Feia recerca dels
fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia
Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del
discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona,
1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de
1930
Francesc Vidal Palmada (
1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 –
10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i
Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i
Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria
Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga
Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i
Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa
Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y
Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí
Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I
RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH
PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda
i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró
Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )
José María
ARMENGOL BAS (1865-1941)
Dionís Baixeras i
Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Mossèn, Manuel
Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956
Mossèn, Pere
Bosch i Ferran ( 1888 – 1945.)
Mossèn, Frederic
Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell
(Torelló, 1902 - Colònia Güell,
Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937)
Sixte Illescas i
Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava ,
Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta, pel fons Estudi de la Masia Catalana.
Dionís Baixeras
i Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Francesc Masclans i Girvès ( Barcelona, 4 de març de 1905 - 1999)
Ricart i Baguer,
Narcís (Barcelona, 1896-1941) retratava Façana d'una masia prop de Santa
Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1743/rec/2
Demanava ajuda al
Joaquim Brustenga Etxauri , i em deia a volta d’email . És can Genís, al barri de La Sagrera.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3
Narcís Ricart
Baguer, feia una gran aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Ricart%20i%20Baguer%2C%20Narc%C3%ADs/field/creato/mode/exact/conn/and
Aquesta mena “
d’errors i/o omissions ”, cal adjudicar-los al període posterior a la victòria
dels sediciosos, en la que el Regimen es va dedicar a destruir , enfollisconar
, i dur a terme tota mena d’accions per dessolar la terra, i val a dir,
que dissortadament amb molt èxit .
El franquisme
feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala
política del 'laissez-faire, laissez-passer'
dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de
la Masia Catalana, a conseqüència de
l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure,
sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens
deixava una tasca MOLT incomplerta.
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del
Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i
mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu
desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu
era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar
imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies,
amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada
sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament
humà i social. Sens dubte hagués estat
un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un
món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca
iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili,
passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs
possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les
distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no
catalana, que l’acció del sionisme sobre
Palestina.
L’esforç potser
va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré
de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a
terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho
proposem, oi?. Feu fotografies de
masies, les identifiqueu, nom, lloc i
data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho
publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua
pròpia, aprèn-la, enraona-la,
defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpg)
.jpeg)
