Retratava – no sense dificultats – la façana de l’església parroquial de Pontós, advocada a Sant Martí de Tours, que està situada al centre del poble , en una zona elevada respecte de la resta de construccions.
La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró.
Data del 24 de maig de 1773 [ podem dir doncs, que es refeia amb els diners d’Amèrica ]. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada.Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar hi podem veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquets altar hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.
Sant Martí, Sant Sadurní, Sant Marçal,... son el testimoni d’un temps en que els francs ‘ajudaven’ als comtes catalans.
Els segles ens ha deixat també testimonis ‘dolorosos’ de les atrocitats comeses en terres catalanes, tant sota l’absolutisme borbònic, com a l’època napoleònica, i fins en èpoques properes en que la República Francesa, deixava morir als republicans espanyols, i s’abraçava amb el dictador franquista.
La ‘trivialització’ del coneixement, permet ja que els pecadors, reivindiquin el seu dret a perseguir als justos, justificant-ho com un fet ‘natural’.
Sant Martí de Tours està avergonyit de les coses que avui fan els seus seguidors, i no m’estranyaria que els poses l’altra meitat de la capa per barret.
diumenge, 12 de juliol del 2015
dissabte, 11 de juliol del 2015
VIÑALLONGA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA, UN LLOC D’OBLIGADA VISITA.
Em portava fins a Santa Perpètua de Mogoda, la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar un post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i com acostuma a succeir trobava al llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, dades d’una escola pública que eren ensulsiada l’any 1974, i d’una escola de vida bre 1903-1914, fundada per la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.
Feta la feina, retratava – una vegada més – l’església parroquial de Santa Perpètua, i l’edifici de Viñallonga, situat a la mateixa Plaça, on adquiria delicatessen per portar a la família; m’atenia el mateix Jaume Viñallonga i Mas, que m’ensenyaria el celler, i la fèiem petar a cor que vols.
Santa Perpètua de Mogoda ha crescut de forma caòtica, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, tenia un cens de 2.575 ‘ànimes’, que es reduirà l’any 1950 fins a 2.552 – no cal insistir en que la repressió va ser extrema en aquesta població - , l’any 1960 però, seran 3.618, 8.217 l’any 1970, i 13.528 en el cens de 1981, el primer des de la mort del sàtrapa, la ‘democraciola’ posarà la directa i el creixement exponencial ens portarà a tancar l’any 2013 amb 25.473 habitants.
Malgrat aquesta realitat, té encara Santa Perpètua de Mogoda, multitud elements patrimonials, i cases com Viñallonga, que demanen almenys una visita.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/santa-perpetua-mogoda-i-santa-maria-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/els-nous-senyors-feudals-de-mogoda-i.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/art-andalusi-santa-perpetua-de-la-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/modernisme-santa-perpetua-de-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/santa-maria-de-santiga.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casa-andreu-farre-santa-perpetua-de.html
..
Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar un post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i com acostuma a succeir trobava al llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, dades d’una escola pública que eren ensulsiada l’any 1974, i d’una escola de vida bre 1903-1914, fundada per la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.
Feta la feina, retratava – una vegada més – l’església parroquial de Santa Perpètua, i l’edifici de Viñallonga, situat a la mateixa Plaça, on adquiria delicatessen per portar a la família; m’atenia el mateix Jaume Viñallonga i Mas, que m’ensenyaria el celler, i la fèiem petar a cor que vols.
Santa Perpètua de Mogoda ha crescut de forma caòtica, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, tenia un cens de 2.575 ‘ànimes’, que es reduirà l’any 1950 fins a 2.552 – no cal insistir en que la repressió va ser extrema en aquesta població - , l’any 1960 però, seran 3.618, 8.217 l’any 1970, i 13.528 en el cens de 1981, el primer des de la mort del sàtrapa, la ‘democraciola’ posarà la directa i el creixement exponencial ens portarà a tancar l’any 2013 amb 25.473 habitants.
Malgrat aquesta realitat, té encara Santa Perpètua de Mogoda, multitud elements patrimonials, i cases com Viñallonga, que demanen almenys una visita.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/santa-perpetua-mogoda-i-santa-maria-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/els-nous-senyors-feudals-de-mogoda-i.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/art-andalusi-santa-perpetua-de-la-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/modernisme-santa-perpetua-de-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/santa-maria-de-santiga.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casa-andreu-farre-santa-perpetua-de.html
..
ESCOLA PÚBLICA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar aquest post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista.
L’autor del projecte de construcció de l’escola va ser l’arquitecte Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ), aleshores arquitecte municipal.
Hi havia imatges en el llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”.
La imatge superior és un projecte que incloïa la Casa de la Vila, i que no es va dur a terme.
Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Ruiseñada (Ocejo, Comillas, Cantàbria 24 de juny de 1874 - Cala d'Or, Santanyí, Mallorca, 17 de març del 1958)
Llegia que l’acte d’inauguració de escola es duia a terme l’any 1928
L’any 1974 es declarava en ruïnes, i en el seu lloc s’aixecava el Mercat Municipal.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar aquest post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista.
L’autor del projecte de construcció de l’escola va ser l’arquitecte Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ), aleshores arquitecte municipal.
Hi havia imatges en el llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”.
La imatge superior és un projecte que incloïa la Casa de la Vila, i que no es va dur a terme.
Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, marquès de Comillas i comte de Ruiseñada (Ocejo, Comillas, Cantàbria 24 de juny de 1874 - Cala d'Or, Santanyí, Mallorca, 17 de març del 1958)
Llegia que l’acte d’inauguració de escola es duia a terme l’any 1928
L’any 1974 es declarava en ruïnes, i en el seu lloc s’aixecava el Mercat Municipal.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
divendres, 10 de juliol del 2015
IN MEMORIAM. FONT PÚBLICA MONUMENTAL DE CASTELLÓ DE FARFANYA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Retratava – amb l’inevitable vehicle al davant – el que queda de la font monumental d'estil barroc en forma de gran fornícula coronada per un arc superior amb l'escut de les tres torres de Castelló, situada al darrera de l'església de Sant Miquel; m’havia precedit l’any 1918 el Josep Salvany Blanch.
La descripció ens diu que als costats, damunt dels capitells de les columnes que hi ha per banda, hi han dos àngels mostrant respectivament els escuts del comtat Foix-Bearn (dreta) i de Foix i d'Urgell (esquerra). A l'interior de la fornícula, elevada sobre una peanya hi ha una imatge de la Mare de Déu i el Nen, del segle XIV; els dos són escapçats, sota, enmig de la paret de fons, hi ha un cap humà per la boca del qual brollava l'aigua.
L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
La descripció ens diu que als costats, damunt dels capitells de les columnes que hi ha per banda, hi han dos àngels mostrant respectivament els escuts del comtat Foix-Bearn (dreta) i de Foix i d'Urgell (esquerra). A l'interior de la fornícula, elevada sobre una peanya hi ha una imatge de la Mare de Déu i el Nen, del segle XIV; els dos són escapçats, sota, enmig de la paret de fons, hi ha un cap humà per la boca del qual brollava l'aigua.
L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
dijous, 9 de juliol del 2015
ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DEL PINELL DE BRAI. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA. CATALUNYA
Anàvem completant la ‘volta a Catalunya’ amb el Josep Olivé Escarré, de 89 anys i natural de Sant Llorenç Savall.
El retratava en aquesta ocasió davant de l’església parroquial del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular d'una nau i capelles laterals, absis recte i campanar al costat de l'epístola, de forma quadrada als dos primers nivells i octogonal al tercer, que és el cos de campanes. Una façana lateral fa de mitgera i a l'altra s'obren les finestres, que són de mides molt reduïdes. La façana principal és plana i s'hi accedeix per una doble escalinata, des de nivell de la plaça de l'església. En ella es troba la portalada principal (única), centrada a l'eix de la nau, que és clàssica i molt senzilla. Per sobre hi ha una finestra d'ull de bou i rematant la façana una petita espadanya. Coberta de teula àrab.
Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar esglésies, capelles, ermites i oratoris.
L’advocació de Sant Llorenç és particularment estimada pel Josep Olivé Escarré, que veia per primera vegada la mítica Serra de Pàndols, de la que n’havia sentit l’existència en els darrers dies de la II República , quan la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM era cosa de dies o setmanes.
Em semblava més escaient l’adjectiu qualificatiu ‘noble’, enlloc de ‘alta’, per referir-me a un espai, on emulant al Sant patró del Pinell de Brai, milers de ‘bones persones’ patien una mort cruenta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El retratava en aquesta ocasió davant de l’església parroquial del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular d'una nau i capelles laterals, absis recte i campanar al costat de l'epístola, de forma quadrada als dos primers nivells i octogonal al tercer, que és el cos de campanes. Una façana lateral fa de mitgera i a l'altra s'obren les finestres, que són de mides molt reduïdes. La façana principal és plana i s'hi accedeix per una doble escalinata, des de nivell de la plaça de l'església. En ella es troba la portalada principal (única), centrada a l'eix de la nau, que és clàssica i molt senzilla. Per sobre hi ha una finestra d'ull de bou i rematant la façana una petita espadanya. Coberta de teula àrab.
Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar esglésies, capelles, ermites i oratoris.
L’advocació de Sant Llorenç és particularment estimada pel Josep Olivé Escarré, que veia per primera vegada la mítica Serra de Pàndols, de la que n’havia sentit l’existència en els darrers dies de la II República , quan la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM era cosa de dies o setmanes.
Em semblava més escaient l’adjectiu qualificatiu ‘noble’, enlloc de ‘alta’, per referir-me a un espai, on emulant al Sant patró del Pinell de Brai, milers de ‘bones persones’ patien una mort cruenta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 8 de juliol del 2015
CAPELLA DEL PURÍSSIM COR DE SANTA MARIA DE VILAVENDRELL. MUNTANYOLA. OSONA
En permetia el Jaume Coll Costa, visitar i retratar la Capella del Puríssim Cor de Santa Maria, que està adossada al mas de Vilavendrell, al terme de Muntanyola, a la comarca D’Osona; la descripció ens diu que és un edifici de nau única amb la façana orientada a llevant i la capçalera sense absis a ponent. La part de migdia es adossada a Vilavendrell i a tramuntana s'hi adossa la sagristia. El Jaume Coll Costa, em feia arribar un email, en el que em diu que la part de la capella adossada a Vilavendrell es la de tramuntana o nord i al sud o migdia hi ha la sagristia.
El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, amb un cor travessat per una fletxa, i la data 1851.
Llegia que la façana presentava restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana, avui llueix la pedra vista. manté l’ocul, i disposa de campana.
L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.
L'estat de conservació és mitjà.
Retratava també un exemplar dels Goigs.
En relació al blasó dels Vilavendrell no sabia trobar-ne un de propi, separadament si però , el dels Vila, i els del Vendrell.
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/VILA.html
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/VENDRELL.html
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges d’aquesta capella del Puríssim Cor de Santa Maria de Vilavendrell, del terme de Muntanyola, a la comarca d’Osona.
Em portava fins aquesta casa la bona fama dels seus formatges i iogurts de búfala.
M’explica el Jaume Coll Costa, que a curt termini hi haurà canvis importants pel que fa a la titularitat de la marca FORMATGES DE MUNTANYOLA.
Rebia un parell de fotografies datades el 26-VI-1982 de la capella del Mas Vilavendrell de Muntanyola, que Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) té identificada com capella de la Marededéu del Roser.
El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, amb un cor travessat per una fletxa, i la data 1851.
Llegia que la façana presentava restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana, avui llueix la pedra vista. manté l’ocul, i disposa de campana.
L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.
L'estat de conservació és mitjà.
Retratava també un exemplar dels Goigs.
En relació al blasó dels Vilavendrell no sabia trobar-ne un de propi, separadament si però , el dels Vila, i els del Vendrell.
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/VILA.html
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/VENDRELL.html
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges d’aquesta capella del Puríssim Cor de Santa Maria de Vilavendrell, del terme de Muntanyola, a la comarca d’Osona.
Em portava fins aquesta casa la bona fama dels seus formatges i iogurts de búfala.
M’explica el Jaume Coll Costa, que a curt termini hi haurà canvis importants pel que fa a la titularitat de la marca FORMATGES DE MUNTANYOLA.
Rebia un parell de fotografies datades el 26-VI-1982 de la capella del Mas Vilavendrell de Muntanyola, que Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) té identificada com capella de la Marededéu del Roser.
dimarts, 7 de juliol del 2015
ESGLÉSIA DE SANT JAUME, ABANS DEL SAGRAT COR. COLÒNIA LLAUDET. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
M’aturava amb molta prevenció al voral de la carretera per retratar l’església advocada ‘ al Déu desconegut’ de la Colònia Llaudet, al terme de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès.
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/25786/sant/joan/abadesses/declara/ruina/colonia/llaudet/rebaixar-ne/preu
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) l’advocació d’aquest temple.
El temps em confirma en la hipòtesis que el bon Déu va marxar amb els s’escapaven de les tropes catòliques dels sediciosos feixistes.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor de la major part de les cròniques de les escoles anteriors a la dictadura franquista a la Ciutat de Barcelona :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
defensa que l’arquitecte Guillermo Aris Parga ( Barcelona, 1913 + 2001 ), titulat l’any 1940, sigui l’autor d’aquesta esglesiola.
Rebia una fotografia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) en el que em deien, església de Sant Jaume - abans del Sagrat Cor de Jesús – de la Colònia Llaudet, la imatge idèntica a la que obtenien està datada el 27-IV-1975
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/25786/sant/joan/abadesses/declara/ruina/colonia/llaudet/rebaixar-ne/preu
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) l’advocació d’aquest temple.
El temps em confirma en la hipòtesis que el bon Déu va marxar amb els s’escapaven de les tropes catòliques dels sediciosos feixistes.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor de la major part de les cròniques de les escoles anteriors a la dictadura franquista a la Ciutat de Barcelona :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
defensa que l’arquitecte Guillermo Aris Parga ( Barcelona, 1913 + 2001 ), titulat l’any 1940, sigui l’autor d’aquesta esglesiola.
Rebia una fotografia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) en el que em deien, església de Sant Jaume - abans del Sagrat Cor de Jesús – de la Colònia Llaudet, la imatge idèntica a la que obtenien està datada el 27-IV-1975
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





