dimecres, 17 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE PLANOLES. EL RIPOLLÈS

 

Maldem des de fa anys per aconseguir fer un inventari dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.  Val a dir que no he trobat tanta col·laboració com ens pensàvem, ja des de l’àmbit públic, ja des del privat.

Llegia que la funció d’escola es mantindria des de darreries de  la 2a dècada del segle XX, fins a l’any 1966, en que s’inaugurava l’Escola Núria Morer i Pi, ens agradarà tenir noticia de la peripècia vital d’aquesta persona a l’email castellardiari@gmail.com



https://albumdeplanoles.cat/expo/expo15.html

Ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gmail.com imatges i dades dels edificis on aprenien les primeres lletres els teus besavis, avis, pares,.., també, també de les escoles religioses i de les parroquials, recordeu que a Catalunya a la persona que ajuda/ajudava al prevere a les funcions religioses se’l  coneixia com l’escolà – el que va a escola , l’Església catòlica catalana, s’implicava molt en instruir a les classes més desfavorides, tant, tant, que això va fer reaccionar al GOBIERNO DEL REINO, amb la Llei Moyano d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre lliberal Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890, la Llei  incorpora bona part del Projecte de Llei d'Instrucció Pública de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment Manuel Alonso Martínez (Burgos, 1 de gener de 1827 - Madrid, 13 de gener de 1891)

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 16 de setembre del 2025

ESGLÉSIA SUFRAGÀNIA DE SANT ESTEVE D'IGÜERRI. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-diguerri-el-pont-de-suert

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16105

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/933

L’església és romànica, d’època alt medieval, però no s’hi troba documentació relativa al poble fins al Fogatge del 1553. En aquest hi consten, com a Eguerri, tres focs (uns 15 habitants). Segons Madoz, a mitjans del segle XIX «s’hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d’ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d’Igüerri. S’hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.» Igüerri va tenir ajuntament propi des de principis del segle XVIII fins a l’any 1847, any en què va unir-se a Llesp pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família).

 Després passarà a dependre de Pont de Suert. El 1981 hi consten 10 habitants, el 2006, 8 habitants i el 2019 en tenia 9. Mai hi ha hagut escola, de manera que els infants antigament baixaven a Gotarta. Actualment, només hi viu una persona tot l’any, excepte els dies més freds d’hivern, que dorm a Pont de Suert. S’encarrega de la cura dels prats i un ramat de vaques. La resta d’habitants censats són una família que hi viu estacionalment.

Des dels anys setanta que no s’hi celebra la festa major, però encara s’hi canten cada any els goigs a Sant Esteve, patró d’Igüerri. Ens agradarà rebre’n un exemplar a l‘email castellardiari@gmail.com , i si fos possible fotografies del interior de l'Església 



Que el protomàrtir sant Esteve  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 


 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dilluns, 15 de setembre del 2025

LA CLAUSTROFÒBICA ESGLÉSIA D'ESPONELLÀ. ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia que en documents del segle IX del monestir de Banyoles s'esmenta en el lloc de Vilert el nom de "domus Santae Mariae". Es pot assegurar que els monjos van construir en aquest lloc una capella o església dedicada a Santa Maria. El lloc de Vilert i la seva església surt en altres documents dels segles X, XI i XII, tots ells relacionats amb el Monestir de Banyoles. Durant els segles XIX i XV, a l'església només hi havia un altar i en el poble hi vivien tres clergues. Durant el segle XVI es van realitzar importants reformes a l'església: es va aixecar un altar a Sant Pere i un altre a Sant Joan. Es va comprar el reliquiari de la Vera Creu, calzes i copes de plata i gran varietat d'ornaments sagrats.


Patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial d'origen romànic, presenta a la part posterior un absis semicircular amb dues absidioles laterals. A la banda dreta de la nau central s'hi va obrir una nau gòtica amb clau esculturada. A la façana principal la porta és d'arc de mig punt. Durant la reforma del segle XVI s'hi va afegir un timpà gòtic. El campanar és de planta quadrada amb finestrals per a les campanes a cada costat. És acabat amb una piràmide voltada per una balustrada.


Vilert és un indret petit, sobta la situació claustrofòbica en que es troba l’església de Santa Maria.





No trobava cap persona per a preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, cal recordar avui que a Catalunya el mot ‘escolà’ , vol dir ‘ el que va a escola’, que té alhora una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

La victòria dels sediciosos militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els convertia en ‘herois’, i en ‘traïdors’ a TOTS els que lluitàvem en defensa de la democràcia, aquesta dicotomia persisteix avui encara. La corrupció endèmica i sistèmica del sistema polític n’és una de les conseqüències.

Retratava l’edifici de l’escola ‘nova’, idèntica a la de Centenys, i de les que – curiosament – se’n desconeix l’autor.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és FEINA DE TOTHOM.

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/04/esglesia-de-santa-maria-de-vilert.html

https://turisme.plaestany.cat/agenda/festa-major-de-vilert-4/#:~:text=Dia%3A%207%20i%208%20de%20setembre&text=A%20les%2018h.,a%20la%20pla%C3%A7a%20de%20Vilert.

https://setmanasantamataro.blogspot.com/2023/09/diada-de-la-mare-de-deu-del-remei-les.html#:~:text=El%20dia%208%20setembre%20compleixen,protectora%20de%20tots%20els%20cristians.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilert-esponella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15200

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-fausti-martir-vilert-pla-de.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 14 de setembre del 2025

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-les-arenes-foix

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7069

Llegia de l'església de Sant Llorenç de les Arenes que  centra la població del mateix nom i es troba voltada de construccions.

 


Fotografia. Col·lectiu Obaga / Lluís Capdevila

L'edifici és d'una nau amb absis semicircular al qual s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. La volta de la nau és apuntada i seguida i la del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al frontis hi ha la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà llis, guardapols i motllura de secció incurvada. El finestral superior és de doble arcada de mig punt també en gradació. Corona el frontis una espadanya de dos arcs.

El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).


Fotografia de 1985. Badia, Joan / Puigdevall, M

Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de malta esculpida. El seu pati assenyala l'espai que ocupava el petit claustre romànic desaparegut del qual es conserven alguns capitells, dos dels quals es troben al Museu d'Art de Girona.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant  Llorenç , martiritzat pel foc,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món, per víctimes dels incendis d’aquest estiu  al REINO DE ESPAÑA, i perquè els  seus responsables per acció, omissió, imprudència, culpa,.., siguin condemnats per la justícia.

Amen!!!

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 13 de setembre del 2025

ERMITA DE SANT BERNAT DE CLARAVALL. SOLSONA. EL SOLSONÈS

Llegia de l’ermita advocada a Sant Bernat de Claravall,  al Vinyet,  terme de Solsona;  edifici barroc ubicat a les afores de Solsona, a migdia, al veïnat de can Llarg, al peu de la carretera vella cap al Miracle.

És un petit edifici rectangular d'una sola nau amb la coberta de teula àrab a dues aigües, un petit atri adossat a la façana i un modest cos al costat nord, que acull la sagristia. L'aparell murari és de pedra carejada, rústega, només carreuada als marcs de les obertures i les cantonades. A la façana, orientada a llevant, destaca la portalada rectangular bisellada, amb grossos muntants i la llinda on figuren les dates de 1736 i 1865.



Es conserva la bella porta de fusta original amb dos finestrons reixats. També a la façana, per damunt de l'atri, llueix un petit rosetó i coronant la coberta, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'atri és obert als tres costats, destacant l'arc carpanell frontal, fet de maó a plec de llibre.

L'interior està arrebossat, i hi ha l'altar major, amb la imatge de Sant Bernat, patró de la capella.



Al 2015, fou objecte d'obres de millora a càrrec dels fidels, en concret, la restauració de la figura del sant, i la reubicació de l'altar, fins llavors adossat al retaule

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-bernat-de-claravall-solsona.html

Que sant  Bernat de Claravall elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 12 de setembre del 2025

CAPELLA DE SANT ANDREU. TORDERA. EL MARESME

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-tordera

capella de nau i absis, coberta de volta de canó amb l’arc d’entrada a l’absis un xic ultrapassat o insinuant l’arc de ferradura. L’absis té una finestra central d’arc de mis punt emmarcada d’un arc monolític fet de grans pedres. La façana de ponent té un portat adovellat, amb una finestra allargada a la dreta per a mirar a l’interior. La finestra de sobre el portal i el campanar d’espadanya són tardans. Ha estat restaurada recentment pel propietari , que ho és també de  Can Bofill i amb culte un parell de vegades l’any.

Per la seva estructura sembla una obra romànica, bé que posa alguns interrogants pel que fa a les proporcions i els detalls de l’obra




Fotografies. Marino Francisco

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Andreu   elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 11 de setembre del 2025

ESGLÉSIA DE TOR, ADVOCADA A SANT CLIMENT. LA TALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

El poble de Tor està  a 1,2 km al N de la Tallada, forma un nucli compacte situat en un dels primers replans de la serra. S’hi destaquen alguns casals del segle XVI amb façanes amb portes adovellades i finestres amb llinda o arc conopial, decorades senzillament.

 L’església de Sant Climent, sufragània de la parroquial de Marenyà, és romànica, d’una nau amb absis semicircular.





El 1960 s’hi afegí una altra nau, orientada a migdia.

L’absis romànic és ornat amb lesenes i un seguit de petites mènsules, sota la cornisa, amb motius geomètrics i petites testes esculpides.

 Les obertures del frontis i una capella lateral són afegitons tardans a l’obra romànica.

 La festa major de la població se celebra pel segon diumenge de juliol.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-climent-patro-de-tor-al.html

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20230908/9214405/tallada-cuatro-iglesias-pueblo.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-tor-la-tallada-demporda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7431

Ens agrada posar enllaços per als que vulguin saber alguna cosa més, dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència, esta clar que la IA, és més artificial que intel·ligent 

Sant Climent de Tor consta d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Pels volts de l’any 1955 fou construïda una altra nau més gran que fou afegida a l’extrem occidental del mur de migdia de l’antiga, però orientada vers migjorn de manera que l’actual conjunt de l’edificació afecta una planta en forma de L. De l’obra romànica només es destruí el fragment de mur que correspon a l’obertura de comunicació amb la nau moderna. Al mateix temps hom procedí a restaurar la nau romànica i foren llevats els gruixos d’arrebossats dels paraments interiors.

La volta de la nau romànica és l’única part que resta coberta d’arrebossat. És de mig punt, però de perfil apuntat a la meitat de llevant, mentre que al sector de ponent, als peus, és de canó. A causa d’aquest arrebossat és impossible d’esbrinar quin segment pot correspondre a la coberta original i quin a alguna refecció 

L’absis té una volta de quart d’esfera, feta amb filades semicirculars de lloses estretes, només desbastades. És precedit per un tram molt curt, cobert amb volta de mig punt, que és més estret i baix que no pas la nau, a la qual aquest sector de capçalera s’uneix per mitjà d’un doble plec. Al damunt —mur de capçalera de la nau— hi ha una petita obertura cruciforme.

Aquest absis es dreça sobre un aflorament natural rocós, de conglomerat. Té al centre una finestra de doble esqueixada, i és decorat exteriorment amb quatre lesenes que arrenquen d’una socolada feta amb tres filades de grans carreus, i que a l’extrem superior del mur no rematen amb un fris d’arcuacions, com seria normal, sinó que té un seguit de consoles o mènsules sota una cornisa de quart de cercle incurvat. Hi ha cinc mènsules a cadascun dels espais laterals entre les lesenes i quatre al central. Algunes d’aquestes mènsules són llises, però la majoria presenten detalls esculpits, gairebé tots de difícil identificació perquè són molt erosionats.

L’edifici fou construït amb carreus de mida mitjana, força escairats, que foren disposats regularment a trencajunt. Per les seves característiques hom pot suposar que pertany al final del segle XI o a la primera meitat del XII.

A més de la nau de construcció força recent, ja esmentada, el temple romànic suportà altres afegitons o reformes. Les obertures del frontis foren renovades a mitjan segle XVIII: una rosassa i la portada amb frontó corbat, una fornícula, pinacles i esferes; a la seva llinda hi ha gravat l’any 1752 i la llegenda HAEC EST DOMVS DEI. Sobre aquest mur es dreça un campanar d’espadanya. Els murs perimetrals del temple foren sobrepujats arreu per construir un terrabastall. Al mur meridional de la nau, al sector de llevant, fou afegida una capella que té l’arc i la volta apuntats. Un altre arc apuntat restà inclòs al mur septentrional; sembla indicar un intent no reeixit de construir-hi una altra capella.

 Que sant Climent  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  empordanesos ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern