El Pere Mas Pascual, publica una fotografia de la masia de can Baigual, que
seria un “ dany col·lateral “ més del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament
dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República.
Trobava un magnífic treball del
Del que extreia ; ...el mes de desembre de 1938 , el coronel Enrique Líster
Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya,
21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994) i els seus oficials
s’instal·laren a la casa de cal Pigem, al carrer de Sant Josep, precisament la
mateixa casa on, a l’inici de la guerra, s’havia refugiat el capellà del poble.
Al cap d’uns dies es mudaren a can Baixeres, una magnífica casa separada
uns 150 metres del nucli urbà. Des d’aquell lloc de comandament, el coronel Líster,
polític comunista i militar, feia transmetre les ordres a les tropes que encara
l’hi quedaven per intentar frenar la desbandada que s’estava produint.
L’aviació enemiga, que evidentment ho va saber, va bombardejar can Baixeres,
però les bombes esclataren un xic apartades de la casa i poc la danyaren.
Aquell lloc de comandament fou desallotjat immediatament.
La magnífica torre dels propietaris del mas de can Baigual, construïda
l’any 1906 - ens agradarà tenir noticia
de l’autor dels plànols a l’email castellardiari@gmail.com - , al costat mateix
de l’antiga masia, també havia estat confiscada.
Estava situada a uns 500 metres del poble i el seu gran soterrani i celler
s’havia convertit en un polvorí on es guardava munició de guerra i explosius.
La nit del 26 de gener del 1939 varen fer detonar aquell polvorí: l’enorme explosió
va llençar grans pedres i trossos de paret fins a uns cent cinquanta metres
lluny i l’ona expansiva va provocar esquerdes en parets i terrats de les cases
del poble; a més, una gran quantitat de munició de guerra sense explotar va
quedar escampada per aquell entorn. De la masia i de la torre dels amos no en
va quedar res.
La nit del dia 27 també varen volar el pont de la carretera de Castellar.
A Sentmenat i en molts indrets de Catalunya, la tasca documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana, ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/sentmenat
La masia, entesa com una Unitat de Producció que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix entre el segles IX – X.
La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents Pubilla o l’Hereu.
Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “ la part que calgués. La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.
Aquest plantejament quasi angelical, no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien molt més del que necessiten.
El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] en deixava també un testimoni misèrrim
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/sentmenat/page/1
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i la Generalitat de Catalunya, impedirien dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar , els sediciosos alterarien les fonts escrites, i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada