El Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941) escriu de l’església
de Pau, a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Martí de Tours, quina façana
retratava el Joan Balló Torres , a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0959801.xml
L’església de Sant Martí de Pau és d’una sola nau capçada a llevant per un
absis semicircular. L’edifici presenta dos sectors de datació diversa,
pertanyents a dues etapes del romànic ben diferenciades.
Del temple primitiu es manté dreta la part oriental, o sigui, l’absis,
cobert amb una volta semisfèrica que comunica per un doble plec de mig punt amb
un curt fragment de la nau antiga, cobert amb una volta de canó.
Jacob Casquete.2009.Vista de l'interior del temple.
La nau actual, molt més alta i de força més amplada que la primitiva,
pertany a la reconstrucció romànica més tardana. La diferència de dimensions
afavorí que tot el sector antic conservat restés, enterament, com a capçalera o
presbiteri després d’una reforma tan important. El tram de la nau antiga
subsistent restà convertit en un cor o espai presbiteral que introdueix
l’absis.
L’espai actual de la nau té una volta apuntada i seguida, que es clou a
força més alçada que la primitiva.
La marcada diferència formal i estilística entre la nau i el sector de
capçalera, més antic, resta palesa també en observar les estructures i els
elements restants.
A causa de l’arrebossat de l’interior, els paraments romànics només són
visibles a la cara externa dels murs, llevat dels punts on s’afegeixen altres
construccions.
L’aparell de la part més antiga —absis i fragment de nau— és rústec, de
pedres només escantonades o sense treballar, de mida força petita i escollides
per disposar-les amb tendència a formar filades regulars, la qual cosa
s’aconseguí només en fragments reduïts. S’hi barreja la pissarra, la quarsita i
el granit; entre les pedres és molt visible el morter que les lliga. Les
cantonades entre l’absis i la nau són fetes amb carreus no gaire grossos,
escairats però sense polir. A l’absis es conserva una cornisa bisellada poc
sobresortint i tallada en granit, ja molt erosionada. Sota la teulada actual hi
ha els extrems de les lloses de la coberta anterior.
Al fons de l’absis resta, bé que molt malmesa, aparedada, una finestra d’una
sola esqueixada, però d’amplada considerable. És visible només exteriorment. Ha
restat l’arc de mig punt monolític i alguns carreus, molt grossos, dels
muntants. Pels elements que subsisteixen sembla que aquesta finestra pot ésser
considerada dins la tradició de la tipologia corrent en els edificis de
l’Empordà i el Rosselló, del que hom pot anomenar “cicle de Sant Pere de
Rodes”.
Per les característiques esmentades, el sector oriental o de capçalera, més
primitiu, de l’església de Pau pot ésser situat probablement en un moment força
reculat dins la primera meitat del segle XI.
La nau d’època romànica més avançada fou construïda amb carreus grossos de
granit, ben escairats i polits, que foren disposats en filades perfectament
uniformes. Una cornisa de quart de cercle incurvat corona els paraments de
carreuada. La diferència d’amplada entre els dos sectors d’època distinta fa
que al punt d’unió es formin, a cada costat, unes cantonades molt destacades.
La façana, a ponent, és l’element més notable de l’edifici. El mur resta
emmarcat per uns ressalts verticals, angulars, a cada extrem; la cornisa
assenyala els vessants del frontó; hi ha també un sòcol que ressalta. La porta
d’entrada és situada al centre, precedida per quatre graons de pedra. És de
cinc arcades de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà; té dues
columnes amb capitells esculpits a cada costat. Una motllura incurvada divideix
horitzontalment la façana; des dels ressalts angulars esmentats continua,
seguida, tot al llarg del mur i també damunt els capitells i la llinda del
portal.
Damunt la porta hi ha un finestral de doble biaix, amb el vessant extern
degradat per un doble arc de mig punt.
La nau de l’església de Sant Martí de Pau, amb la seva façana, és una obra
romànica que, pels elements descrits, pot ésser considerada bastida a la segona
meitat, avançada, del segle XII o, potser, ja dins el segle XIII.
El campanar que es dreça damunt l’extrem occidental de la nau és el
resultat d’afegitons i refeccions diverses. La part emplaçada sobre el vessant
de tramuntana del frontis és la que presenta una estructura més antiga. Ésuna
espadanya de pilastres grosses i de dues arcades de quart de cercle, feta amb
grans carreus com els dels paraments de la nau. Tanmateix, per la manera d’integrarse
en l’obra romànica, sembla poder-se deduir que l’espadanya fou bastida amb
posterioritat. La part restant de l’actual campanar consta d’altres arcs de
rajols i murs; la teulada que té actualment és mig esfondrada i exigeix una
intervenció, igualment que —amb menys urgència— el conjunt de les cobertes de
l’església.
En construir-se les capelles laterals, sobretot les del costat de
tramuntana, foren utilitzats els grossos carreus i altres elements dels
fragments dels murs romànics que s’esbotzaren, la qual cosa resta ben evident
en aquests cossos afegits.
Poseu l'Empordà sobirà a la vostra agenda.
