La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies del santuari
de Santa Llúcia, a Tonyà, al terme de Garrigàs de la que Joan Badia i Homs ( Palafrguell,
9 de maig de 1941 ), escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0949101.xml
La vil·la de Tonyà amb el seu estany era una possessió del monestir de
Santa Maria de Roses que ja fou cedida o confirmada als monjos pel comte
Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, en la
important dotació de l’any 976.
Hi ha diverses notícies referents al domini de l’abadia de Roses sobre
Tonyà, algunes de les quals són recollides al Cartoral de Santa Maria de Roses,
fa poc temps redescobert (Arxiu Diocesà de Girona).
El document que més ens interessa és la definició feta per Pere de Tonyà el
23 de juliol de l’any 1167 abans de marxar de viatge. Pere de Tonyà evacuà, a
Santa Maria de Roses i al seu abat Guillem, la batllia de Tonyà que tenia pel
monestir, un alou del mateix lloc i un mas situat al costat de l’església de
Sant Esteve de Tonyà després de definir-ne els termes: iuxta ecclesia Sancti
Stephani de Toniano. Aquest text descobreix, doncs, indirectament, l’existència
al segle XII d’una església a Tonyà, sobre la qual no hem trobat altres
notícies publicades.
No sembla pas que Sant Esteve de Tonyà arribés mai a ésser cap d’una
parròquia. Tonyà ha pertangut i pertany eclesiàsticament al terme parroquial de
Santa Coloma de Siurana.
La capella de Tonyà no apareix, per exemple, als nomenclàtors del final del
segle XIV que, a més dels monestirs i parròquies, inclouen les simples
sufragànies que tenien un sacerdot adscrit. Tampoc no era relacionada a les
Rationes decimarum, al darrer quart del segle XIII, entre les esglésies amb
rendes pròpies del bisbat. Potser en ambdós casos no hi figura pel fet de
dependre exclusivament del monestir de Roses.
El santuari de Santa Llúcia, a Tonyà, és una pervivència de la capella
medieval. En data tardana l’antiga església de Sant Esteve passà a tenir, com a
advocació principal, la de Santa Llúcia. Això devia tenir lloc als segles XVII
o XVIII, que la devoció a aquesta santa cresqué extraordinàriament al país. En
aquest santuari de Santa Llúcia, però, hi continuà essent venerat sant Esteve,
que, juntament amb la Mare de Déu del Roser, són els cultes secundaris.
El llogarret de Tonyà, a més de l’aplec molt popular del 13 de desembre,
diada de Santa Llúcia, celebra una altra festa el dia 3 d’agost, en honor de
l’antic patró, Sant Esteve.
Santa Llúcia de Tonyà, en el seu estat actual, és el fruit d’afegitons i
reformes diversos; presenta una imatge atractiva com a peça d’arquitectura
popular. Es d’una sola nau, precedida a ponent per un pòrtic amb arcades i
capçada a llevant per l’absis de planta irregular: els murs laterals rectilinis
i el de capçalera lleugerament corbat. La nau té una volta apuntada i la volta
de l’absis és de secció rebaixada; hi ha un destacat arc triomfal amb impostes bisellades.
L’edifici és remolinat i encalcinat completament, de dins i de fora,
circumstància que impedeix de comprovar si s’ha conservat alguna part
constructiva d’època medieval. És possible que no hi hagi absolutament res
anterior als segles XVI i XVIII, però alguns elements de l’església permeten de
tenir certs dubtes en aquesta qüestió. Ens referim a l’arc triomfal esmentat,
algunes finestres sagetera i a un tram de cornisa externa de secció bisellada
al mur meridional de la nau. És evident que només la descoberta de les
estructures avui colgades per la calç podrà confirmar o desmentir si l’església
actual ha mantingut parts constructives o té elements reutilitzats de la
capella que existia al segle XII.
Quan al toponim llegia ; TONYÀ (agreg. de Garrigàs). - DCVB,s.v.,346 Etim.:
potser del llatí Antonianum, derivat gentilici del nom personal Antonius. -AEBISCHER;137
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-santa-llucia-tonya-garrigas-alt.html
.jpg)
.jpg)
