El Tomàs Irigaray Lopez , publica una fotografia del petit nucli de Briançó,
al terme de Ribera d’Ondara, a la
comarca “ màrtir” de la Segarra.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-brianco-sant-antoli-i-vilanova
Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó. Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic. Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó. En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó. Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona.
De la primitiva església de Sant Salvador, n’hi ha restes als baixos de la casa de Can Carulla.
L’edifici actual és tardà.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26133
Edifici situat a la plaça del poble, d'una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó.
Aquest presenta una obra paredada amb pedra
irregular rejuntada amb argamassa de calç i arena, i la coberta a doble vessant
de teula àrab. A la seva façana principal hi troben la porta d'accés d'arc de
mig punt i els seus brancals obrats amb carreus de pedra del país. Per sobre
d'aquesta porta hi ha disposat un òcul i finalment un petit campanar
d'espadanya d'un ull.
El Jordi Contijoch Boada, n’havia retratat l’interior l’any 2009
Al costat de l'església, dins de la plaça del poble, hi ha altres elements
arquitectònics que han perdut la seva primitiva funció i que actualment formen
part de l'embelliment de l'entorn. És el cas de dues columnes, que en origen
devien formar part d'un porxo i que ara formen part duna estructura allindada
amb la data 1975 incisa en la llinda de la mateixa estructura.
L’havíem visitat l’any 2010
TURÓ DE BRIANCÓ. LA SEGARRA INFINITA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-brianco-la-segarra-infinita.html
No ho retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Segarra/page/5
O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com
a manifestació d’amor a Catalunya, oi?
És MOLT difícil evitar el llenguatge escatològic quan es fa crònica del Patrimoni
Històric de Catalunya, oí?
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada