dimarts, 16 d’octubre de 2007

Tallar l'aire

A l’entrada cop ,del diccionari català trobem, cop d’aire, “estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred”. Des de temps molts antics hi ha – entre moltes altres – una oració i/o tècnica molt senzilla, que practicaven tant la gent del camp, com de la ciutat, en aquells temps, en que no hi havia grans diferències entre viure en un o altre lloc.

Us ho explico, com a mi m’ho han explicar : Quant a les eines, ens cal : Un plat fondo, un setrill amb oli d’oliva, aigua i unes tisores.

L’acció comença emplenant el plat amb aigua i desprès de mullar-se el dits, o el polze únicament segons costum, la persona que farà l’acte es senya.
En acabar de senyar-se comença a dir la oració, per l’aire del mati, migdia i vespre , tot i fent la senyal de la creu damunt del plat, tocant l’aigua ;

En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,
si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviat
Si l’ha pres del mati
Déu li curi i Sant Magí

Mentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del mati no es té.

En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,
si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviat
Si la pres del migdia
Déu li curi i la Verge Maria

Mentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del migdia no es té.

En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,
si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviat
Si la pres del vespre
Déu li curi i Sant Silvestre

Mentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del vespre no es té.

I del que Déu li ha donat
La Santíssima Trinitat
El curi ben aviat

Desprès d’aquest darrer prec, amb les tisores fent sempre la senyal de la Creu, es talla l’aigua, i es resen tres Parenostres.L’aigua un cop acabat l’acte, s’ha de llençar al carrer fora de casa, ni el jardí, ni dins d’un test amb plantes.

Diu la tradició [ aquest oració no demana que la persona per la que es diu es trobi davant de qui fa l‘acte ] que l’efecte de millora és immediat.

En tot cas, si més no, està clar que pràctiques com aquesta, no fan mal de cap mena, i enforteixen la fe dels qui les practiquen.

Aquesta pràctica era corrent a l’Argentera [ Tarragona ] d’on procedeix, i dins de la família tothom avui encara quan no està "fi" , li demana a l’avia Enriqueta , que encara la recorda, que ens talli l’aire quan tenim un malestar que creiem pugui estar relacionat amb el cop d’aire.

Puc dir que ens funciona.

© Antonio Mora Vergés

2 comentaris:

jepjorba@gmail.com ha dit...

Ostres!
Recordo que, de ben petit, la meva àvia acostumava a fer aquest ritual, però no recordava ben bé en què consistia...
Moltes gràcies per compartir-ho!

Clara ha dit...

Què fort!!!

La meva tieta també ho feia, i tot just ahir vaig estar parlant del tema amb uns amics. I avui m'ha donat per posar "cop d'aire" i "oli" al google i he trobat això.

Genial!!!