El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del castell i la col·legiata d'Àger que es troben situats en una elevació en un extrem de la vila. Explicava suara que fa molts anys que publiquen al http://coneixercatalunya.blogspot.com/ i alhora que agraïm al Sr. Google que no ens cobri per mantenir el nostre bloc – a dia d’avui, com a pensionistes ho tindríem “pelut” – advertim que no té la mateixa cura amb l’índex dels articles publicats, com les pàgines de pagament; estic segur d’haver retratat aquest edifici i fins d’haver-ne publicat un post, tant, tant, tant, que si m’erro, caigui l’edifici del Tribunal Suprem , i la Moncloa, i la Zarzuela, i el Gongreso de los Diputados i el Senado ,.... , algú em retraurà que no poso com a penyora coses valuoses com el pa amb tomàquet i pernil, o els calçots, o ... , recordeu sempre que deien els avis ‘amb les coses de menjar no s’hi juga’, oi?.
Patrimoni gencat ens diu que la construcció s'inicià el segle XI, sobre les restes d'una muralla precedent que envolta tot el recinte, de probable origen musulmà però un sector de pedres amb encoixinat es considera d'època romana.
Les restes que s'han conservat del castell són escasses, al nord de l'església de Sant Pere entre aquesta i la muralla. En queda una part de la planta baixa d'un gran edifici rectangular, distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al de l'església. A sobre d'aquestes naus, probablement hi hauria la sala major del castell-palau, tal i com trobem en d'altres exemples de l'època, com el castell de Llordà.
Del conjunt canonical s'han conservat importants ruïnes, parcialment restaurades. A sobre de la cripta s'aixequen les restes de l'església, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó i la capçalera, la part més ben conservada, amb absis semicirculars, el central amb arcuacions entre lesenes, mentre que els laterals queden ocults dins el mur. Les voltes eren reforçades per arcs torals, dels quals es conserven vestigis en la nau central. Sobre dels absis laterals s'aixecaven dues torres, de les quals només a perviscut la torre sud.
Davant de l'església, al costat est del monument, hi ha les restes del claustre gòtic, obrat amb pedra blanca, de gran contrast amb la pedra de l'església, i una portada renaixentista que comunica amb la sala capitular, coberta amb una volta estrellada.
Moltes de les peces que antigament ornaven el conjunt estan repartides en diferents museus. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven restes dels capitells i un fragment de les pintures romàniques del segle XII. Al Museu Diocesà de Lleida es conserva el famós joc d'escacs d'Àger, peces de cristall de roca islàmiques.
Façana de carreus irregulars de pedra del país que pertany a les antigues construccions del turó de la vila, del temps de la col·legiata i el castell. Portal dovellat de carreus irregulars, amb fornícula a sobre, de pedra dovellada i escultòrica. Restes d'un arc rebaixat incrustades a la façana.
La Cripta de Santa Maria la Vella , originàriament era una construcció subterrània de tres naus que, com a mena de cripta, s'acaben en semicercle: d'aquesta part no resta més que la nau de volta de canó que la precedia.
L'absis central té tres finestres amb un arc de mig punt interior i espitlleres a l'exterior.
A la vista panoràmica de la col·legiata s'aprecia un canvi de nivell als murs, en el tipus d'aparell de filades de carreus de pedra. Les obertures són espitlleres i han desaparegut els forats corresponents a la bastida per a la construcció dels murs
No conèixer la comarca de la Noguera, almenys per als catalans és pecat.
