtic, i alhora no deixen de donar la tabarra, amb trucades telefòniques a tothora per oferir els seus serveis.

Quan es tornaran a obrir les esglésies ?.

Em temo que això, i més desprès de "l'actuació"  del arzobispo de Oviedo, Jesús Sanz Montes, potser no succeirà mai. Podeu però, veure imatges del interior a : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25564

Quan es tornaran a crear Caixes d’Estalvis ?.

Aquí si que tenim la certesa  que NOMÉS si es produeix un canvi polític radical, això serà possible. 

Que la Marededéu de Valldeflors  elevi a l’Altíssim la pregaria de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble !!!

PONT DE LES MÈRITES. TORÀ. EL SOLSONÈS, ABANS LA SEGARRA. LLEIDA . CATALUNYA

Llegia que el Pont de les Mèrites fou construït entre el 1617 i el 1724, data que figura inscrita a la pedra. La seva construcció es perllongà per un període tan ampli d’anys degut a la guerra dels Segadors, i a una gran riuada, del riu Llanera, com succeiria l’any 186, i l’any 1907, en aquesta darrera ocasió Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) visitaria la població.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig  de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) damunt del pont. 

La descripció ens diu ; pont construït per salvar el pas d'una riba a l'altra del riu Llanera. Aquest pont presenta dos ulls d'arcs de mig punt dovellats: un principal més gran i l'altre secundari. A banda i banda de la riba trobem uns murs de contenció que reforcen l'estructura. Presenta dos desnivells amb un punt màxim al centre del mateix pont. És un pont que s'ha de transitar a peu deugut al seu fort desnivell i a les seves estretes dimensions. Hi podem veure una barana d'1'20 que ressegueix tot el perfil del pont per les dues bandes. L'aparell és molt regular, ja que els carreus que formen les filades estan molt ben escairats. A la banda O del pont, aquella que dona a la baixada del castell, trobem un pilonet que indica la data en què es va concloure aquesta obra d’enginyeria civil, "1724".

El nom etimològic prové de la “Turris Meritana ”, que possiblement s’ubicava on hi ha la casa de can Porta, lloc que, es creu, era el pas i frontera de la Marca Hispànica.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Torà assumia notorietat pública per l’actuació – que alguns qualificaven d’incívica - que duia a terme un membre del Consistori local. http://www.regio7.cat/solsones/2014/02/07/arxivada-nou-causa-pel-gos/257286.html

Torà – malgrat les seves ‘Autoritats’ – té molts elements d’interès.

 S'aprovava a llei que permet segregar Biosca i Torà de la Segarra i adscriure'ls al Solsonès

https://www.lleida.com/noticia_canal/aprovada-la-llei-que-permetra-que-tora-i-biosca-passin-formar-part-del-solsones

La sequera que patim ha provocat que Torà pateix desabastiment d'aigua de boca. 

https://www.segre.com/ca/comarques/230928/tora-sense-aigua-solsones-assegurar-servei_221667.html

Algunes persones pensen que si més no,  en l'àmbit del proveïment d'aigua de boca,  en  aquests temps de canvis no va ser gaire assenyat  fer mudances

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.