divendres, 1 de juliol de 2022

FARMACIA ESTEVE A LA PLAÇA DE L’OM,4 . MANRESA. EL BAGES

 

Llegia que l’any 1787, Tomàs Esteve Gabanyach (1750-1829), nascut a  Urús, la Cerdanya,  es  va deixar  traslladar des de Barcelona,  a Manresa , per fer-se càrrec de la farmàcia de l’hospital de Sant Andreu.


Cap a l’any  1840, el seu fill, Tomàs Esteve i Florensa (1798-1850) va establir una farmàcia de la Plana de l'Om, la qual passaria al fill d'aquest, Tomàs Esteve i Pla.


El 1897, anys després de la mort de Tomàs Esteve i Pla (1838-1890), la farmàcia fou adquirida pel seu nebot, Josep Esteve i Seguí  Josep Esteve i Seguí (Manresa, 7 d'octubre de 1873 - Manresa, 4 d'octubre de 1927), que reformà l'estructura exterior; anys després, el 1926, seria el seu fill, Antoni Esteve i Subirana (1902-1979), que va fer modificar la seva estructura interior el 1926.




Caldria esperar cent anys més, el 1924, quan la família Esteve obre uns laboratoris d'anàlisis clíniques al pis de dalt de la farmàcia. Allà ja es preparaven medicaments que anaven tenint un cert nom com les "pastilles de Vichy Esteve", les "pólvores pel mal de cap Esteve" i les "pastilles pectorals Esteve". La família continuà avançant en descobrir i va posar al mercat nous productes com l'ergosterol, el neo-spirol i l'amido-sulfol.


La façana de la farmàcia manté l'estil modernista amb què va ser concebuda per Josep Esteve i Seguí el 1897 , i la decoració interior que va dissenyar Josep Firmat i Serramalera (1889-1970) l’any 1926.


L’any  1926 van reformar l'establiment seguint els cànons del modernisme: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat, tant a la façana com a l'interior que, avui,  conserva el mobiliari original de l'època, els disseny el va fer l’ arquitecte  Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970)

https://www.historiesmanresanes.cat/2014/03/els-esteve-de-la-plana-de-lom.html


L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franca contra el govern  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la República – l’únic que s’ha conegut fins al dia d’avui - ,i el posterior conflicte bèl·lic que la historiografia feixista batejaria com  Guerra Civil” , va segar la relació dels Esteve amb Manresa de forma abrupta.


L’Antoni Esteve Subirana, a més a més d'un reconegut científic, era un activista cultural compromès amb el Govern republicà i la Generalitat de Catalunya.


Fou secretari de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament republicà de Manresa, el 1931 i fou nomenat per la Generalitat de Catalunya vocal de la Comissió d'estudis per a la delimitació comarcal de Catalunya i després fou un dels vocals del Projecte de la Divisió Territorial de Catalunya que acabaria sent aprovat l’estiu del 1936.


Va haver d'exiliar-se a França durant un any i mig, i en aquest període va treballar en uns laboratoris.

 

Quan va tornar, va ser sotmès a un judici a Barcelona que va acabar amb una multa.


L’Antoni Esteve Subirana va escriure que durant l'any i mig que va ser a França la seva família va ser "constantment molestada amb tota mena d'atacs per moltes de les noves autoritats instaurades a Manresa". Aquest va ser un dels motius pels quals, l’any  1942, va decidir traslladar-se a Barcelona i abandonar Manresa.


Laboratoris Esteve es va ubicar al barri d'Horta-Guinardó, al mateix lloc on ara hi ha la central del grup.


De vegades la pau, no és més que por.