SANT ANTONI DELS CORTALS. CASTELLÓ D’EMPÚRIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de la capella aïllada d'una sola nau de planta rectangular, amb absis semicircular i coberta amb una teulada a dues vessants de teula àrab advocada a Sant Antoni Abat.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-antoni-abat-castello.html

https://www.castello.cat/festa-de-sant-antoni/

A cada una de les façanes laterals té adossat un contrafort amb el coronament a una vessant rematat també amb teula àrab, a mode de prolongació de la teulada de l'edifici. La façana principal, amb les cantonades adovellades, presenta un gran portal d'arc de mig punt, també adovellat, d'accés a l'interior de l'edifici i un campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt, lleugerament apuntat, sense campana.

A la clau del portal s'aprecia un petit escut amb el símbol d'una parra i, a la part superior del portal, hi ha una placa amb la inscripció: CAPILLA DE Sª ANTONIO PROPIEDAD DE Dª JOSEFA ORIOLA DE ORNOS.

https://municipiscatalans.com/inici/comarques%20de%20girona/Alt_Emporda/Castello_dEmpuries/attachments/294_Castell%C3%B3%20d'Emp%C3%BAries_Qu%C3%A8%20fer.pdf

Que Sant Antoni Abat elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera al teu poble.

 

IN MEMORIAM. ESCOLA UNITÀRIA D’HORTA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

La recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista és apassionant.  Dissortadament però, costa de trobar informació i hem constatat que el tema “ rellisca” – per dir-ho de forma políticament correcta -  tant a bona part de la ciutadania, com a quasi tota la classe política.

Llegia a :

https://historiesdebcn.com/com-eren-els-antics-ajuntaments-dels-pobles-agregats-a-barcelona/

L’any 1895 la primitiva casa de la vila d’Horta va ser substituïda per l’edifici eclèctic actual, de planta baixa i dos pisos, obra de Claudi Duran Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) , aleshores arquitecte municipal. Després de l’agregació, l’edifici va allotjar l’Escola Unitària, així com el dispensari municipal.

L’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904  - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) va fer ensulsiar l’any 1967  l’edifici de l’ajuntament de  Sant Gervasi de Cassoles , obra de l’arquitecte , Telm Fernández i Janot (Barcelona 25 de gener de 1855- Barcelona, 1926 ).

Sortosament Déu ens dona una existència finita, i Barcelona ha pogut conservar – veurem fins a quan – força elements patrimonials.

 

IN MEMORIAM DE LA MASIA DEL PUIG DE LA BAGA, GISCLARENY. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

 La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de la masia del Puig de la Baga, al terme de Gisclareny,  un casal  de grans dimensions d'estructura clàssica. Té una planta quadrada, organitzada en planta baixa i tres pisos superiors i coberta a quatre aigües amb teula àrab o els careners paral·lels a la façana de ponent. Les obertures, petites finestres quadrades amb llindes de fusta, es reparteixen pels murs de llevant, migdia i ponent a l'altura del primer pis, distribuïdes de manera arbitrària. La porta és un arc de mig punt adovellat. El parament és de petites pedres sense treballar unides amb morter deixat a la vista.

Patrimoni Gencat, explica que la masia formava part dels dominis jurisdiccionals dels barons de Pinós des del segle XII i els seus estadants, n'eren vassalls. A darreries  del segle XVII o començaments del segle XVIII es bastí el gran casal, que seria definitivament abandonat després de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República.   

Hom la relaciona amb l’església Sant Martí, adjectivada  “del Puig de la Baga” 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/sant-marti-del-puig-de-la-baga-el.html

No trobava gaire “ llum”  pel que fa al significat del topònim Baga, a Borredà, la Pobla de Lillet, i altres llocs del Berguedà, té el significat de  “bosc de pins”, ens agradarà – com sempre – tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com 

CASA JOAN SALVADOR BECH . VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

El promotor Joan Salvador Bech – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , encarregava a l’arquitecte Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972),l’any 1945 , la reforma i ampliació d'una casa precedent  al Passeig del Carme, 10-11 de Vilanova i la Geltrú, per ubicar-hi tres habitatges independents.

Patrimoni Gencat en diu; Edifici d'habitatges plurifamiliar entre mitgeres, amb pati posterior. Situada al costat de la casa Castany, la casa Salvador i Bech segueix en part el model compositiu de la façana dissenyada per l’arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 20 d'abril de 1889 - Barcelona, 15 de gener de 1965) . L'immoble és de planta rectangular compost de planta baixa, dos pisos, àtic i planta sota coberta. Les dues últimes plantes són reculades de l'alineació i formen una terrassa davantera. L'edifici consta de dues crugies amb escala lateral i pati de ventilació. Té un cos complementari adossat amb arcades.

 

La façana principal té una composició simètrica. La planta baixa amb dues finestres centrals i dos portals laterals, tots de mig punt. Té un balcó corregut, amb llosana motllurada, de dues obertures amb llinda a la planta primera; aquest balcó està subjecte a la paret mitjançant ponts de balcó de ferro forjat amb figures de dracs. A la segona planta hi ha una galeria d'arcades de mig punt i imposta remarcada. Les obertures de l'àtic i del sota coberta són amb llinda. Les parets de càrrega són de maó.

 

Eusebi Bona va omplir els panys cecs de la façana principal d'esgrafiats emplafonats de motius vegetals i mariners, amb gerros, petxines i pedestals de volutes, mentre que a la planta baixa dibuixava carreus encoixinats amb els portals dovellats a saltacavall, acostant-se a l'arquitectura barroca italiana, i col·locava fanals de forja. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’esgrafiador que duia a terme la tasca,  per l’època podria tractar-se de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra

LES FONTS WALLACE DE BARCELONA

 

L’any 1872 Sir Richard Wallace, Sir Richard Wallace, 1r baronet (21 de juny de 1818 - 20 de juliol de 1890), de Sudbourne Hall a Suffolk, Hertford House de Londres, del castell d'Antrim , comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, de 2 Rue Laffitte, París i del castell de Bagatelle.  Filantrop i milionari anglès amb residència a París, va encarregar a l’escultor Charles-Auguste Lebourg (Nantes, 20 de febrer de 1829 - París, febrer de 1906) el disseny d'unes fonts per instal·lar als carrers de París i així alleujar el problema d’abastiment d’aigua a la ciutat. A finals dels segle XIX se’n van col·locar una cinquantena als carrers de l capital francesa.

Amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, Wallace va regalar a Barcelona una dotzena d’aquestes fonts. Son fetes de ferro colat i estan formades per quatre cariàtides que representen la bondat, la simplicitat, la caritat i la sobrietat. Totes elles tenen detalls diferents, dos amb els ulls oberts i dos els ulls tancats, dues amb la cama dreta avançada i dues amb l’esquerra.

Fotografia publicada per Maite Herrada Hernández

Originalment cada font tenia un potet lligat amb una cadena per poder veure, però més tard es va eliminar per clars motius de higiene.

Se'n van instal·lar dotze per tota la ciutat. Hi ha constància que n’hi havia una davant de l’Arc de Triomf, un altra al Pla de Palau, una a la plaça Universitat i també una a la Plaça Catalunya, totes elles avui desaparegudes. En l’actualitat en queden en peu tres de les originals: a la Rambla de Santa Mónica, al exterior de les oficines d’Aigües de Barcelona i a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Gran Via. També es poden trobar algunes repliques fetes igualment de ferro colat pintat però tenen les cariàtides totes iguales.

http://www.bdebarna.net/mapa.php?mapa_id=62&historia=864

https://www.barcelona.cat/bcnmetropolis/2007-2017/es/dossier/les-fonts-wallace-entre-romanticisme-marqueting/

https://www.linkedin.com/pulse/les-fonts-wallace-carles-picazo%3FtrackingId=2fpwigtIROaKUKr1whcmfQ%253D%253D/?trackingId=2fpwigtIROaKUKr1whcmfQ%3D%3D

https://www.historiadebarcelona.org/fotos/la-font-wallace-i-el-nen-enfilat/

Sortosament se’n conserven algunes a Barcelona, malgrat la llarguíssima dictadura i la subsegüent “ democraciola” està clar que no han pogut destruir-ho tot, oi?  

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA DELS LÍMITS. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Llegia que l’arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras, Gerona, 15 d’octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978) era l’autor del Santuari de la Mare de Déu de Fàtima dels Límits, situada al nord del nucli urbà de la població de La Jonquera, al veïnat dels Límits, a la banda de migdia del Portús.

Patrimoni Gencat en diu; església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per la solera de la pròpia teulada, de fusta, sostinguda per arcs de mig punt. En canvi, l'absis presenta volta de mitja esfera i s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal força tancat. Als murs laterals hi ha petites capelles d'arc rebaixat a mode de fornícules. Cada una presenta una finestra d'arc de mig punt que il·lumina l'interior. Damunt seu hi ha grans finestrals d'arc rebaixat, tapiats amb obres pictòriques. Als peus hi ha el cor, amb barana d'obra i fusta, i cobert amb un arc de mig punt. La sagristia es troba ubicada darrera l'absis i s'hi accedeix mitjançant una petita porta de mig punt situada al costat de l'altar. La façana principal presenta un cos adossat bastit amb carreus de granit ben desbastats. La porta d'accés és rectangular, amb l'emmarcament motllurat i un frontó sense cloure a la part superior. A banda i banda hi ha dos grans finestres circulars amb el mateix tipus de marc que la porta. Aquest cos està rematat per un coronament triangular. La resta de la façana presenta tres finestrals allargats de mig punt amb el mateix ampit i, damunt seu, coronant el parament, un petit campanar d'espadanya de dos ulls de punt rodó superposats.

Era Bisbe de Girona, quan es va inaugurar el temple el 21 d'octubre de l’any 1950,  Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963)

La construcció està arrebossada i emblanquinada.

Fotografies.  Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982).

Que la Marededéu de Fàtima  elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!

SABEU L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS LA TRIA ?. EN TENIU IMATGES?. BALENYÀ . OSONA

 

Aprofitava la meva visita al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda de Balenyà per retratar el mas la Tria

Les primeres notícies del mas la Tria es remunten a finals del segle XII.

En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo mas Tria" i en el de 1553 Antoni Tria.

La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria.

En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria.

Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria

El Mapa de Patrimoni ens diu que és  un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos.

A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis.

El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: "ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770". També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat.

El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.

A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada.

Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any "1841", que probablement és reaprofitada.

Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22892

Patrimoni Gencat afegeix; capelleta de dimensions normals situada a la segona sala de la masia.

 Està realitzada en guix.

 La part superior té una gran petxina a la part central de la que surten volutes en espiral a banda i banda que acaben amb motius vegetals.

Es troba citada l'any 1926 al Cens General de l'Arxiu Episcopal.

En demanarem  l’advocació i si en tenen  imatges d’aquesta capella/ oratori , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, al que adreçava també la meva consulta, em deien; a la cúria no la tenen documentada, i segons van dir  si no l’hi tenien, és que no hi ha cap tramitació per donar-li rang de capella “pública”.

En general per a les llicències de capelles, encara que siguin privades, s’exigeix que s’hi pugui accedir des de l’exterior i que almenys en algun dia concret s’hi faci missa pública. No sembla ser el cas. Per tant segurament seria d’ús estrictament privat.

El dia 23.12.2023 anava a visitar i felicitar les festes a Mn. Sebastià Codina Padrós, que havia viscut de menut al desaparegut mas " Bolet"  - ara hi ha granges, a la dreta en el camí a l'Ajuda, a l'alçada del cementiri, i em confirmava que hi havia una capella interior, que en realitat era un armari, no en recordava l'advocació. 

Mostra d'un armari capella 

Recordo haver-ne retratat un, a la Sala on hi havia la redacció de l'enyorat setmanari la Forja de Castellar del Vallès 

Advertia novetats al Santuari de la Marededéu de  l’Ajuda,  les espelmes que es compraven  2€, i cremaven al Comunidor, ara  - sembla que per evitar més robatoris – les subministra una màquina que només accepta monedes,  recordeu-vos doncs de portar monedes quan visiteu  aquest Santuari.

Que l’estultícia d’alguns faci necessari prendre decisions com aquesta, fa encara més feixuga l’obligada pertinença  al REINO, oi?.

Que la Marededéu de l’Ajuda des del seu Santuari de Balenyà, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!!.