ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. FERRAN. TARRAGONA. CATALUNYA

Els amics de Pobles de Catalunya, son els únics que tenen alguna cosa publicada a la xarxa d’aquesta església advocada a Santa Maria al nucli de Ferran, adscrit avui al terme de Tarragona.

La seva descripció ens diu ; església construïda l'any 1800. La seva situació entre mitgeres fa que des d'un carrer es vegi només la portada i des del carrer paral•lel la capçalera amb el campanar. La porta és d'arc rebaixat emmarcada per dues pilastres i una cornisa, damunt la qual hi ha una fornícula envoltada d'una motllura acampanada. Més amunt hi ha dues finestretes quatrilobulades . El campanar és octogonal, amb quatre costats oberts i quatre cecs.

No trobava cap persona, i no podia accedir al interior del temple.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest temple, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Feia recompte d’algunes de les publicacions digitals en les que vaig publicant :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/ 2.900

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/ 3.125

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ 3.529

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299 5.301 Relats

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticies/105

Ens queden molts edificis escolars de Catalunya, anteriors a la dictadura franquista per ‘editar’.

Ens queden moltes cases de mèrit – en tots els possibles estils arquitectònics – per retratar i publicar.

Ens queden esglésies, ermites i capelles.

Ens queden racons, arbres i arbredes, fonts, coves, ...

Son tantes les coses a ‘viure’ que ens caldrà comptar amb la vostra ajuda per poder-los fer públics.

El nostre email és coneixercatalunya@gmail.com esperem la col•laboració de tothom.

Antonio Mora Vergés

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ I SANTA MARGARIDA DE RUPIÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L'església de Sant Vicenç és un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb absis poligonal i cor als peus, situada en un espai dit Plaça d’Amunt, retratar-la és un autèntic mal de cap, llevat està clar que tinguin un dron, o possibilitats de fer una fotografia aeria.

Llegia que a l'interior – tancat i inaccessible el dia de la nostra visita - té una sola nau, amb 3 capelles a cada costat; la nau es cobreix amb volta de creueria. La façana principal presenta una estructura simètrica. La porta d'accés, rectangular, es troba decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres d'emmarcament, tríglifs i mètopes amb relleus a la llinda, i frontó trencat amb 3 pinacles descoronament. Damunt la porta hi ha una obertura circular resseguida per una motllura senzilla. La façana , on es poden veure encara restes d'esgrafiats, mostra un coronament sinuós . el campanar, que s'aixeca a la banda esquerra, té base quadrada i cos superior octogonal , on s'obren quatre finestres ogivals. L'interior es cobreix amb volta de creueria. El conjunt es corona amb barana de balustres i un cos superior.

El sostre demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 492 veïns, encara que al cens de 1717 eren ja 415 les persones residents, això va ser la causa de les obres a l’església al segle XVIII, quan es duia a terme la construcció de la nova façana i del campanar, barrocs, així com de la darrera capella, realitzada ja en estil neoclàssic.

Es tancava l’any 2014 amb 246 habitants, s’ha perdut un 50% de la població, fet extremadament greu en un indret proper al mar, carregat d’història i amb una natura ubèrrim. Si Catalunya assoleix la llibertat nacional haurà de respondre ràpidament al repte de la distribució territorial de la seva població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL DELS ICART. AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat; situat a la plaça del Castell de Torredembarra i actual seu de l'Ajuntament, el Castell dels Icart és un edifici de planta quadrada (30 x 30 metres en planta), més de 12 metres d'alçada i amb baluards atalussats a cadascuna de les seves cantonades, dos d'ells molt destruïts. Fou edificat entre el 1560 i el 1670 per la família homònima, antics senyors de la vila, segons J.F. Cabestany Fort , damunt d'un anterior castell medieval. En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà a favor de Guitard, Prolionisc i Ol•lomar, amb l'obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme. Per alguns autors aquesta torre fou la gènesi de la vila de Torredembarra, on es bastiria el castell vell, que fou residència dels senyors del lloc fins que els Icart construïren el nou castell-palau, conservat fins avui. L'actual edifici està construït sobre un sòcol en tal•lus i la seva porta d'accés de la façana principal està emmarcada per dues columnes d'estil àtic a cada costat. Les fustes de les columnes tenen decoració geomètrica i vegetal molt petita. L'arc de coronament és adintellat, la cornisa està partida i el frontó és corb i molt guarnit. Al timpà hi hagué una placa que en l'actualitat ha desaparegut. Al pis noble podem observar cinc finestres adintellades que mantenen la simetria de tot el conjunt. Damunt de la cornisa existeix un altre pis d'obra de tàpia que possiblement es construí al segle XVII ja que no apareix en els dibuixos originals de mitjan segle XVII. A l'interior de l'edifici trobem un pati central quadrat -actualment el vestíbul de l'Ajuntament-, rodejat d'arcs de mig punt amb casetons i dels del que podem accedir a semisoterranis (bodega, capella, etc). L'escala principal és molt àmplia, amb dues portes d'accés als salons. Les ales d'accés es cobreixen amb una volta d'aresta de maons. En estat semiruïnós fins a finals de la dècada dels noranta del segle passat, actualment es troba totalment restaurat segons projecte de l'arquitecte Xavier Olivé, i com hem dit, és la seu de l'Ajuntament de Torredembarra i un dels millors exemples renaixentistes de la comarca. L'any 1998, amb motiu de la restauració de l'edificació per ubicar-hi l'Ajuntament, es realitzà una intervenció de control de les rases que es practicaren per reforçar l'estructura. En aquesta intervenció no es documentaren restes arqueològiques. Desconeixem en quin estat es pot trobar el castell medieval, ja que les construccions i restauracions posteriors impedeixen observar les restes originals.

S'emmarca dins de l'escola arquitectònica coneguda com del Camp de Tarragona a la qual va pertànyer Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), mestre d'obres i autor del Palau de la Generalitat.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Icart, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultats – l’església parroquial de Foixà, advocada a Sant Joan, la descripció de patrimoni Gencat, ens diu edifici d'una nau, capçalera semicircular i capelles laterals . la nau coberta amb volta apuntada -sense creuria- amb arcs torals de la mateixa forma; el presbiteri presenta creueria amb escultura a ma clau i impostes de les nerviacions. La decoració esculpida es repeteix a les impostes dels arcs torals i a la creueria del cor, amb temes de sants, animals i fullatge. Al frontis hi ha la portada, amb arquivoltes apuntad3es en degradació, llinda i timpà; frisos esculpit amb fullatge i amb personatges i animals fabulosos. Sobre la façana es dreça un cloquer d'espadanya i tota la part alta de l'edifici és sobre pujada per un terrabastall, antiga obra de fortificació. L'edifici es construït amb grans pedres desbastades i carreus escairats a les cantonades; els murs són coberts d'arrebossat.

L'església de Sancti Iohannis de Fuxano l'any 1058 fou restituïda per la comtessa Ermessenda de Barcelona-Girona al bisbe Berenguer de Girona.

En documents dels segles XIII i XIV és citada com a parroquial.

Espero amb ànsia noticies de la data i autor de l’edifici de les escoles públiques des de l’Ajuntament de Foixà

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES ESCOLES PUBLIQUES DE MONT-ROIG ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA DE CULTURA AGUSTÍ SARDÀ LLABERIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un email amb dues fotografies de les Escoles Públiques de Mont-roig anteriors a la dictadura franquista, obra de l arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , datades l’any 1910, amb l’estètica ‘tradicional’ de l’època, en un extrem la banda dels nens i en l'altre, la de les nenes.

Agustí Sardà i Llaveria (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1836 - Madrid, 1913), pedagog, advocat i polític català, des del seu càrrec de senador per la província de Tarragona, fomentà l'establiment d'escoles noves a la seva comarca, entre elles, la que és avui Casa de Cultura Agustí Sardà i Llaberia.

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Mont-roig, i desesperava ja de rebre-la.

Trobava un enllaç que donava un xic més d’informació sobre aquest edifici i la seva història :
http://cemont-rogencs.blogspot.com.es/2012/07/un-passeig-historic-per-les-escoles-de.html

Ens manquen encara imatges i dades del col•legi de les monges carmelites i de les escoles rurals del Mas d’en Romeu i de les Pobles.

Amb tots els entrebancs que pugueu imaginar-vos havíem publicat 342 entrades a : http://issuu.com/home/publications , tota aquesta informació és d’us lliure, i hauria de ser la base per fer una veritable història de l’ensenyament a Catalunya.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. SANT POL DE LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA

El temple de Sant Pol de la Bisbal, actualment dedicat a Sant Jaume, és un edifici romànic probablement bastit durant la segona meitat del segle XI i documentat des del 1279. Durant els segles XVIII-XIX - amb els diners d’Amèrica - l'església fou objecte d'importants reformes, que van alterar la seva estructura original.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que en el seu origen era un edifici de tres naus amb tres absis semicirculars. Actualment només se'n conserven dues naus i dos absis, i encara amb moltes modificacions. La part més remarcable de l'edifici és la portalada, situada a ponent; té un arc de mig punt sobre impostes que, al seu torn, formen el cimaci dels dos capitells laterals sostinguts per columnes i dels qual arrenca un altre arc rebaixat situat a un nivell inferior de l'anterior. Les columnes són més curtes que la porta, i els capitells presenten decoració escultòrica.

No trobava cap dada de l’autor dels esgrafiats, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven que no hi havia escola en aquest nucli, i que la quitxalla ja abans de la dictadura franquista s’havia de desplaçar fins a la Bisbal d’Empordà.

ESCOLA DE LA COLÒNIA VIDAL. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil Vidal de Puig-reig, obra de l'arquitecte Alexandre Maria Tintoré Oller , del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del lloc i data del seu naixements i traspàs

En algun lloc es cita erròniament a l’arquitecte Joan Vives Figuerola, del que també ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del lloc i data del seu naixements i traspàs

La descripció tècnica ens diu; que en aquest edifici es barregen formes del classicisme amb materials moderns i d'arrel popular, com el maó i el ciment o les rajoles. Cabria destacar a la façana principal la porta d'entrada, que reflecteix aquest eclecticisme, com a l’eix de simetria de l’edifici i, a banda i banda d’aquesta, les filades de finestres, en forma d’arc de mig punt a la planta superior i rectangulars a la planta baixa, totes amb porticons de fusta.

La major part de la mà d'obra de les fàbriques tèxtils era femenina. Per això disposava d'una residència per a noies, regentada per religioses, on se'ls donava també la formació que en aquella època es considerava adequada per a les noies.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...