dimarts, 14 d’agost del 2007

El color de Déu.



Imagino que tothom recorda l’afirmació del Gènesi 1,27 “ Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona “ , Això està molt clar pel que fa a la forma; tots els éssers humans som iguals, altrament però, quan a la coloració de la nostra pell, hi ha marcades diferencies, quin fora doncs el color de Deu ?

Farem un exercici senzill aprofitant aquells colors que encara conserves de la teva època d’estudiant, o aquells retoladors que en un impuls vas comprar en una botiga de tot a un euro, i que certament no necessitaves per a res.

Els colors de l’espectre solar són set : vermell, ataronjat, groc , verd , blau , indi, i violat. Aquests colors són agrupats en tres de primaris o principals [ també anomenats additius-llum , puix que sumant-los hom obté el blanc ] i els secundaris, formats per la barreja de dos colors primaris [ per exemple , vermell + verd = groc ] seguirem pel que fa als colors bàsics, la decisió que en aquest sentit, va prendre l’anomenada Commission Internationale de l’Eclairage (CIE), vermell, verd, blau. I tot seguit començarem el nostre experiment :

Pas primer : posarem damunt del paper els colors bàsics ; seguidament immediatament a sota, farem una primera combinació, vermell i verd, vermell i blau; verd i blau , novament farem noves provatures amb els colors resultants del nivell segon, i els bàsics, i així una bona estona, fins que aconseguim no tants sols els colors de l’espectre solar, sinó també algunes de les combinacions de colors que l’home a desenvolupat al llarg dels segles. Val a dir que l’exercici alhora que distret , ens retorna als moments de la nostra infantesa , en que anaven descobrint el funcionament del món , i les tècniques que els humans havien desenvolupat – aleshores dèiem - per sotmetre la natura.

Pas segon, un cop ens donem per satisfets quan a l’evolució dels colors en el nostre exercici, podrem comprovar com d’una hipotètica addicció de colors, el resultat sempre, sempre, ens donarà el negre.

Pas tercer, el negre en la nostra societat, - encara avui – està associat a la representació del respecte [ els nostres jutges imparteixen justícia, sota togues negres, val a adir que com l’hàbit no fa al monjo, tampoc la toga és sinònim de justícia ], l’associem també a la veneració, tot i que en aquests temps d’agnosticisme pràctic, la qüestió es relativitza molt, oi ?, molts encara avui, l’associen a la representació alhora del dolor i la gravetat, i així hom es vesteix de negre, en ocasió d’una mort, o en ocasió d’un casament, bateig o festa important per a la família.

Conclusió, si la suma de colors, ens porta sempre, sempre al color negre. Si en la vida diària observem també que el color negre, es el color dominant quan es formen parelles de raça diferent. Si malgrat això, avui encara son els negres els que més pateixen les aberrants contradiccions del món capitalista, us queda encara una mínima dubte de quin es el color de Déu?

Des del fons del meu cor i la meva intel•ligència tinc la certesa absoluta del color de Déu.

També tu amic lector ?

© Antonio Mora Vergés