dimecres, 23 de juliol del 2025

IN MEMORIAM . COL·LEGI DE LES GERMANES CARMELITES. TONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

La fotografia del fons d'Angelina i Mercè Santasmasas mostra l'antic col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat, al número 16 del carrer de Barcelona. Guarnit, el 1951, com bona part del poble, en honor de la Marededéu de Fàtima, quan ja resultava evident que calia un nou edifici escolar.

Reculem en el temps. Cap al començament dels anys vuitanta del segle XIX, uns tonencs encapçalats per l'exalcalde Andreu Pratsobreroca van fer possible que les germanes carmelites, que ja feia uns anys que havien arribat al nostre poble, poguessin disposar d'un convent-escola en propietat. Ho expliquen molt bé Joan Rusiñol i Adam Sedó a 'Quadern dels mil dilluns':

"Van crear una fundació que pretenia ajudar les germanes i assegurar la seva permanència al poble. Per això, el 19 de maig de 1882 Andreu Pratsobreroca va comprar en nom de la fundació [aquesta casa] del carrer de Barcelona per 2.355 pessetes i 69 cèntims. [...] Per fi, l'any 1890 l'escola funcionava amb tota normalitat al nou edifici. Precisament va ser aquest any, el 26 de setembre, quan Andreu Pratsobreroca va vendre la casa a les germanes de manera simbòlica".

Entre el 1890 i el 1955 -any en què s'inauguraria l'edifici actual- el convent i escola per a nenes de les Germanes Carmelites va ser aquí. Menys en l'interval de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , episodi  que els historiadors feixistes qualificarien  de Guerra Civil, i l’església de CRUZADA,  atès que aquesta casa seria expropiada i esdevindria seu del Comitè de Milícies Antifeixistes i, poc després, de l'Ajuntament.

https://evt.cat/historia/#:~:text=150%20ANYS%20D'HIST%C3%92RIA,va%20traslladar%20al%20carrer%20Barcelona.

Amadeu Lleopart Costa

dimarts, 22 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE PALAU, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 M’aturava per retratar – des de la carretera - l’accés està barrat, l’església de  Palau,  advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria ,   al veïnat d’aquest nom de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Empordà sobirà, a la província de Girona



https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/11/goigs-antics-la-mare-de-deu-de-palau.html

Llegia que El rei Carles el Calb, l'any 878, al•ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar.

L’any 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.

La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.

A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans.

En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; L'església de Palau és d'una sola nau amb àbsis semicircular.

 La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.



La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.



Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dilluns, 21 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESPOT, ADVOCADA A SANTA LLOGAIA. ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 


Llegia de l’església parroquial d’Espot, advocada a Santa Llogaia, edifici  de nau única dividida en cinc trams i amb un absis al nord, de poca profunditat, lleugerament corbat. Façana a migdia amb porta barroca monumental, construïda amb grans blocs de pedra ben escairats que ressalten sobre l'arrebossat que cobreix la façana. És una porta d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres estriades rematades per eolípiles. Al costat d'aquestes, en la part inferior, hi ha volutes. Sobre l'arc apareix una fornícula amb una escultura. Remata el conjunt una creu. Per sobre d'aquesta, sota el pinyó, s'obre un òcul.



A l'interior, l'església presenta paviment fet de taulons de fusta i revestiment dels paraments enguixat i pintat, la qual s'està esclovellant i té taques d'humitat, com es comprova durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura. La torre campanar de l'església parroquial, per la seva índole protectora, podia prestar protecció als habitants del poblet. Se l'ha inclosa amb altres elements de la xarxa defensiva, com l'anomenada "Torre dels moros", "La Torrassa" i el castell de Llort. S'aixeca a l'oest amb un airós xapitell de llicorella. La coberta, igualment de llicorella, és a dues vessants.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/09/imatge-de-lhotel-saurat-i-lesglesia-de.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

Que  Santa Llogaia elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català  per assolir la nostra llibertat nacional. 

diumenge, 20 de juliol del 2025

SANT ROMÀ D’OREIS. GISCLARENY. EL BERGUEDÀ

 

El sostre demogràfic de Gisclareny s’assolia al cens de 1857 amb 511 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 30 habitants de dret.

La població de Catalunya l’any 1857 era de 1.652.291 ànimes, la davallada de Gisclareny, i bona part de la Catalunya interior, és estratosfèrica.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-doreis

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-doreis-gisclareny

Sant Romà d’Oreis, una obra defensiva amb l’església incorporada

https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/338988/441436

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3354

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/694

Ramon Corominas i Camp (Corominas i Camp, R , 2018, explica que aquesta església hauria jugat un paper clau i predominant en la defensa i control dels passos de Vimboca, vall de Molnell i Castell de Murcurols ja que l'emplaçament on està situada domina pràcticament tots aquests punts, afavorint així la seva defensa i control. A més val a dir que l'amplada considerable dels seus murs no són només per sostenir una simple volta de canó sinó més aviat una estructura superior més pesant, possiblement una torre. Murs amb característiques similars es van trobar a la fonamentació del nàrtex o galilea del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (López, 2008), o també a Sant Martí de la Torre de Cabdella al Pallars Jussà, a Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà), o l'església de Santa Eulàlia de Bonner (Gòsol), encara que de cronologia més tardana.

Segons Corominas,  l'església i nucli d'Oreis "estaria molt vinculada al proper castell de Murcurols, del quals seria aquest indret de Sant Romà, un complement del seu control i defensa. Reforça la hipòtesi de que molt probablement es tractava d'una obra defensiva la seva situació estrategica, des d'on s'albira i fins hi tot es pot accedir al coll de Vimboca" (Corominas, 2018). Per tant caldria tenir en compte aquesta hipòtesi, considerant-se com una important obra arquitectònica.



Que Sant Romà  , elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, única possibilitat perquè es pugui redreçar el desgavell territorial que patim 


 

 

dissabte, 19 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAMÓS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉI I SANT ROC. VAL D’ARAN

  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilamos

https://bibliogoigs.blogspot.com/2017/08/gois-en-aunor-deth-glorios-sant-roc.html

ASSUMPCIÓ DE MARIA I SANT ROC, FESTA MAJOR A BAUSEN, BOSSÒST, GAUSAC, GARÒS, MONT, VILA i VILAMÒS . 15 i 16 d'agost

L'església parroquial de Vilamòs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal  dita Santa Maria -  per l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA -  , i Sant   Roc, un dels temples romànics més antics de la Vall, amb elements anteriors al segle XI, es troba al nucli de Vilamòs. Malgrat les modificacions, conserva la planta basilical de tres naus separades per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, sobre els quals recolzen les voltes, de canó, a les naus central i de migjorn, i de quart de cercle, la de tramuntana. Totes reforçades amb arcs torals. El presbiteri és cobert per volta d'aresta i els absis romànics foren substituïts en època gòtica per una prolongació de la nau.




L'accés actual és al mur de ponent per una portalada d'estil clàssic que porta inscrita la data de 1816. Al capdamunt hi ha encastat un bloc de pedra amb el relleu d'una creu sobre el qual encara n'hi trobem un altre amb el crismó. Al mur de migjorn encara és visible la portalada original actualment tapiada. El campanar, d'estil romànic, adossat al mur de migdia. és de planta quadrada, de tres pisos i finestres de mig punt: dobles en les tres darreres plantes, d'una obertura en la segona planta i en espitllera a la primera. A la planta baixa s'observen arcuacions llombardes com a únic element de decoració. És cobert amb volta de pedra i comunica amb l'església a través d'una porta coronada amb dos arcs de mig punt en degradació. Aquesta porta és l'únic accés al campanar, que s'obre des de dins de l'església per la banda interior del mur de migdia i que, segons Josep Sarraté Forga, el seu estil artístic s'ajusta als cànons establerts per a les portes preromàniques dels segles X i XI.

A l'interior hi ha una pica beneitera. És d'estil romànic i consta de cubeta, peu i base. La cubeta presenta tres nivells de decoració; en el superior hi ha esculpits en baix relleu, alguns motius geomètrics (sembla com si fossin ferradures decantades); al mig hi ha esculpit un bordó en baix relleu que volteja tot el perímetre de la pica, en l'inferior trobem símbols alternats de rosetes i flors de lis. Pel que fa el peu, és de forma cilíndrica i es presenta decorat en tota la seva superfície per puntes de diamant. La pica acaba amb una base àtica decorada amb un bordó. Alguns autors defensen que tan el peu com la base són de procedència romana.

Als murs hi ha encastades diverses esteles d'època romana:

Angle sud-oest del campanar. Fragment d'estela situada a la cantonada sud-oest del campanar, d'uns 40 x 24 x 20 cm. Hauria de representar tres figures ubicades sota sengles arcs, de les quals actualment només en roman una.

Angle sud-est del campanar: Fragment d'estela situada a uns 16 m del terra. Hi ha representats dos bustos amb grafismes a la part superior. El bust de l'esquerra és sencer mentre que el de la dreta és trencat. Els cossos són llisos i les cares estan traçades de manera esquemàtica. A la base hi ha una banda de semicercles i una roda incompleta. El bloc està encastat de forma apaïsada, reutilitzat com a carreu del parament de la torre.

Façana de migdia. Bloc de marbre de color fosc on hi ha representada en relleu la figura d'un home de cos sencer, nu, sota una arcada lleugerament de mig punt. La peça és tosca, sense gaire detall. El braç dret està recolzat sobre una columna i l'esquerre està alçat enlaire. La peça sembla completa.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb una banda que emmarca a composició. La representació està dividida en dues parts de decoració força diferenciada. A la part superior hi ha representades tres figures humanes que semblen correspondre a una família (mare, pare i fill). A les cares es poden observar trets facials i el relleu del pentinat. Els vestits es representen amb diverses línies que imiten els plecs de la roba. La part inferior està decorada amb motius geomètrics, un cercle central i diversos semicercles al voltant.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb la representació als dos terços superiors de tres bustos de factura molt esquemàtica i poc acurada, amb els trets facials esbossats i el cos llis. Estan col·locats cada un sota una arcada de mig punt. A la part inferior de la peça, on la superfície és coberta de traços incisos, s'observa un cercle envoltat de sis semicercles.



Que la Marededéu, sant Roc i tota la cort celestial elevin a l’altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de TOTES  les minories  nacionals, ètniques, culturals,..

divendres, 18 de juliol del 2025

CAPELLA D’ORRIT, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. SAPEIRA. TREMP. PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sapeira-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/02/03/sant-pere-del-pont-dorrit/

L'antic poble d'Orrit, actualment despoblat, pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. En abandonar-se el poble vell es formà el raval del Pont d'Orrit, més avall, ran de carretera i del riu, davant mateix d'Areny de Noguera.

El dia 13 de setembre de 1963 es va posar la primera pedra d’aquesta església i crida l’atenció que el bisbe de Lleida, Mn. Aurelio del Pino Gómez  (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971)  , representant genuí del nacionalcatolicisme  (fou famosa la seva proclama Digitus Dei est hic ('El dit de Déu és aquí') quan Franco va visitar Lleida),  no assimilà els canvis dins l'Església en l'àmbit internacional –Concili Vaticà II– i de bases, motiu pel qual els darrers anys del seu llarg pontificat resultaren especialment conflictius, i renuncià finalment al seu càrrec l'any 1967 (el 20 de març fou acceptada la seva renúncia pel papa). Va morir a Madrid el 8 de desembre de 1971. Les seves despulles van ser traslladades a Lleida i enterrades a la capella del Santíssim Sagrament, de la catedral de Lleida,  no va creure oportú anar a aquest acte delegant la seva presència en el capellà Mn. Amadeo Capella.

És un edifici de petites dimensions d’una sola nau amb volta semicircular.



A la paret oest s’obre la porta d’entrada, damunt seu hi ha una petita finestra rodona i un campanar d’espadanya amb  dos ulls  que allotgen dues campanes que  van ser aprofitades de l’església de Sant Pere d’Orrit



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que  sant Pere  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dijous, 17 de juliol del 2025

CHAPELLE DE NOTRE-DAME DE LA MERCÈ. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.BARCELONA

 L’Angela Llop retratava aquesta capella neomodernista construïda l'any 1945, situada a la llera del riu, al costat del pont, construcció d'una sola nau, amb dues capelles laterals, la coberta exterior, molt deteriorada , està feta amb volta de maó pla sustentada per arcs parabòlics.







Tenim moltes preguntes ; qui en va el promotor ?. Quina era la causa i/o motivació que el duia a fer-ho ?. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?.


Llegia ; el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951 ) , que va fer una primera versió dels plànols l'any 1944 i una segona l'any 1945 més semblant a la que es va executar.

 L'any 1946 l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny (1911-1999)va dur a terme un projecte de reforma interior de les diferents plantes de l'edifici.

L'edificació av ser construïda amb la finalitat d'acollir els treballadors de la propietària, la Sra. Mercedes Moliner Santacana. 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-merce

Església construïda l’any 1945 per la propietària de Vila Mercedes, edifici situat al costat de l’església.

Va ser inaugurada el dia de l'Ascenció, el 30 de maig de 1946, amb la presència del bisbe de Barcelona, Gregori Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972) 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

tot porta a pensar que l'església de la Mercè de Pontons, va ser projectada per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la pregaria dels pontonencs, palestins, emigrants Als EEUU,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.