divendres, 10 de maig del 2024

IN MEMORIAM. L’HOSTAL DE BASSELLA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

 L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades, que retratava  l’any 1890, Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), l’edifici del  segle XVII, és possible que hagués estat construït pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/651/rec/4

Lluís Marià Vidal i Carreras, que no participava en el projecte del Fons Estudi de Masia Catalana, que se'n endegava desprès del seu traspàs,  feia però,  una grandíssima tasca:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Vidal%2C%20Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%2C%201842-1922/field/publis/mode/exact/conn/and

La població de Catalunya al cens de 1920 era de 2.344.719 ànimes, que gaudien d’uns recursos naturals suficients, i que malgrat la obligada pertinença  al REINO, mantenien dempeus el Patrimoni històric, a 1 novembre 2023 s’estima una població de “ dret”  de 8.005.784,que pateix alhora que la insuficiència de recursos naturals, la desaparició de bona part del Patrimoni Històric.  Està clar que Catalunya ha crescut només amb quantitat, oi?

Persones com Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] ,  Josep Salvany i Blanch(Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio  Gallardo Garriga  (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ...,  i tants altres, son una excepció , com Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) i no la norma, oi?

Senyor, allibera el teu poble !!!!


 

dijous, 9 de maig del 2024

MOLI DE XIXONS. RINER. EL SOLSONÈS

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) no participava en el projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, que començava formalment l’any del seu traspàs, la seva vídua, de la que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , cedia però,  al Fons Estudi de la Masia  Catalana , moltes de les imatges  que Cèsar August Torras i Ferreri, havia fet i que es poden veure a :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/C%C3%A8sar%20August%20Torras%20i%20Ferreri/field/identi/mode/exact/conn/and/page/74

L’any 1917 retratava, un molí de la rodalia de Riner. Tinc l’absoluta certesa que la digitalització, aparentment feta de forma maldestra,  s’aprofitava  per alterar les fons gràfiques.  




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/37201/rec/739


Trobava una fotografia de la Joana Xandri Solé ( Solsona, 1955) que malgrat estar feta des d’una perspectiva més propera, confirmaria que Cèsar August Torras i Ferreri, retratava el molí de Xixons.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/62407

Existeix encara

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17604

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Xixons

El sostre demogràfic del Solsonès , s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes, les dades de l’any 2019, ens diuen que hi havia 13.469 habitants de dret, a Solsona consten 9171 veïns al tancament de l’exercici 2023.  La pèrdua de població, tenia un efecte “ conservador” sobre el Patrimoni històric.

La població de Catalunya al cens de 1920 era de 2.344.719 ànimes, que gaudien d’uns recursos naturals suficients, i que malgrat la obligada pertinença  al REINO, mantenien dempeus el Patrimoni històric, a 1 novembre 2023 s’estima una població de “ dret”  de 8.005.784,que pateix alhora que la insuficiència de recursos naturals, la desaparició de bona part del Patrimoni Històric.  Està clar que Catalunya ha crescut només amb quantitat, oi?

Persones com Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Salvany i Blanch ... Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio  Gallardo Garriga  (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ...,  i tants altres, son una excepció , com Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) i no la norma, oi?

Senyor, allibera el teu poble !!!!

 

dimecres, 8 de maig del 2024

EL VILARÓ. LLUÇÀ. EL LLUCANÈS

 

Duch, un fotògraf que cedia les seves imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que rebia con a premi la seva “ invisibilització” com a persona per part de la dictadura franquista, retratava , Vista general de Can Vilaró amb pallers i arada. Lluçà. El Lluçanès


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/607/rec/2

Ens agradarà tenir noticia del nom, el cognom matern, el lloc i data de naixement i traspàs i la peripècia vital d’aquest DUCH a l’email castellardiari@gmail.com

El Vilaró existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro

https://www.lluca.cat/actualitat/el-safareig-del-pontarro/proposta-modificacio-cataleg-de-masies-de-lluca-fitxa-23-masia-el-vilaro.html#  

Vilaró és un diminitiu de Vilar 

 El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 


dimarts, 7 de maig del 2024

MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS

 

Només trobava una imatge de Castellar de la Ribera,   al Fons Estudi de la Masia Catalana, i cap  al Fons Salvany,  està fora de dubte que durant la dictadura franquista de forma sistemàtica és destruïen font gràfiques i fotogràfiques per la dèria obsessiva del franquisme de destruir-nos com a poble.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considerant  aquests precedents, reconeixia als catalans com “Grup objectivament identificable”

No sabia trobar  - si existeix -  el Catàleg de masies en línia de Castellar de la Ribera.

Massa sovint, les noves tecnologies enlloc de facilitar-nos la vida, venen a complicar les “ coses senzilles ",  habilitat aquesta en la que destaquen algunes forces polítiques del REINO DE ESPAÑA

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona, 22 de juny de 1923), retratava , Molí de Querol a  Castellar de la Ribera, el Solsonès



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8597/rec/1

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/37366/rec/75

La seva vídua  - de la que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) cedia moltes fotografies al Fons Estudi de la Masia Catalana:

El masclisme, tant arrelat al REINO, no és tolerable per a nosaltres.

Existeix encara :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17275

https://lh3.googleusercontent.com/-5ps6zymfqKQ/Td-4n8B4k4I/AAAAAAAADFc/6wrReiZuldU/s1600/56-Mol%2525C3%2525AD%252520de%252520Querol-Fitxa%252520POUM.jpg

Avui s’ha reconvertit en un establiment de turisme rural:

https://castellarribera.ddl.net/turisme-1/allotjament-1/el-moli-de-querol

https://www.casasrurales.net/casas-rurales/moli-de-querol--c7698

 El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 


 

dilluns, 6 de maig del 2024

SANT SALVADOR DE BRIANÇÓ. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA

 

El Tomàs Irigaray Lopez , publica una fotografia del petit nucli de Briançó,  al terme de Ribera d’Ondara, a la comarca “ màrtir” de la Segarra.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-brianco-sant-antoli-i-vilanova

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó. Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic. Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó. En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó. Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona. 

De la primitiva església de Sant Salvador, n’hi ha restes als baixos de la casa de Can Carulla.

 L’edifici actual és tardà.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26133

Edifici situat a la plaça del poble, d'una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó.

 Aquest presenta una obra paredada amb pedra irregular rejuntada amb argamassa de calç i arena, i la coberta a doble vessant de teula àrab. A la seva façana principal hi troben la porta d'accés d'arc de mig punt i els seus brancals obrats amb carreus de pedra del país. Per sobre d'aquesta porta hi ha disposat un òcul i finalment un petit campanar d'espadanya d'un ull.


El Jordi Contijoch Boada, n’havia retratat l’interior l’any 2009

Al costat de l'església, dins de la plaça del poble, hi ha altres elements arquitectònics que han perdut la seva primitiva funció i que actualment formen part de l'embelliment de l'entorn. És el cas de dues columnes, que en origen devien formar part d'un porxo i que ara formen part duna estructura allindada amb la data 1975 incisa en la llinda de la mateixa estructura.

L’havíem visitat l’any 2010

TURÓ DE BRIANCÓ. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-brianco-la-segarra-infinita.html

No ho retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Segarra/page/5

O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com a manifestació d’amor a Catalunya, oi?

És MOLT difícil evitar el llenguatge escatològic quan es fa crònica del Patrimoni Històric de Catalunya, oí?

  QueSant Salvador   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels segarrencs, vilanovins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

diumenge, 5 de maig del 2024

IN MEMORIAM DE CAN GARRIGA DE CASIGALLS I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILÍCES CELESTIALS” . CASTELLAR DEL RIU. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-les-canals-de-catllari-montmajor

La capella de  la masia de Can Garriga, advocada a l’arcàngel  de Sant Miquel , es troba situada al costat nord-est, a la part alta del conjunt.

El Mapa de Patrimoni ens diu ; petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elements de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell.



Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102)

La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14)

L'església hauria estat una capella privada o semipública de la masia.

Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per Sant Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de l’església parroquial. (ARMENGOU:1991:102)

La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls.

No retrataven la masia, i per tant tampoc la capella, els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o el material era destruït per la dictadura franquista.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Castellar%20del%20riu

Tampoc el Josep Salvany Blanch:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Castellar%20del%20riu

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que  l'arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 


dissabte, 4 de maig del 2024

ESCOLA COL.LEGI PÚBLIC EMPÚRIES / CEIP EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Trobava una fotografia del  Valentí  Fargnoli Iannetta,  Escola municipal de l'Escala, actualment l'escola Empúries, la façana principal i el mur d'entrada. 


 https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756247/Escola+municipal+de+l%27Escala

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=56

N’havíem fet una publicació:

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-escola-ave-maria-l%E2%80%99escala-l%E2%80%99emporda-sobira-girona-catalunya/

Volem tenir noticia del lloc de naixement i traspàs de l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, rebre també una fotografia seva. 

 https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

L'edifici es va situar a les afores de la vila i en una part prominent, per substituir les antigues escoles (la de nois situada en un edifici enderrocat per construir l'actual ajuntament, i la de noies al c. Major núm. 36). Actualment, l'escola ha quedat integrada al centre del poble.

Edifici gran i ben acondicionat -terra de fusta, assolellat i amb sistema de calefacció - que responien als ideals de l'època (els postulats de l'Escola Nova). L'edifici té en planta una geometria aproximada a L, amb entrada al centre. Edifici de planta baixa i un pis, amb coberta inclinada de teula àrab.



Ampliació 1969 i 1975 a càrrec de Josep  Maria Claret Rubira. 



Quan començàvem el Conèixer Catalunya, volíem, i  així ho hem fet,  no “ especialitzar-nos”  en cap matèria concreta, l’àmbit és Catalunya, i d’aquí ens interessa tot.

Altres Fons tenen també imatges de l’Escala, està clar però, que no els cridava l’atenció l’edifici de les escoles:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/l'escala/page/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/l'escala

Ens calen imatges i dades de  molts d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  ho acabaríem aviat, si almenys cada català ens envies una fotografia de l'escola on va anar de menut a l'email castellardiari@gmail.com . Feu-ho, Catalunya us ho agrairà. 

  Donec perficiam

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.