dilluns, 12 de febrer del 2024

CAN FONTANET. MONTCADA I REIXAC.VALLÈS OCCIDENTAL

 

Llegia de Can Fontanet, que retratava el Josep Salvany Blanch, l’any 1915,         Can Fontanet a Montcada i Reixac



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/2161/rec/1

El 19 de febrer de 1386 els frares de la Marededéu de la Mercè de la ciutat de Barcelona varen vendre a Simó Fontanet aquesta masia, dos casals de molins, sèquies i aparells i peces de terra de conreu (part del patrimoni de la finca).

L'any 1395 Arnau Fontanet feu donació a Francesc Vilaseca.

https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=85cc603a-0772-4474-8340-bf6cd6cefb5b&groupId=193969

Masia de grans dimensions que pertany a l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, on hi pagaren delmes fins l’any 1837.

És una construcció del s. XIII, ampliada al segle XIV per Simon Fontanet.

Originalment fou una construcció més modesta bastida i recolzada en part en una roca, encara apreciable a l’interior. En aquest lloc eren abundoses els bassiols que a vegades aprofitaven con vivers de peixos. Un d’ells va donar lloc a un topònim “el viver de les Fontanes” (s. XI).

Apareix citat aquest edifici al segle XIV com Mas Riera. Fou a les darreries d’aquest segle que fou comprat per Simon Fontanet, aquest donà nou nom a la casa.

Va comprar també el Mas Soler (avui Can Moià). La casa fou modificada,  àmpliament en són testimoni les finestres i l’escut sobre la porta.

El barri que la tancava fou aixecat a fi de protegir-la dels bandolers

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

diumenge, 11 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. CASA ANTÚNEZ, ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PORT, I L’ESCOLA D’AVIACIÓ PUJOL Y COMABELLA. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUE.

  

Trobava una fotografia  de la desapareguda església de la Marededéu del Port de Casa Antúnez, o can Tunis. L'edifici del costat eren les escoles 




https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-port-barcelona.html

Als anys 1910 , va començar a fer-se molt popular Can Tunis o Casa Antúnez , que originalment era una important zona de banys de mar, amb establiments com els Zoraya, Espanya, Colom i Cibeles.  Alhora aquests balnearis es beneficiaven de la proximitat de l'Hipòdrom de Can Tunis (1883-1934), freqüentat per la burgesia barcelonina.

 A la zona també hi havia un cinema –el Salón Antúnez–, una escola, l’església de la Marededéu del Port, un camp d’aviació   que retratava el Josep SalvAny Blanch,   l’any 1917, i masies.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4093/rec/1


https://www.sabadell-aviacio-historia.com/Pujol_Comabella.htm

https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=bb5be8a7-e371-477b-ad37-847dffe59d4b&page=4

https://tochoocho.blogspot.com/2018/04/flamenco-arquitectura-y-gitanos-ii-casa.html

https://ddd.uab.cat/pub/bibtur/bibtur_a1934m1-6v29@mnac.pdf

Cada troballa, desvetlla més preguntes; teniu dades de la família Antúnez?.  Teniu dades de l’autor de l’església de la Marededéu del Port?.  Les respostes a l'email castellardiari@gmail.com 

Rebia un email de Joan Pascual Guilabert , en el que em deia; 

Hola!

He llegit l’article del blog, sobre Can Tunis.

L’església estava advocada a  la de Mare de Déu de Port com la parroquial  (que es troba al carrer Sant Eloi) i era una tinença que depenia de la parròquia de Mare de Déu de Port.   incloc una notícia de La Vanguardia del 13/10/1909 amb motiu de la inauguració.


L’església és (era) obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), que seria nomenat  marquès de Sagnier l’any  1923 pel papa Pius XI

Voldria trobar dades de la Capella  dels Tallers Societat Arsenal Civil , advocada a Sant Pere,  Passeig de Can Tunis,  Desapareguda,  Planol 6 D.   Foto anys 1910.....



Hi ha força semblances amb un altra fotografia cedida també  pel Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín ).  No està clar que sigui el mateix edifici que el de la primera fotografia. 



Fotografia cedida pel 
Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín ).  En ambdós casos, no està clar que sigui el mateix edifici que el de la primera fotografia, construït per 
 l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931)

Capella-Santuari de la Marededéu de Port
Avinguda Álvarez de la Campa
Planol 3 A de la Guia d'en Pàmies
Desapareguda

Destruïda el 19 de juliol de 1936.

On hi havia l’església ara hi ha el moll de Lepant del port de Barcelona.


Dibuix de Lola Anglada dels anys 1800...

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-port-barcelona.html

https://mariatoldra.com/2018/02/25/pomell-de-goigs-del-jardi-de-maria-de-narcis-camos-1657-nostra-senyora-de-port/

Ens agradaria " posar llum a la foscor", sou pregats de fer-nos arribar  a l'email castellardiari@gmail.com dades que vinguin a confirmar i/o desmentir les informacions que hem rebut 

Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonesos ,   armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  , pagesos, ramaders, pescadors,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 10 de febrer del 2024

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’HORTA . PREIXANA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

 La Roser Sabater Posadas, originaria de Preixana, a la comarca de l’Urgell, província de Lleida, vinculada familiarment als Capdevila Minguella, m’explicava que la capella de la Mare de Déu de l'Horta està molt ben arranjada, i que molts dies de la setmana s'hi celebra culte.



A la pàgina de l'Ajuntament llegia que a l'interior s'hi troba la imatge de la Mare de Déu, que va ser salvada de la destrucció gràcies a Leonor Casals de cal Negret, encara que va sofrir violència i es va malmetre la imatge. El seu estil és dels inicis del Barroc, està en posició dreta i té l'infant al braç esquerre.



El Josep Salvany Blanch, retratava l'any 1925 Vista interior de la capella de Nostra Senyora de l' Horta.

Com que segons la inscripció de la llinda hi va ser sebollida una persona morta de pesta, podríem pensar que aquesta capella tenia la missió d'acollir els malalts de pesta. La capella de Santa Magdalena, situada als afores del poble també tenia la mateixa funció. La inscripció de la llinda és aquesta:


Dorotea Bas los osos
Sepultats te vull dins mi
Perque de pesta mori
I no esta entre los demes osos
9bre. Als 18

Aquesta capella se suposa que es construí al segle XVII, igual que l'antiga casa Roca propietat de la família Bas.

El sostre demogràfic de Preixana s’assolia al cens de 1920 amb 817 habitants, pensem que en aquella data l’escola pública estava a l’edifici de l’ajuntament, prop de la capella de Sant Llorenç. Actualment és una Plaça. Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’antic ajuntament a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Quan al topònim llegia; En la documentació antiga Prixana (segle XI), derivat de l’antropònim llatí PRISCIUS, potser a partir de la denominació (villa) prisciana vil•la de Prisciusʼ.

L'escut oficial de Preixana té el següent blasonament:

Escut caironat: d'or, un peix de sable nedant sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984 i publicat al DOGC el 14 de novembre del mateix any amb el número 485.


El peix és el senyal parlant tradicional al•lusiu al nom del poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»


Enviarem aquest post al Pregoner d'Urgell revista.pregoner@gmail.com amb prec de publicació.

divendres, 9 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. MOLÍ DE LA VERNEDA DE SANT PONÇ. SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

 

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956) retratava l’any 1916, el molí actualment abandonat d'en Verneda , situat al marge dret de la riera Major, és a dir entre Sant  Sadurní i Bojons. Per estar més a prop de la Verneda de Sant Ponç que de la Verneda de Sant Feliu deduïm que fou molí de la Verneda de Sant Ponç, mas que el trobem documentat des del segle XIV  i que mantingué la genealogia fins a la darrera generació que en casar-se una pubilla els seus descendents passaren a dir-se Vilaró.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1323/rec/54

Sant Sadurní d’Osormort  assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 89  habitants de dret.  Els de la Masia Catalana es deixaven molta feina per fer.

Nosaltres havíem publicat :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/sant-sadurni-dosormortosona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/05/edifici-de-la-casa-de-la-vila-de-sant.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lescola-la-casa-de.html

Actualment està enrunat. 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23820

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TORRE ARNÚS. BADALONA

   

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

L’any 1912, retratava “A la torre Arnús de Badalona”   .  Badalona ; Barcelonès ; Catalunya ; Torres ; Vistes panoràmiques


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/978/rec/2

Evarist Arnús i de Ferrer (1820-1890) encarregava a l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895) la construcció d’una torre a Badalona, el seu fill, Emili Arnús i Oliveras (Barcelona, 1852-1908) , que hi va fer construir el conegut castellet, on passava llargues hores tocant el piano. Aquesta construcció de 1902 està feta amb pedra vermella de Bèlgica i és obra de l’arquitecte Salvador Vinyals  Sabaté (1847-1926).

https://revistadebadalona.cat/el-premodernisme-a-badalona-la-torre-arnus/

https://metropoliabierta.elespanol.com/gran-barcelona/20200810/esta-es-la-torre-arnus-de-que-jorge-javier-no-sabia-nada/511948876_0.html

Molt recomanable la lectura de ELS JARDINS DE LA BURGESIA de Carme Hilario Chancho

https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/sra-carme-hilario/

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 8 de febrer del 2024

CAN GENÍS DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA QUE RETRATAVA NARCÍS RICART BAGUER PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. VALLÈS ORIENTAL.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran (  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937)

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Francesc Masclans i Girvès ( Barcelona, 4 de març de 1905 - 1999)

Ricart i Baguer, Narcís (Barcelona, 1896-1941) retratava Façana d'una masia prop de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1743/rec/2

Demanava ajuda al Joaquim Brustenga Etxauri , i em deia a volta d’email .  És can Genís, al barri de La Sagrera.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3

Narcís Ricart Baguer, feia una gran aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Ricart%20i%20Baguer%2C%20Narc%C3%ADs/field/creato/mode/exact/conn/and

Aquesta mena “ d’errors i/o omissions ”, cal adjudicar-los al període posterior a la victòria dels sediciosos, en la que el Regimen es va dedicar a destruir , enfollisconar , i dur a terme tota mena d’accions per dessolar la terra, i val a dir, que  dissortadament amb molt èxit .

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dimecres, 7 de febrer del 2024

CAN BALASCH DE TORRELLES DE LLOBREGAT QUE RETRATAVA FRANCESC MASCLANS GIRVÉS PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

    Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Francesc Masclans i Girvès ( Barcelona, 4 de març de 1905 - 1999), retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana,     Façana de Can Balasch de Torrelles de Llobregat




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6660/rec/1

Existeix encara:

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/torrelles-llobregat-restaurant-can-balasch-baix-lmx-pbar5~x221730625

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=426

Com  Can Roig :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3779/rec/4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19376

Torrelles de Llobregat tenia un cens de 785 ànimes l’any 1930, i tancava l’exercici 2023 amb 6225 habitants de dret – eufemisme que s’utilitza per indicar que es compten NOMÉS els que estan empadronats, visquin o no a la població - , poca cosa doncs, queda del que veia i retratava Francesc Masclans i Girvès


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/masclans


El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Ah!, i  recordeu el que deia aquell líder feixista " los catalanes hacen cosas " , contraposant el nostre tarannà al d'ells, sota sospita de " auedarse cosas", oi?

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.