diumenge, 21 d’octubre de 2007

Diploma de vol aerostàtic



Assentat davant l’ordinador llegia “ MARIA JESUS LORENTE RUIZ, s’ha enlairat al cel amb globus aerostàtic sense que la seva moral ni el seu coratge defallís en cap moment. Aquesta memorable ocasió ha tingut lloc a Vic el dia 21 d’octubre de 2.007”. Signa i certifica Francesc Vidal. Pilot. Al costat un segon document amb el meu nom, donava fe, que també jo, m’havia enlairat al cel sense que la meva moral i el meu coratge defallís en cap moment.

Tot havia començat en ocasió dels primers trenta anys de vida en comú; per magnificar aquesta circumstància les nostres filles Montserrat i Núria ,i les seves parelles, ens “regalaven” un vol en globus.

I com tot acaba arribant el diumenge 21 d’octubre estaven citats a les 8,30 davant l’hotel Can Pamplona, situat a l’antiga carretera N-152 a Vic, on ens trobaríem al Josep Lluís Punti , de l’empresa Aircat.cat, a quin e.mail aircat@aircat.cat enviarem també aquest relat. La nostra condició –excepcional – de poliglotes ens permetia dir Josep Lluís, sense ennuegar-nos com sembla que els succeeix dissortadament a alguns aborígens del centre d’Espanya.

Volar en globus demana alhora que una mínima dosis de valor, un considerable esperit de col·laboració, a terra participàvem en les tasques d’estendre i emplenar els globus, i un cop a l’aire, tots plegats, el pilot i els vuit passatgers, fèiem tasques d’observació; compte amb la línia d’alta tensió, amb l’arbre, amb .... un cop damunt la plana de Vic, gaudíem d’un mati assolellat i força clar que ens permetia contemplar des de una alçada màxima de 2.100 metres, tots i cadascun dels pobles dels voltants, i els límits en forma de muntanyes d’aquest pla habitualment curull de boira durant quasi tot l’hivern. Sembla que gràcies al canvi climàtic, els d’Osona gaudiran d’un clima sec, i Barcelona desapareixerà sota les aigües. Temps al temps.

Aterràvem prop de Santa Eugènia de Berga, no sense ensurts, tota vegada que ens calia pujar un parell d’ocasions per evitar línies d’alta i baixa tensió; malgrat la tècnica de flexionar les cames, ens donàvem un cop als genolls amb la cistella abans de l’aturada definitiva. Res que no pugui curar-se amb una – o més, si n’hi ha ocasió - carícies.

Ajudàvem també en la tasca de treure l’aire ,plegar el globus i carregar-ho tot plegat al vehicle de suport, abans d’emprendre el camí fins al Santuari de la Mare de Déu de Puig-l’Agulla, dins l’antic terme de Vilalleons, per quina raó és coneix també com Santa Maria de Vilalleons. Una tradició del segle XV explica que la imatge fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla on és basti un pedró , convertit en capella l’any 1.661, i transformat en l’actual Santuari l’any 1.775. Esmorzàvem de forquilla i ganivet a l’hostal d’aquest nom, datat entre 1704-12. L’any 1.975, tot el conjunt fou restaurat i modernitzat.

Les nostres filles havien seguit les nostres evolucions des de terra, i juntament amb el vehicle de suport de aircat.cat havien recorregut quasi tota la plana. Teníem taula reservada per dinar al Cau, al carrer de la Riera, prop de la plaça Major de Vic, que havíem pogut veure al mati des del globus. Dinàvem en companyia de les filles, gendres , i nets, l’Oriol i la Júlia que trobàvem això de volar en globus, com el fet més natural.

No perdeu ocasió de rebre també el vostre Diploma de vol aerostàtic, és una experiència molt recomanable.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: