El poble de Tor està a 1,2 km al N
de la Tallada, forma un nucli compacte situat en un dels primers replans de la
serra. S’hi destaquen alguns casals del segle XVI amb façanes amb portes
adovellades i finestres amb llinda o arc conopial, decorades senzillament.
L’església de Sant Climent,
sufragània de la parroquial de Marenyà, és romànica, d’una nau amb absis
semicircular.
El 1960 s’hi afegí una altra nau, orientada a migdia.
L’absis romànic és ornat amb lesenes i un seguit de petites mènsules, sota
la cornisa, amb motius geomètrics i petites testes esculpides.
Les obertures del frontis i una
capella lateral són afegitons tardans a l’obra romànica.
La festa major de la població se celebra pel segon diumenge de juliol.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-climent-patro-de-tor-al.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-tor-la-tallada-demporda
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7431
Ens agrada posar enllaços per als que vulguin saber alguna cosa més, dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència, esta clar que la IA, és més artificial que intel·ligent
Sant Climent de Tor consta d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Pels volts de l’any 1955 fou construïda una altra nau més gran que fou afegida a l’extrem occidental del mur de migdia de l’antiga, però orientada vers migjorn de manera que l’actual conjunt de l’edificació afecta una planta en forma de L. De l’obra romànica només es destruí el fragment de mur que correspon a l’obertura de comunicació amb la nau moderna. Al mateix temps hom procedí a restaurar la nau romànica i foren llevats els gruixos d’arrebossats dels paraments interiors.
La volta de la nau romànica és l’única part que resta coberta d’arrebossat. És de mig punt, però de perfil apuntat a la meitat de llevant, mentre que al sector de ponent, als peus, és de canó. A causa d’aquest arrebossat és impossible d’esbrinar quin segment pot correspondre a la coberta original i quin a alguna refecció
L’absis té una volta de quart d’esfera, feta amb filades semicirculars de lloses estretes, només desbastades. És precedit per un tram molt curt, cobert amb volta de mig punt, que és més estret i baix que no pas la nau, a la qual aquest sector de capçalera s’uneix per mitjà d’un doble plec. Al damunt —mur de capçalera de la nau— hi ha una petita obertura cruciforme.
Aquest absis es dreça sobre un aflorament natural rocós, de conglomerat. Té al centre una finestra de doble esqueixada, i és decorat exteriorment amb quatre lesenes que arrenquen d’una socolada feta amb tres filades de grans carreus, i que a l’extrem superior del mur no rematen amb un fris d’arcuacions, com seria normal, sinó que té un seguit de consoles o mènsules sota una cornisa de quart de cercle incurvat. Hi ha cinc mènsules a cadascun dels espais laterals entre les lesenes i quatre al central. Algunes d’aquestes mènsules són llises, però la majoria presenten detalls esculpits, gairebé tots de difícil identificació perquè són molt erosionats.
L’edifici fou construït amb carreus de mida mitjana, força escairats, que foren disposats regularment a trencajunt. Per les seves característiques hom pot suposar que pertany al final del segle XI o a la primera meitat del XII.
A més de la nau de construcció força recent, ja esmentada, el temple
romànic suportà altres afegitons o reformes. Les obertures del frontis foren
renovades a mitjan segle XVIII: una rosassa i la portada amb frontó corbat, una
fornícula, pinacles i esferes; a la seva llinda hi ha gravat l’any 1752 i la
llegenda HAEC EST DOMVS DEI. Sobre aquest mur es dreça un campanar d’espadanya.
Els murs perimetrals del temple foren sobrepujats arreu per construir un
terrabastall. Al mur meridional de la nau, al sector de llevant, fou afegida
una capella que té l’arc i la volta apuntats. Un altre arc apuntat restà inclòs
al mur septentrional; sembla indicar un intent no reeixit de construir-hi una
altra capella.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada