dijous, 25 de gener del 2024

CAN BOFÍ DE LA TORRE. Martís de Dalt. Esponellà (Pla de l'Estany)

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931), 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Jaume Butinyà i Grané(Banyoles, 1906 - 1993)

 Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, Banyoles, 1902-1992)

Patrimoni Gencat explica que la masia apareix  esmentada l'any 1320, segons la dada recollida per Mossèn Constant - ens agradarà tenir noticia de nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmal.com -, la estructura de l'estàtua de Sant Narcís i del portal són del segle XVIII, d'estil abarrocat.  Segons la tradició, l'edifici va pertànyer a la confraria de Sant Narcís de Girona.

La torre ha estat reparada.

Les rajoles de l'entrada varen ser substituïdes al segle XX.

https://cecbanyoles.cat/coneixer-el-pla-de-lestany-esponella/

Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993) i Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, Banyoles, 1902-1992), a l'un i altre, glòria  i honor  retrataven :

Vista general de Can Bofí de la Torre


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6305/rec/53

 

Portal de Can Bofí de la Torre amb escultura religiosa i enrajolat


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5932/rec/43

 

Angle de la casa Can Bofí de la Torre al Veïnat Martis


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5667/rec/2

Al Pla de l’Estany i en molts indrets de Catalunya, la tasca  documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana,  ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista, està clar que la omissió dels cognoms materns i del lloc i data de naixement i traspàs dels fotògrafs, formava part d’aquell pla sinistre.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/pla%20de%20l'estany

La masia, entesa com una  Unitat de Producció  que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix  entre el segles IX – X.

La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents  Pubilla o l’Hereu.

Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “  la part que calgués.  La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.

Aquest plantejament quasi angelical,  no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien  molt més del que necessiten.  

 Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya,   impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar ,  els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

L'Ermessenda de Valrà, ja aconsellava ; Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 24 de gener del 2024

IN MEMORIA. CAN BAIGUAL. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL.

 

El Pere Mas Pascual, publica una fotografia de la masia de can Baigual, que seria un “ dany col·lateral “ més del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


Trobava un magnífic  treball  del Jaume Verdaguer i Famades. 

http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=175479&indexSearch=MF

Del que extreia ; ...el mes de desembre de 1938 , el coronel Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994) i els seus oficials s’instal·laren a la casa de cal Pigem, al carrer de Sant Josep, precisament la mateixa casa on, a l’inici de la guerra, s’havia refugiat el capellà del poble.

Al cap d’uns dies es mudaren a can Baixeres, una magnífica casa separada uns 150 metres del nucli urbà. Des d’aquell lloc de comandament, el coronel Líster, polític comunista i militar, feia transmetre les ordres a les tropes que encara l’hi quedaven per intentar frenar la desbandada que s’estava produint. L’aviació enemiga, que evidentment ho va saber, va bombardejar can Baixeres, però les bombes esclataren un xic apartades de la casa i poc la danyaren. Aquell lloc de comandament fou desallotjat immediatament.

La magnífica torre dels propietaris del mas de can Baigual, construïda l’any 1906  - ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols a l’email castellardiari@gmail.com - , al costat mateix de l’antiga masia, també havia estat confiscada.

Estava situada a uns 500 metres del poble i el seu gran soterrani i celler s’havia convertit en un polvorí on es guardava munició de guerra i explosius. La nit del 26 de gener del 1939 varen fer detonar aquell polvorí: l’enorme explosió va llençar grans pedres i trossos de paret fins a uns cent cinquanta metres lluny i l’ona expansiva va provocar esquerdes en parets i terrats de les cases del poble; a més, una gran quantitat de munició de guerra sense explotar va quedar escampada per aquell entorn. De la masia i de la torre dels amos no en va quedar res.

La nit del dia 27 també varen volar el pont de la carretera de Castellar.

A Sentmenat   i en molts indrets de Catalunya, la tasca  documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana,  ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/sentmenat

La masia, entesa com una  Unitat de Producció  que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix  entre el segles IX – X.

La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents  Pubilla o l’Hereu.

Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “  la part que calgués.  La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.

Aquest plantejament quasi angelical,  no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien  molt més del que necessiten.  

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829]   en deixava també un testimoni misèrrim 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/sentmenat/page/1


Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya,   impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar ,  els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dimarts, 23 de gener del 2024

LA MASIA QUE RETRATAVA NARCÍS RICART BAGUER, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA, ERA CAN CANAL. AL TERME DE LA GARRIGA, NO AL DE FIGARÒ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Ricart i Baguer, Narcís (Barcelona, 1896-1941), retratava       , Vista parcial d'una masia a Montmany i gallines a l’era, al terme de Montmany ,  en una data indeterminada, anterior però, a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que ens retornaria, si més no, en l’àmbit intel·lectual a l’edat de pedra.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1763/rec/3

Com a més dades s’indica situació,  a la carretera

Ens preguntem, com es deia?. Existeix encara?.

Esperem les vostres respostes a l'email castellardiari@gmail.com 

El Ricard Mateu diu que  l’edifici és al Carrer Julieta Busquets, barri Gallicant (terme municipal La Garriga)



https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16605


 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dilluns, 22 de gener del 2024

IN MEMORIAM. LA CASA COMPANYS DE MONTCORTES DE SEGARRA. ELS PLANS DE SIÓ.

 

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), retratava l’any  1934, camí d'accés a una masia de Montcortès, avui terme dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7649/rec/51

La casa, vinculada  a la família  de Josep Companys i Granyó , terratinent il·lustrat i d'idees liberals, i la seva esposa  Maria Lluïsa de Jover i Fontanet, pubilla i única hereva de la baronia de Jover, aixoplugaria sens dubte en més d’una ocasió al Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) 123è President de la Generalitat de Catalunya, i  republicà de fermes conviccions, com els seus germans, que  no van voler heretar el títol nobiliari, a la mort  de Maria Lluïsa de Jover i Fontanet.

La masia, entesa com una  Unitat de Producció  que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix  entre el segles IX – X.

La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents  Pubilla o l’Hereu.

Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “  la part que calgués.  La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.

Aquest plantejament quasi angelical,  no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien  molt més del que necessiten.  

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya,   impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar ,  els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.

 En l’actualitat  l’edifici  és un runam més de la comarca de la Segarra.

https://giliet.wordpress.com/2015/10/06/el-casal-escapcat-del-president-martir/

  https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si  tens la fortuna de viure en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


diumenge, 21 de gener del 2024

IN MEMORIAM. CAL ANDREU AL SOT DE BACH. EL FIGARÓ. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÉS ORIENTAL

 

l’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava Vista de Cal Andreu al sot del Bach de Figaró, ara Figaró- Montmany

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3376/rec/7

 

Al Mapa dePatrimoni en diuen ; al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac.

Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.

Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.

  https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dissabte, 20 de gener del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PAMPA, ADVOCADA A SANTA MARGARIDA. CASTELLAR DEL LA RIBERA. EL SOLSONÈS

 

Jan Martin, publica fotografies de la que havia estat església parroquial de Pampa (a vegades també apareix escrit Pampe)  una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsonès, advocada a Santa Margarida. Un dels seus fills il·lustres va ser Bernat de Pampa, paborde de la catedral de Solsona, que va ser qui va contractar l'escultor Gilabert de Tolosa, autor de la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona.

Llegia que l'actual edifici fou construït l'any 1806 a la dreta del Barranc de Coscollola i a llevant del turonet on s'aixecava l'antiga. Prop de les seves restes, hi ha les de l'antic Castell de Pampe i entre ambdues, s'aixeca una casa senyorial.

Als primers anys de la centúria, en tenia cura el vicari de la Salsa: mossèn Esteve Melé s'havia situat a Ogern. El vicari tant si depenia de la Salsa com del rector de Ceuró, s'estava a la Pampe. El mossèn de la Salsa, que s'havia fet vell, el 1919, volia que el vicari visqués a Ogern, llavors els veïns van demanar al bisbe que no els tragués el capellà, que aleshores era mossèn Salvador Casòliva.

L' any 1924 encara hi havia capellà encarregat que era mossèn Joan Viladrich.

Patrimoni Gencat en diu ; Església de planta rectangular. Té un campanar d'espadanya amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt. El campanar està cobert amb lloses. Destaca la finestra circular del frontis feta d'un sol bloc de pedra. A la clau de la porta, hi ha la data de 1806.



L'església no té absis i el parament interior està completament enguixat. La volta de l'interior és de canó.


A conseqüència de les humitats, les pintures estan en molt mal estat. El material de construcció és variat: pedres, ciment, rajoles...

Al POUM en diuen :

https://lh5.googleusercontent.com/-1HEmPvV1NAY/TrrJL1WrzFI/AAAAAAAAI9Q/X0zNW5ZjETs/s1600/Margaridapampa-Fitxa%252520POUM.jpg

  Que Santa Margardida     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

divendres, 19 de gener del 2024

CAN PLANS. EL FIGARÓ. FIGARÓ-MONTAMANY. EL VALLÉS ORIENTAL

 

l’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava Vista general de Can Plans, cap a l’any  1927, al terme del Figaró, ara Figaró- Montmany

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1799/rec/8

La Maria Garcia Batalla, publica una fotografia dècada dels anys 20 del segle XX  ;  difunt de Can Plans preparar per a transportar-lo,  no hi havia camins de carro per aquells verals i el taüt l'havien de portar lligat a un pal, l’anaven a enterrar a Sant Cristòfol/Menna  de Monteugues, prop del Figaró.

 


https://www.facebook.com/photo/?fbid=2645355025622704&set=gm.3575283106023641&idorvanity=1499955933556379

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/sant-cristofolcristoformenna-de.html

El Mapa de Patrimoni ens diu; les referències històriques de Can Plans s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia.

Situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues i ja apareix documentat al 1306.

La seva presència en les diverses fonts documentals posa en evidència la importància d'aquet gran mas. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituds al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francès i les diverses guerres carlines , castigarien les economies familiars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment el mas és una masoveria, amb presència d'aviram i un petit hort, i l'edifici es troba en procés de rehabilitació.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-0

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.