diumenge, 7 d’octubre de 2007

Avencs, pous i gateres.



El Jaume Font ens convidava per enèsima vegada a sortir un mati de diumenge, la destinació en aquesta especial ocasió seria l’avenc dit de Can Torres, la masia que senyoreja des de dalt del turó les terres del Vallès, i si en teníem ocasió sota mateix del que anomenen els Plecs de Llibre, la Codoleda, un integral [ això en la terminologia dels espeleòlegs significa que hi ha una entrada i una sortida ].

En aquesta ocasió fins em recollien a domicili, i poc desprès de les 9,00 del mati, ens trobàvem passat el pont de Sant Feliu del Racó, amb el Joan Escoda i el Tomás Irigaray.

Deixàvem el cotxe aparcat en el darrer carrer de la urbanització, i el Jaume Font, el Lluís Vilà, l’ Antonio Mora , el Tomás Irigaray i el Joan Escoda fèiem camí fins al GR 173 que deixaríem per assolir la primera fita del dia, l’avenc de Can Torres; observem que hi ha dos Pous d’entrada, un d’ells vertical i que com fa notar el Lluís Vilà no hi ha cap mena de protecció, i també que les indicacions quan a la seva localització han estat destruïdes. Pugem fins a Can Torres per un corriol, i ens meravellen – encara - de la magnificència d’aquesta casa, de l’alzina mil·lenària, de l’era que hi ha davant la casa, de la casa mateixa i particularment del seu bell rellotge de sol, en recolliran imatges el Tomás Irigaray i el Joan Escoda.

Fem el darrer tram ascendint una forta pendent que sense repòs ens portarà fins al Coll del Mal Pas, on recollirem imatges de la Castellassa de Can Torres, i seguint al Jaume Font, contemplarem el Pou de la Codoleda, just prop del camí que – sobretot en caps de setmana - freqüenten en un nombre important els castellarencs que pugen a la Mola; en el nostre cas, desfarem les nostres passes fins a l’encreuament del camí que va fins a la Castellassa , i a poc menys de 500 metres de la cruïlla i desprès de dos intents i d’una ascensió de risc [ sobretot per la brusca, els esbarzers i les branques de mil petits arbres i arbustos ] , contemplarien també la Gatera.

La tornada fins als vehicles esdevé un passeig, sempre en descens i amb la visió magnifica d’aquest Vallès, on malgrat totes les malvestats que s’hi han fet – que no son poques – i les que sens dubte s‘hi faran en els propers anys, semblen – almenys des d’aquesta alçaria – vertaderes les paraules del nostre Pere Quart, com el Vallès, no hi ha res !

Hi ha una gran afecció a fotografiar muntanyes, arbres, rius, i paisatges en general ; no tant val a dir-ho, aquests particulars accidents orogràfics, els avencs, els pous i les gateres. Tenim en aquest país nostre, sortosament persones com el Jaume Font, el Lluís Vilà , el Joan Navazo,....... i molts d’altres que lamento no tenir espai per citar, que dediquen el seu lleure, a localitzar i descriure amb la màxima cura, aquestes peculiars manifestacions de la natura.

Malgrat reconèixer que jo mateix no en sóc un afeccionat, espero que les imatges recollides en aquesta sortida i de ben segur, moltes més que dormen en algun calaix, trobin el seu lloc a la galeria fotogràfica de http://www.moianes.net/, i que tots plegats en puguem fruir per molts anys.

El nostre especial agraïments als serphas Jaume Font i Lluís Vilà, que ens han permès compartir un mati amb ells, i els seus estimats, avencs, pous i gateres.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: