divendres, 19 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE FONT-RUBI , ADVOCADA A SANT PERE I SANT FELIU. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia de l'església parroquial de Font-rubí, que està  dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, i que aquí hi havia  el nucli a partir del qual va desenvolupar-se el poble.

El conjunt format per l'església parroquial de Font-rubí i la rectoria es troba situat a la part més alta del terme, sota la serra de Font-rubí. L'església és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta a dues vessants, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada. La rectoria és adossada a l'església. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les galeries d'arcs, centrades.





https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/175

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2601

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-i-sant-feliu-de-font-rubi

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8104

https://www.font-rubi.cat/media/repository//turisme/indrets_magics/01_esglesia_stpere_stfeliu/fitxa1_esglesiastperestfeliu1.pdf

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, també, també, confirmació, si aquest és el cas, de la utilització de la rectoria de Sant Pere i Sant Feliu com seu de l’escola parroquial, i si fos possible , imatges del interior de l'església. 

Que Sant Pere i Sant Feliu  elevin  a l’Altíssim la pregaria dels  font-rubinencs, 

 subiratencs,   palolencs ,   esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

dijous, 18 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT PONC DE LA FINCA HOMÒNIMA DE MONTCLAR. EL BERGUDPÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3389

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ponc

Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba tapiada i en mal estat de conservació. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data 1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada.





La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de 1983 en la que ja no es conserva el campanar.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Ponç   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 17 de desembre del 2025

SANT PAU DE LA CALÇADA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1589

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-la-calcada-figueres

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-pau-figueres-alt-emporda_26.html

https://www.youtube.com/watch?v=nq3bEJzMpH0

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae21-Sant-Pau-Cal%C3%A7ada.htm

L’església actual de Sant Pau de la Calçada és un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau per un plec de mig punt. Tot l’edifici presenta traces de la seva reconstrucció, en la qual foren aprofitats una gran part dels seus murs, que devien restar drets; la seva forma correspon a una església romànica. L’aparell en les parts originals on es conserva és de petits carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes, sobretot a l’interior.

La volta és de canó, un xic rebaixada, feta amb petites pedres afilerades, unides amb morter de calç.

L’absis té una volta de quart d’esfera, on el mateix tipus de material crea filades semicirculars.

La porta, a ponent, és d’un sol arc de mig punt, de petit dovellatge; a sobre hi ha una finestra d’arcs rebaixats; corona la façana una petita espadanya d’un sol arc. Al mur meridional de la nau hi ha una finestra de tipus romànic, de doble esqueixada i arcs de mig punt. Cal remarcar que l’absis no té cap finestra.

Tot i els problemes que presenta la seva filiació, a causa de les reconstruccions que ha patit, la seva part original pot ésser considerada com una obra construïda al final del segle XI o ja al segle XIIÇ





Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Pau i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

 

dimarts, 16 de desembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’IRAN, ADVOCADA A SANT CLIMENT. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3812

Llegia de l’Església  parroquial d’Iran , advocada a Sant Climent,  al terme de Pont de Suert a la Ribagorça sobirana ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un estret arc presbiteral. La volta no té arcs torals, tot i que es conserven dues impostes bisellades que buscaven fer-ne un.

Al centre de l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada realçada exteriorment per una arquivolta llisa, posteriorment tapiada per la cara interior.

Al mur sud, prop de l'obertura de l'arc presbiteral, hi ha una nova finestra d'una sola esqueixada. A la façana de ponent, s'hi obre una de doble esqueixada, resolta amb una llinda. En aquesta mateixa façana se situa un campanar d'espadanya de dos ulls.

La porta, situada a la façana meridional, està feta amb una llinda sense arc de descàrrega i suportada per uns brancals formats per grans blocs de pedra. Sobre la porta hi ha un nínxol, obert amb un arc de mig punt, que configura una tipologia peculiar i sense gaires paral·lelismes, ja que la presència d'aquest tipus de nínxols no és gaire freqüent en l'arquitectura alt medieval.



L'interior és parcialment arrebossat. Els paraments exteriors permeten constatar que l'edifici és construït amb un aparell de carreus allargassat, de pedra calcària, disposat molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, especialment a la part baixa de l'absis.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/12155#page=1

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/934

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-diran-el-pont-de-suert

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18206

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km2, després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km2.

La comarca del Barcelonès, té una extensió 145,8 km²

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Climent   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

dilluns, 15 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ANYÚS, ADVOCADA A L’EVANGELISTA SANT LLUC, VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ MENYSTINGUDA “ VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lluc-de-nyus-les-valls-daguilar

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15803

L'església d'Anyús , advocada a  Sant Lluc Evangelista  del  que Sant Pau ens diu que era metge i company seu,  és un edifici d'una sola nau rectangular, coberta amb una estructura d'embigat de fusta que sosté un llosat a doble vessant, que actualment es troba parcialment enfonsat. L'església és capçada a llevant per un tram trapezoïdal que és cobert amb volta de canó, més estret que la resta de la nau, però sense diferenciació exterior, de manera que el volum de l'edifici és definit per un prisma sense elements diferenciats.

La porta actual, que correspon possiblement a una reforma, s'obre a la façana meridional, prop de l'angle sud-oest, però la porta original, actualment paredada, és situada a la façana de ponent. La porta actual és un arc rebaixat i té tot el marc arrebossat. L'edifici només presenta una finestra, situada a la façana meridional prop de l'espai absidal, espitllerada i d'una sola esqueixada.

L'interior és totalment encalcinat, i el parament exterior és format per un aparell de reble de peces molt grans, especialment als angles, molt irregular, lligat amb fang i molt poc morter de calç.

L'element més característic que identifica l'església és un potent campanar d'espadanya, d'un sol ull, amb arc de repeu, situat sobre la façana de ponent, i que presenta els vessants de la coberta graonats.

La tipologia d'aquest edifici s'avé amb altres construccions del seu entorn immediat, com la propera ermita de Sant Quiri, que presenten el cos de l'absis només diferenciat interiorment, seguint una formulació molt arcaica i simple que també es troba en altres esglésies d'aquesta àrea, com ara Sant Martí de Biscarbó. És difícil de datar, precisament per la seva extrema simplicitat i la manca de relació amb les formes més esteses de l'arquitectura catalana anterior al segle XI, en què l'absis es diferencia volumètricament del cos de la nau.

D'altra banda, segons l'arquitecte Joan-Albert Adell Gisbert (Barcelona, 1955) (Catalunya Romànica, VI p. 256-257), les formes constructives de Sant Lluc d'Anyús no permeten, tampoc, establir conclusions cronològiques, ja que no hi ha cap element que permeti afirmar inequívocament el caràcter alt-medieval de l'edifici, tot i que semblaria raonable, a tall d'hipòtesi i amb totes les reserves, acceptar aquesta filiació atenent el seu context geogràfic i arquitectònic.

 


l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, la retratava l’any 1983. Ens agradarà tenir noticies a l’email castellardiari@gmail.com  d’aquest fotògraf, sembla que llicenciat en historia, al que l’Urgell sobirà li deu un reconeixement per la seva tasca.

 l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.

L’any  1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.

L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.

Des de l’any  1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.

Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.

Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat

L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.

Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006

Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....

https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro

Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars  primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la  VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.


Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Lluc Evangelista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 14 de desembre del 2025

LES CASES MODERNISTES DEL MESTRE D'OBRES RAFEL ESTANY CASALS AL CARRER DEL SOL. SABADELL

  No consta cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest conjunt de cases a la primera dècada del segle XX http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/016-A.htm



La descripció tècnica ens diu ; conjunt de sis habitatges arrenglerats, entre mitgeres, de planta baixa i pis. Estan agrupats en parelles formant tres variants de façana, les quals estan arrebossades i estan ornamentades amb elements de caràcter modernista. Cal destacar les reixes de ferro forjat, fusteries i persianes ja que pertanyen al projecte inicial.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me 

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar un enllaç:

L'autor va ser el mestre d'obres - (Estudis a Anglaterra - 1871 )  Rafel Estany Casals ( 1851 + Sabadell   31.12.1917 ) 

dissabte, 13 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA VILETA, ADVOCADA A SANTA LLÚCIA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-la-vileta-tremp

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1223

L’església de la Vileta, advocada a Santa Llúcia, que d’acord amb la seva tipologia està datada entre els segles XI i XII. Es un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Tot i que actualment conserva la capçalera de tester pla, els estudis realitzats en les prospeccions pertinents confirmen que originàriament era d’àbside semicircular. Així mateix, en el moment de la seva construcció, una porta ubicada al mur nord donava accés a l’edifici. Més endavant, aquesta va ser tapiada i substituïda per un accés des dels peus de la nau, a la façana oest. Se suposa que al mateix temps de fer aquesta reforma es va col·locar el cor, que encara resta en peus en aquest sector de ponent. Entre els vestigis d’aquest petit edifici de culte cal destacar, també, les restes de pintures murals.



https://elcanutdelsminairons.cat/2024/02/17/santa-llucia-de-la-vileta/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36848

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

Que santa Llúcia   elevi  a l’Altíssim la pregaria dels trempolins, pallaresos , garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern