dijous, 8 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE LES BENEDICTINES A PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans es publica una fotografia amb aquest peu de pàgina; convent de les religioses benedictines.


No en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=PORTBOU&page=3


Ens agradaria tenir noticia del promotor/s i de l'autor d'aquell edifici magnifiic a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Al segle XIX a Portbou hi havia les monges Benedictines i les monges del Nen de Jesús de Praga. Totes dedicades a l'ensenyament privat abans que el poble tingués una escola d'ensenyament públic l'any 1900.

Us deixo un enllaç on trobareu dades de la història de l'ensenyament a Portbou:
https://agora.xtec.cat/ceipportbou/lescola/historia/


De l'acció educativa de les monges benedictines, al nostre entendre, l'església catòlica, no se'n fa el ressò que caldria.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/7605

dimecres, 7 d’agost del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. AGUILAR DE SEGARRA. EL BAGES. CATALUNYA

No s'hi esmerçaven gaire els de Patrimoni Gencat en la descripció de Sant Andreu d'Aguilar de Segarra; església de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda.



La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església.


Fou construïda per Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d'agost de 1893-Barcelona, 30 de gen er de 1993), i el seu fill Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925) , amb la col·laboració dels veïns, i la direcció del mestre d'obres Joan Muns i Soler.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011133.xml

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011124.xml

L'església de Sant Andreu d'Aguilar de Segarra, històricament estava dalt del turó al costat del Castell,quasi en runes l'any 1796, després de considerar la possibilitat de traslladar-la al pla, es refaria 'pompam vel ostentationem'l'any 1836, per ser definitivament derruïda l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

El culte es va traslladar a la Capella de Sant Miquel al peu de la muntanya del castell.

Els murs de l'església són fets de pedra, de molt bona qualitat, i que en la major part fou portada des de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

La nova parròquia fou consagrada l'any 1949.

L'apòstol Andreu, va ser primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el Patriarcat de Constantinoble .

l'Església Ortodoxa Grega considera Andreu la màxima autoritat, al nivell que té el seu germà Pere per a l'Església Catòlica Romana.

Per intercessió de Sant Andreu, reiterava,la meva pregaria a l'Altíssim; Senyor, allibera el teu poble.



dilluns, 5 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE LA PABORDIA DE SANTA MARIA DE CASELLES. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Fonollosa té molt a 'viure':
https://www.acrfals.com/acrinf_patrimoni_arquitectonic.pdf



De l'escola de la Pabordia de Santa Maria de Caselles en diuen a http://patrimonicultural.diba.cat/#
A partir del 1931, quan l'església va ser convertida en escola, passà a ser la residència del mestre.

http://relatsencatala.cat/relat/la-pabordia-de-camps-fonollosa-bages/1045329


En podeu veure imatges del interior a ; https://www.catalunyamedieval.es/la-pabordia-de-caselles-fonollosa-bages/

Del tema però no en diuen un borall: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16494

Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."


diumenge, 4 d’agost del 2019

EL MAS BOIXEDA DE FONOLLOSA S'ACABARÀ ENRUNANT??. EL BAGES. CATALUNYA

Tornava a visitar el mas Boixeda, al terme de Fonollosa, esperava - l'esperança no s'ha de perdre mai - que s'haguessin fet obres de restauració i/o manteniment. De moment - em nego a perdre l'esperança - dissortadament no, encara.
Llegia a : http://patrimonicultural.diba.cat/

Els orígens del mas Boixeda es remunten amb seguretat als segles XIV-XV, sent un dels masos històrics del nucli de Fals.

Del mas original no s'observa pràcticament res, tractant-se segurament d'una casa amb un nucli central aixecat possiblement als segles XVI-XVII amb ampliacions a ambdues bandes al segle XVIII. L'era, també du la data del 1790, sent possiblement d'aquest període general.



Amb seguretat l'interior del conjunt sofrí reformes a finals del segle XIX, perquè les arcades interiors duen la data de 1871.

L'última fase d'ampliació segurament degué ser la de la construcció de la capella de Sant Josep a ponent del mas, aixecada l'any 1869.




El mas ha estat propietat de la família Vall de Vilaramó de forma continuada, malgrat que el cognom original de la família hagi anat variant a causa dels casaments de pubilles del mas. La besàvia de l'actual propietària va casar-se amb l'hereu d'un mas de Gaià, passant a residir a finals del segle XIX en aquesta població. A la mort sense descendència de la resta de familiars, el mas va anar a parar a les seves mans a la dècada del 1920, perdent-se la línia de propietaris residents al mas.

Els amics de l'Estudi de la Masia Catalana, equí com en massa llocs de Catalunya, passaven com una exhalació., limitant-se a fer quatre fotografies de les Torres de Fals.


Els amics de wikipedia no fan esment del mas i/o la capella https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

No hi ha cap evidència, més enllà del seu naixement, que relacioni Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), amb cap obra al terme de Fonollosa; tampoc però, hi ha cap dada que ho descarti, ja que no tenim dades de l'autor de l'edifici de l'escola pública que a càrrec d'aquesta família s'aixecava en els seus terrenys, en una elevació prop de la carretera, davant per davant del Molí.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Muncunill_i_Parellada

dissabte, 3 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DEL MOLI D'EN BOIXEDA. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

No trobava cap dada de l'autor de l'edifici de l'escola que s'aixecava l'any 1923 en els terrenys del Mas Boixeda - ens agradarà tenir-ne coneixement a l'email coneixercataunya@gmail.com -. Repetia visita a la masia, que continua el seu camí vers l'enrunament definitiu.
http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-sant-josep-del-mas-boixeda-de-fonollosa-al-bages/1045291




Us deixo un enllaç a la història de l'escola: https://www.acrfals.com/falchs_32-3.pdf

Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

divendres, 2 d’agost del 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES REPUBLICANES DE PORTBOU. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

A la pàgina Portbou d'abans, es publica una fotografia de les Escoles Republicanes de les quals en diuen a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=11&pos=104


Durant la 2a. República es varen construir el que es va conèixer com a Noves Escoles, en substitució de l'edifici projectat l'any 1909 (reg. 3041). Aquest nou edifici projectat per l'arquitecte provincial rAFAEL Sánchez Echevarría - del que ens agradarà tenir noticia a  l'email   castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs - es va inaugurar el 1936 i només va funcionar un any, perquè arran dels bombardejos a Portbou varen quedar suspeses les classes.

Acabada la contesa bèl·lica , i fins al 1950, l'edifici va ser utilitzat com a caserna i després com a residència de famílies forasteres. El franquisme i l'ensenyament MAI van tenir bona relació.

Mentrestant les funcions educatives s'havien reprès en les escoles velles i no és fins als anys 60 que s'inicien els tràmits per la construcció d'unes noves escoles públiques. Es decideix enderrocar l'edifici de la república i construir el nou equipament en el mateix lloc.

Entre 1968 i 1969 es derruïren els edificis escolars del Barri del General i es procedí a la construcció de sis "barracons" escolars amb els seus corresponents patis per part del Ministerio de Educación Nacional.

El pas del temps i el mal estat de les instal·lacions fou el motiu principal per a la construcció d'una nova escola. El 10 de gener de 1996 s'inicià l'enderroc dels "barracons" i el dia 16 de febrer es posava la primera pedra del nou centre. Mentre van durar les obres, els prop de 150 alumnes es repartien entre l'edifici consistorial, l'immoble de funcionaris i serveis de l'Ajuntament, i les antigues aules de Les Monges.

L'Escola acabada es posà en funcionament pel curs 1997-98 i per primera vegada a Portbou, el centre disposava en un únic complex, de gimnàs i biblioteca a part de les dependències, despatxos, patis i les aules suficients per a l'ensenyament.

El nou edifici dissenyat per l'arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau, va rebre el Premi d'Arquitectura de l'any 1997 atorgat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona.
L'any 1983 els arquitectes Manel i Josep Maria Falcó Huguet varen projectar l'edifici del Parvulari dins el mateix complex.

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

dijous, 1 d’agost del 2019

MAS CAN CANALS VELL - FINCA SANTA MARTA. SANT MARTÍ DE TORROELLA. SANT JOAN DE VILATORRADA. EL BAGES. CATALUNYA

Accedia fins al Mas Canals Vell, conegut avui també com Finca Santa Maria, de la que ens diu Patrimoni Gencat; conjunt arquitectònic format per la casa de Can Canals Vell i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa de Can Canals Vell és formada per un nucli central i possiblement el més antic de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer i segon pis onhi ha habitatges, i golfes. Amb posterioritat (segle XIX), van afegir-se a aquest nucli originari dos cossos, un a la façana nord i l'altre a la façana sud, també d'estructura rectangular, que cobreixen tota la llargada de la casa i que s'alcen fins al primer pis cobrint-se amb una teulada inclinada. Els dos cossos són rematats amb una petita torre quadrangular, podent observar les dues torres a banda i banda de la teulada de la casa originària, donant simetria al conjunt. El cos de l'àrea nord va ser adequat com a casa dels masovers, mentre que el de l'àrea sud va ser destinat a residència senyorial. Tot el conjunt és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i va ser arrebossat en ciment en la seva totalitat. La façana originària de la casa devia estar orientada a migdia i va quedar tapiada en construir els dos cossos posteriors canviant d'aquesta manera l'orientació de la casa en sentit est-oest. Actualment la façana principal és orientada a ponent, no tenint el cos central i originari cap portal d'entrada sinó un seguit de finestrals a cada pis. L'accés a la casa es realitza a través de dos portals adovellats amb dovelles de gran format, un dels quals ubicat al cos afegit al nord com a casa de masovers, i l'altre ubicat al cos adossat al sud com a residència senyorial. La façana sud s'obre a la planta baixa amb dues grans arcades a tall de finestrals i amb una galeria arquitravada a l'alçada del primer pis. A la façana Est trobem l'estructura d'una antiga cisterna quadrangular. La façana nord s'estén al llarg de tota la casa amb una terrassa oberta a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt arquitectònic una sèrie de coberts aixecats al segle XIX construïts al cantó de ponent de la casa. Un d'aquests coberts conserva una llinda sobre la porta que marca la data de 1956. Aquests coberts s'unifiquen amb la casa mitjançant un mur que tanca el conjunt pel seu perímetre i dóna l'aspecte de pati tancat interior. Aquest mur té dues obertures en forma de dos grans portals adovellats coberts amb una petita teulada ubicats al cantó de ponent i al cantó nord. Fora d'aquest perímetre es conserven les restes d'una antiga bassa al cantó de llevant de la casa.




No es fa esment de la capella de Santa Marta, que tenia culte l'any 1979, quan va ser visitada pel Josep Maria Gavin Barceló (Barcelona, 1930).


Està clar que associar església catòlica i cultura, avui és dissortadament impossible.


Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb catalana puntualitat - ensenyàvem aquesta virtut als anglesos que feien costat a Catalunya en la lluita contra el Borbó, i que ens traïen a canvi d'un penyal ple de mones - una fotografia datada el 30-IV-1979 ,de la Capella de Santa Marta, de Can Canals Vell, Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada). Bages