CAN ROIG. L’AU FÈNIX DE CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

 

El Xavi Suriñach Vicente, publica una fotografia de Can Roig, a  Camprodon, a la comarca del Ripollès, un cas  excepcional de “ recuperació” del Patrimoni Històric.

Va ser construït com a segona residència del Dr. Emerencià Roig i Bofill (Santiago de Cuba, 30 de juliol de 1848 - Barcelona, 26 de novembre de 1901), cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902) – aleshores ja es patia la  manca de metges, i calia “ importar-los “ - durant els anys 1900-1901.

L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937 que va dissenyar un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.

 

L'edifici es va fer servir com a hospital de campanya  cal al final del conflicte bèl·lic que començava per l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic fins al dia d’avui- , i va ser abandonat en acabar el conflicte.

Als anys 70 va canviar de propietari ,  tampoc  però, es va fer res per aturar la degradació de l'edifici, que es descrivia així ; la porta principal de l'edifici, d'un gòtic molt ornamentat i que avui està desapareguda, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc. La casa estava abandonada, gairebé en runes.

 Tot i els diferents intents de restauració no va ser fins a l'any 2012, en què el consistori va ordenar al propietari que realitzés uns treballs de consolidació per evitar que “l'edifici entrés en un estat irreversible”. El febrer de 2014 l'Ajuntament de Camprodon va aprovar una modificació en el Pla Urbanístic que permet al propietari dedicar l'espai a un hotel o pisos tutelats a canvi de la rehabilitació de l'edifici.

En l’excel·lent publicació del Valentí Pons Toujouse, podreu veure imatges de l’estat d’incúria al que  va arribar:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/camprodon/tots/can-roig-emerencia-roig-bofill

Les forces catalanistes  i democràtiques no aconseguien renovar l’alcaldia de Camprodon, esperem que aquesta tristíssima circumstancia no compliqui el futur del Patrimoni històric.

Si el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA  no ens aboca a la misèria més absoluta - que en tenim tots els números – poseu Camprodon, el Ripollès, Catalunya a la vostra agenda

IN MEMORIAM. COL·LEGI SANT IGNASI . BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

 

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Col·legi Sant Ignasi (1892-1914; 1927-1932; 1939). Carrasco i Formiguera, 32 (abans Campmany, 12 / Doctor Amigant, 14/31). Sarrià.

Col·legí Internat de pagament. 1ª, 2ª ensenyança, i des de 1905 Comerç. Es traslladava a Barcelona,  l’antic Col·legi Ignasià de  Manresa, establert en  un edifici municipal llogat i que, per manca d’entesa entre l’Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar.

L’any 1892 es comprà la finca Gardenyes, que constava de Casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex, i al mateix any començaren les classes. Metres, entre 1893 i 1896 es construí el magne edifici actual, dissenyat per l’arquitecte  Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) , que fou inaugurat l’any  1895 sense acabar i s’anà completant entre 1915 i 1926. Cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes migpensionistes i externs.

https://www.facebook.com/208597122540317/photos/a.824651980934825/824651887601501

L’any 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), el Col·legi torna a obrir-se  però, l’any 1927. Llavors, els interns ja eren una minoria.

Fou confiscat l’any 1932, establint-se diversos centres educatius públics que van continuar funcionant fins l’acabament del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acció criminal que la  historiografia feixista batejava com  “ Guerra Civil “, i la Jerarquia de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana, com “ Cruzada “.  

 Reobert l’any  1939, va continuar funcionant amb normalitat i creixement constant.

La marxa de les facultats l’any  1949 ho demostrava.

L’ensenyament gratuït només va existir des de 1939 fins mitjans dels anys 50 i en proporcions gairebé testimonials, però no eren atesos apart. Alumnes: 217 (1892); 669 (1940); 1066 (1953). Religiosos: 30 (1892); 229 (1927).

L'any 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, el col·legi Sant Ignasi, albergà el Camp Internacional de la Joventut, això va provocar  la remodelació de les instal·lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure.

https://www.altresbarcelones.com/2014/06/el-collegi-sant-ignasi-una-joia-del.html

 Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

FARMACIA ESTEVE A LA PLAÇA DE L’OM,4 . MANRESA. EL BAGES

 

Llegia que l’any 1787, Tomàs Esteve Gabanyach (1750-1829), nascut a  Urús, la Cerdanya,  es  va deixar  traslladar des de Barcelona,  a Manresa , per fer-se càrrec de la farmàcia de l’hospital de Sant Andreu.

Cap a l’any  1840, el seu fill, Tomàs Esteve i Florensa (1798-1850) va establir una farmàcia de la Plana de l'Om, la qual passaria al fill d'aquest, Tomàs Esteve i Pla.

El 1897, anys després de la mort de Tomàs Esteve i Pla (1838-1890), la farmàcia fou adquirida pel seu nebot, Josep Esteve i Seguí  Josep Esteve i Seguí (Manresa, 7 d'octubre de 1873 - Manresa, 4 d'octubre de 1927), que reformà l'estructura exterior; anys després, el 1926, seria el seu fill, Antoni Esteve i Subirana (1902-1979), que va fer modificar la seva estructura interior el 1926.

Caldria esperar cent anys més, el 1924, quan la família Esteve obre uns laboratoris d'anàlisis clíniques al pis de dalt de la farmàcia. Allà ja es preparaven medicaments que anaven tenint un cert nom com les "pastilles de Vichy Esteve", les "pólvores pel mal de cap Esteve" i les "pastilles pectorals Esteve". La família continuà avançant en descobrir i va posar al mercat nous productes com l'ergosterol, el neo-spirol i l'amido-sulfol.

La façana de la farmàcia manté l'estil modernista amb què va ser concebuda per Josep Esteve i Seguí el 1897 , i la decoració interior que va dissenyar Josep Firmat i Serramalera (1889-1970) l’any 1926.

L’any  1926 van reformar l'establiment seguint els cànons del modernisme: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat, tant a la façana com a l'interior que, avui,  conserva el mobiliari original de l'època, els disseny el va fer l’ arquitecte  Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970)

https://www.historiesmanresanes.cat/2014/03/els-esteve-de-la-plana-de-lom.html

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franca contra el govern  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la República – l’únic que s’ha conegut fins al dia d’avui - ,i el posterior conflicte bèl·lic que la historiografia feixista batejaria com  “Guerra Civil” , va segar la relació dels Esteve amb Manresa de forma abrupta.

L’Antoni Esteve Subirana, a més a més d'un reconegut científic, era un activista cultural compromès amb el Govern republicà i la Generalitat de Catalunya.

Fou secretari de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament republicà de Manresa, el 1931 i fou nomenat per la Generalitat de Catalunya vocal de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya i després fou un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya que acabaria sent aprovat l’estiu del 1936.

Va haver d'exiliar-se a França durant un any i mig, i en aquest període va treballar en uns laboratoris.

 

Quan va tornar, va ser sotmès a un judici a Barcelona que va acabar amb una multa.

L’Antoni Esteve Subirana va escriure que durant l'any i mig que va ser a França la seva família va ser "constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa". Aquest va ser un dels motius pels quals, l’any  1942, va decidir traslladar-se a Barcelona i abandonar Manresa.

Laboratoris Esteve es va ubicar al barri d'Horta-Guinardó, al mateix lloc on ara hi ha la central del grup.

De vegades la pau, no és més que por.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

El 14 de desembre de 1924, l’Ajuntament presidit per Jaume Dantí i Puigdomènech (Santa Eulàlia de Ronçana, 1881 – 1956) va manifestar la conveniència de construir una nova casa consistorial, substituint, d’aquesta manera, l’antic Ajuntament, que havia tingut diverses ubicacions –el Casalot, ca l’Elies- al llarg de la història.

L’any següent, es va encarregar aquesta obra a l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962)  

L’any 1927 Lluís Barbany i Unyó va cedir un espai de 677,66 m2 per a la construcció del nou ajuntament i un altre terreny per tal de fer-hi una plaça pública.

L’any 1928 es va acabar la construcció del nou Ajuntament. Per tal de sufragar les despeses, el consistori va decidir vendre l’anterior edifici del comú.

L’edifici va ser reformat a mitjans de la dècada de 1960, coincidint amb el procés d’urbanització de la plaça de l’Ajuntament, i novament reformat i ampliat entre els anys 1984 i 1987. Ens agradarà tenir noticia dels autors de les reformes a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografies de Crisant Palau

Quan a la descripció, llegia ; Edifici de planta rectangular, coberta a dues vessants de teula àrab. Sobre la coberta s’alça una petita lluerna que dóna llum al pati interior entorn el qual s’articulen les dependències de l’ajuntament.

Consta de planta baixa i pis. Els murs estan arrebossats i pintats.

La façana principal arrenca d’un sòcol i acaba coronada per un capcer escalonat amb petits balustres estilitzats als laterals que arrenquen d’una franja de dentells, al centre hi ha un escut de la vila. Està organitzada segons tres eixos, el central és més ample ja que conté la balconada de l’Ajuntament. Aquesta està suportada per mènsules decorades amb fulles d’acant i protegida amb balustres. A la porta principal s’hi accedeix per unes escales adaptades al desnivell del terreny que desemboquen en un pòrtic de columnes de tipus toscà, tancat per portes de reixa.

Les obertures de la façana principal són d’arc carpanell, la central amb un clipeu de decoració vegetal. Les obertures de les façanes laterals són d’arc a nivell.

En les reformes de l’any 1984 es va tapiar una finestra en el pis i se’n van obrir dos parells de noves

L’any 2004 el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) començava la “ desamortització social “ amb el silenci còmplice dels partits que es reivindiquen com  “ democràtics”, dels sindicats, i de tots els “ Defensors del Poble”, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les elits polítiques, han comportat hores d’ara l’empobriment sever, i la pèrdua dels drets socials d’un terç llarg de la ciutadania, les perspectives de futur son MOLT dolentes, per això, malgrat els preus desorbitats dels carburants, de l’electricitat, del gas, de la cistella de la compra,...., us recomano que aprofiteu aquest estiu per voltar Catalunya, no és gens impensable, que anys a venir això, ho puguin fer només alguns privilegiats.

Com em deia un bon amic, a que està esperant la gent per sortir al carrer ?.

 

 

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÍTA DEL CONVENT DE LA SANTISSIMA TRINITAT . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Escola gratuïta del Convent de la Santíssima Trinitat (1816?-1821?). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat Simó. Barri Gòtic.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Trinitaris, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

 

 https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02trin.htm

La Trinitat de Barcelona. Frontispici del convent de la Santissima Trinitat (1741)

Imatge cedida pel Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya  ( Arxiu Gavín ) . Monestir de les Avellanes. Os de Balaguer. La Noguera.

 

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre

 L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

ANTIC CASINO DE TIANA. ARA CASA DEL POBLE. EL MARESME

  

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tiana/tots/casino-casal-de-tiana

Llegia que era obra de Ramon M. Riudor i Capella (Barcelona, 26 de juliol de 1867 – Tiana, 20 d'abril de 1938).

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/ramon-maria-riudor-capella

El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes.

El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions.

Finalment, el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble

https://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/josep-paris-i-rigalos.html

https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/josep-paris-i-rigalos/48251159

Quan al topònim, Tiana, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg eminent reconegut internacionalment – malgrat els esforços del REINO per evitar-ho – deia ;  

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43364

 

IN MEMORIAM COL·LEGI CONVENT DE SANT BONAVENTURA . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Col·legi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans Rambla Caputxins, 22) - Unió. Raval.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Dintre dels Col·legis-Convent de l’època, el dels Franciscans gaudia d’una gran reputació a la ciutat com a centre intel·lectualment molt selecte, amés de ser de gran tamany; i amb certa rivalitat acadèmica amb el dels Carmelites Calçats, establert abans al mateix costat.

 Fou ampliat l’any  1799 amb motiu de la rectificació del traçat de les Rambles.

Duran l'ocupació napoleònica van ser expulsats (1810-14).

L’any  1821 els religiosos van tornar a  ser expulsats, i es van unir a la comunitat del Convent de Sant Francesc.

L’edifici fou enderrocat l’any 1823, i amb la Restauració els religiosos el van reconstruir (1824).

Finalment, van ser expulsats definitivament en 1834 per establir una caserna de la  Policia: això el va salvar de la Crema de Convents a l’any següent.

Després s’hi va establir el Cafè Orient, fins ser enderrocat.

http://labarcelonadeantes.com/oriente.html

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”