CAL BERBIS . SANT LLORENÇ SAVALL. OBRA DE JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ.

Compartia taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall amb el Joan Carné Pla, llorençà, nascut al que avui es coneix com l’Hostal Pla, abans de l’àpat havíem anat al Jutjat de Pau, per recollir els certificat de naixement de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + Terrassa, 1981 ) , i veure algunes de les moltes obres que s‘havien fet a Sant Llorenç per part d’aquest llorençà, al que dedicàvem un CATALANS EXCEPCIONALS

A la sortida retratava la casa dita Cal Berbis, aixecada per Joan Pla Pelegrí, i en la que va col·locar els equips que subministraven electricitat a Sant Llorenç dels que en tenia cura l’inquilí i alhora mantenidor d’aquest servei.

Patrimoni Gencat ens diu en relació a l’edifici, vivenda unifamiliar d'una sola planta que segueix les premisses modernistes. El frontis mostra una distribució simètrica centrat per la porta principal, amb dues finestres a cada costat. Els murs són arrebossats i presenten un joc de línies ondulants que emmarquen les finestres.

L'acabament de la façana mostra un perfil ondulat que es combina amb una decoració de forja amb motius geomètrics.

A la façana lateral esquerra, un petit mur d'obra amb reixes de forja tanca el jardinet. En aquesta façana es segueix el joc de línies ondulants i presenta una decoració floral feta amb tessel·les policromes.

Sobre la porta i elaborat amb petites tessel·les de ceràmica es situa la data de construcció d'aquesta vivenda: l'any 1910.

L’any 2013, en parlar d’aquest edifici, feia una reflexió sobre Sant Llorenç Savall; la població ha patit secularment unes vies de comunicació infames, cosa que ha comportar un cert aïllament – molt d’agrair pels industrials en el seu moment - ja que convertia de facto el poble en ‘Colònia - , avui però amb una situació economia de fallida, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, diria que minvades intel•lectualment per la tradicional endogàmia de les classes dominants, a Sant Llorenç Savall ‘ pinten bastos’.

L’any 2019, constato dissortadament, que aquelles paraules eren profètiques.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-cases-aixecades-per-joan-pla-pelegri-a-la-carretera-de-monistrol-sant-llorenc-savall-valles-ocidental/

CAPELLA DEL SANT CRIST DE LA BONA MORT. FOSSAR D’ARTÉS. EL BAGES.

Retratava al Juan Navazo Montero recolzat a la porta de la capella, i una imatge del interior.

Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) fou l’autor de la capella del Sant Crist de la Bona Mort del fossar d’Artés, del que ens explica Patrimoni Gencat; capella de dimensions reduïdes que ocupa un lloc central dins del cementiri municipal d'Artés. La capella, en el seu interior, és de planta octogonal, construïda en maó i arrebossada. L'edifici destaca per la seva simplicitat i simetria. A l'exterior s'hi produeix un joc de murs a base de combinar parets amb petits frontons amb d'altres, més entrades, i de forma triangular. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula. La llum li ve donada per unes llargues i estretes finestres als murs triangulars, i uns altres finestres, en forma d'ull de bou, del tambor.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0260134.xml

La simplicitat de l'edifici queda compensada pel joc de teulats i sobretot per les decoracions en terra cuita que s'hi troben.

EL PONT DE LA VILA DE SANT LLORENC SAVALL

Retratava des de l’Hostal Pla, l’anomenat Pont de la Vila, que en bona lògica, s’hauria de dir Pont del Rector Josep Miró, oi?.

Sant Llorenç és sens dubte un poble ‘peculiar’ , no hi ha dades per exemple de Cal Toietes, i s’explica AL Mapa de Patrimoni en relació al Pont anomenat de la Vila; l'obra actual va ser feta sota l'empenta de l'aleshores rector, mossèn Josep Miró – ens agradarà tenir noticia del cognom maten, i del lloc i data de naixements i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , l'any 1867, i així ho recull una petita placa en un mur a ponent: 'Ajudat de un poble bo / aqueix pont que veus ha fet / lo rector mossèn Miró / en lo any de nostre seño / mil vuit sens sexanta set.'

Llegia que el bon rector , va treure el cementiri, que llavors era situat, com era usual, a l’entorn de l’edifici, i també traslladà l’entrada, que era a la façana de migdia, a l’emplaçament actual per poder construir-hi la capella del Santíssim.
http://www.fideltrias.org/img/articles/Full_SLL.pdf

Per aquestes ‘bones obres’ Sant Llorenç Savall li dedica un carrer.

TORRE D'EN FÀBREGAS CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS

Havíem començat una joint venture amb el Raul Pastó Ceballos, i li demanava fotografies de la De la Torre d’en Fàbregues, situada entre el camí Ral i la carretera de Sant Ramon, al terme de Constantí a la comarca del Tarragonès; Patrimoni Gencat ens diu que fou construïda l'any 1916 per Evarist Fàbregues Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938), en el moment de la seva puixança econòmica.

Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938) va ser el promotor d’aquest edifici que molt possiblement va projectar l’arquitecte Josep Simó i Bofarull (Reus, 1890 - 1966), autor de la casa Fàbregas a la Pl. Catalunya - raval de Santa Anna. Reus (Baix Camp), i de la reforma del Mas dels Frares (la Febró), al que es pot accedir per una pista situada abans del km 26 de la ctra. T-704. La Febró (Baix Camp). Altrament, l’any 1916 l'arquitecte Josep Simó Bofarull, feia la reforma del Centre de Lectura de Reus a instàncies d'Evarist Fàbregues.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0025746.xml

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062796.xml

El Valentí Pons Toujouse, autor el blog MODERNISME , em deia ; de la torre Fàbregas em van comentar que la va dissenyar el propi Evarist Fàbregues. Ens agradarà – en el seu cas – confirmar aquesta hipòtesis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'aspecte més destacat de l'edifici és la torratxa que està col·locada a la dreta de la façana, la seva planta és quadrada però l'acabament és dodecagonal, construït amb fusta i manises de color blaves. L'edifici presenta planta baixa i u pis amb balconada que ressegueix tota la façana amb balustrada a sobre tot el traçat de la masia.

La planta de la masia presenta façana plana que s'obre en dues ales a la part del darrera, amb un rètol interessant a la façana, escrit en lletres modernistes, on es llegeix "Maria Teresa".

Les imatges diuen amb prístina claredat que la casa no viu el seu millor moment, i dissortadament el Patrimoni Històric no és una de les prioritats ni del REINO DE ESPAÑA, ni de la GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL,…

Li havíem dedicat a l’ Evarist Fàbregues Pàmies (Reus, 1868 - Barcelona, 1938), un CATALANS EXCEPCIONALS al DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

VISITA AL TURÓ ON HI HA L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE I SANT SEBASTIÀ.SALLENT. EL BAGES

Retratava al Juan Navazo Montero amb les absidioles de l’església de Sant Esteve i Sant Sebastià de Sallent com a fons, ens prenien – quasi per decisió facultativa un dia de descans de la nostra tasca a la casa del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/10/gota-xinesa-mal-dita-malaia-o-tambe.html

L’havia visitat l’any 2011 fent recerca de les esglésies circulars de Catalunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html

Llegia que fou molt reformada a principis del segle XIX, amb actuacions que li varen fer perdre el seu caràcter original; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el gogen LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República a la que havien jurat lleialtat , va ser parcialment destruïda, i la meravellosa talla gòtica de la Verge amb el nen que es guardava a l’església fou cremada. Imaginem que algú conserva alguna fotografia, o fins algun retrat d’aquella imatge, li agrairem infinitament qu ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com i l’afegirem a aquest post, i la compartirem ‘urbi et orbe’.

Sorprenentment, tot i les passejades sota pal·li del sàtrapa, i la naturalesa nacional-catòlica que reivindicava el feixisme – i que sens dubte es feu més present en terres no catalanes - l’església entrà en un continuat i accelerat procés de degradació, del que sortiria paradoxalment en la dècada dels 70 quan el Regimen - aparentment - feia el cant del cigne.

El dia 3 d'agost es fa un important acte cívico-religiós amb motiu de la festivitat de Sant Esteve.

Malgrat les dificultats per accedir a l’indret, i el fet – habitual – de trobar les esglésies tancades, aquesta és una visita obligada per als qui voleu conèixer Catalunya.

IN MEMORIAM DE GALLINER I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT VICENÇ. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

Endegàvem amb el Raul Tratum Bado una joint venture per “posar llum” damunt del patrimoni històric i/o cultural dels Pallars, per començar rebia un seguit d’imatges del runam esfereïdor del poble abandonat de Galliner, adscrit avui al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca màrtir del Pallars jussà.

Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d’espadanya molt senzill, fet d’una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d’altres que s’observen en el conjunt del temple. L’aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d’una obra rural del segle XII.

Les fotografies del interior conserven encara alguns trets cromàtics de les pintures que adornaven aquest temple.

Ens dol l’oblit del patrimoni, alhora però, constatem que el fet de trobar-se lluny de la megalòpolis barcelonina, és la raó que explica, tot i el seu estat lamentable, la seva existència encara.

A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870) es refereix a aquesta esglésiola com ‘capella’ en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.

L’Enciclopedia catalana a l’entrada Sant Vivenç de Galliner diu ; edifici històric del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), ens feia arribar una fotografía datada el 13-VIII-1978, de la que descriu com antiga església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà

No tinc - llevat de la concreta advocació de Sant Vicenç - cap dubte, església parroquial , i no capella, com deixa escrit Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 – Gènova 1870).

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs, morts a Girona o Puigcerdà
Vicenç, Sabina i Cristeta, tres germans hispanoromans venerats com a sants per l'Església catòlica
Sant Vicenç d'Agen, llegendari màrtir gal
Sant Vicenç d'Osca o Vicenç de València, (Osca, s. III – València, c. 304), religiós hispanoromà venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre)
Sant Vicenç de Cotlliure, sant màrtir del segle IV, venerat al Rosselló
Sant Vicenç de Lerins, eclesiàstic gal
Sant Vicenç de Lleó, abat màrtir de San Clodio, a Lleó (554)
Sant Vicenç de Montes o sant Vicenç del Bierzo, abat de San Pedro de Montes, a Lleó, ca 915
...

Si teniu informació sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Confiem que la situació de la nostra Nació, faci possible continuar aquesta joint venture.

EL SANT LLORENÇ SAVALL DE JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ. 1883-1981

En el període previ a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República al que havien jurat lleialtat, la població de Sant Llorenç Savall no assolia els 2000 veïns, que es reduiran en el cens de 1940 a 1.531, per reduir-se fins a 1.352 l’any 1950.

Abans d’aquell període terrible, el Joan Maurici Pla Pelegrí Sant Llorenç Savall, 6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981 ) , estarà al darrera de la portada de la llum a Sant Llorenç Savall i a Mura, de l’arribada del telèfon que tindrà justament la primera ‘centraleta’ en el seu domicili, de la construcció de les Escoles Publiques, de la Torre Albagés, del pont conegut ara com del Passeig dels Arbres, de la capella de Sant Roc del Marquet de les Roques, on col·laboraria amb l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), i coneixeria altres artesans i/o artistes, quina petjada es pot identificar a la Casa de l’Avinguda de Catalunya, 56; hi ha per descomptat més obra seva, que amb l’ajuda del seu net Joan Carné Pla, confio que podrem identificar i divulgar.

JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ, va ser Alcalde de Sant Llorenç Savall

Aprofitant que a corre cuita es feien tasques de desbrossament i neteja de la llera del Ripoll, retratava el Pont que en memòria del seu autor anomeno JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ, i esperono alhora al Consistori de Sant Llorenç Savall, a que faci un reconeixement públic d’un dels seus millors fills.

Sense tenir-ne constància, publicàvem l’any 2007, un article en el que apareix la Capella de Sant Roc, retratada per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943), i per l’Antonio Mora Vergés:

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Per raons del tot inexplicables en els darrers anys no s’ha celebrat la festivitat del Sant en la seva data, cal recordar als actuals ‘propietaris’ que aquest era un dret adquirit tant dels veïns de la Vall d’Horta, com dels Llorençans.