divendres, 7 de desembre de 2007

El fossat del Fai i la Bauma Rossa




Teníem a la retina – una vegada més – una fotografia del Luciano Roisin, feta al voltant de 1.920 ,en la que sota la Bauma que l’acció conjunta dels rius Tenes i Rossinyol , ha fet al llarg dels segles, anomenada aleshores Bauma Rossa, hi ha un grup de dones concentrades en la contemplació del gorg que anomenem aquí , del fossat del Fai.

El grup de Sabadell, El Feliu Añaños i Masllovet, el Tomás Irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, ens havíem trobat a les 8,00 d’aquest dia 6 de desembre de 2.007, davant de l’antiga caserna de la Guardia Civil; a les 9,00 tot just a la rotonda de Sant Feliu de Codines, ens trobaríem amb el Joan Escoda i Prats, conegut i reconegut ja com el camarleng de Mura, per la seva desinteressada, - però molt eficaç quan a resultats- devoció vers aquesta població medieval, que ha vingut en considerar-se la capital de les Valls del Montcau.

Deixàvem el vehicle a l’aparcament del restaurant Masia Font de la Pineda, i iniciàvem el nostre recorregut per la vora del riu; el plàtan de la font de la Pineda, que figura amb tots els honors dins el limitat catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional, el gorg d’en Jeroni, el molí i la casa de la Madella, eren les primeres meravelles d’un mati que esdevindria excepcional. Fins les runes de l’edifici de la petita central elèctrica que rebia aigües del Tenes, el camí és ample, i ens dona ocasió d’admirar un bon nombre de gorgs; per la nostra dreta, sentim córrer l’aigua que anirà a emplenar la bassa del molí de la Madella. Ens cal continuar des d’aquell punt , amb molta cura per la vora del corrent de l’aigua, i en algun moment passar per un camí de terra molt estret, on les restes d’esllavissades son evidents.

Finalment però tenim davant nostre la gran bauma que l’aigua ha anat conformant al llarg dels segles, aquí i allà observem pedres grans i petites, que procedeixen de l’esfondrament parcial d’algun punts d’aquesta immensa cavitat; seguim el camí d’aquelles dones que foren objectiu de la màquina de retratar del Luciano Roisin, i com elles restem embadalits davant la magnificència del gorg del fossat del Fai, que tot i la manca d’aigua qualifiquen sense cap dubte com un espai de singular bellesa. Uns i altres farem fotografies de l’indret , per al Feliu Añaños i Masllovet quedarà la tasca de seleccionar aquella i/o aquelles que s’assemblin més a la que va fer el fotògraf francès, conegut però a la resta d’espanya – com el fotógrafo catalán - .

El recorregut, més enllà de superar el petit obstacle de l’accés a la Bauma Rossa, i que el nostre benvolgut Joan Moliner i Manau, que justifica la seva absència en la dedicació a les tasques de celebració dels seus primers 71 anys, definiria com un CP [ per a coixos i prenyades ]; rep en la meva particular definició – que tampoc s’ajusta gaire a les admeses convencionalment – la qualificació BBR [ bon i bell recorregut ] o fins i tot la de RPM, quina traducció a la vostra llengua vernacla us deixo a vosaltres amics lectors.

En la tornada ens entretenim més del que caldria en recollir les darreres tonalitats de la tardor, les excepcionals vistes de Sant Miquel del Fai, i fins de la petita església romànica de Sant Marti; alguns gorgs i coves en la pedra tosca, tant típica d’aquesta zona, ;la Madella, el seu rellotge de sol, el molí, la bassa i les antigues moles, i fet i fet, son més de les 13,30 quan pugem al vehicle a l’aparcament de la Masia de la Font de la Pineda, quasi les 13,45 quan deixem al Joan Escoda i Prats, al costat del seu vehicle a Sant Feliu de Codines; més de les 14,00 quan deixo al Feliu Añaños i Masllovet a l’alçada de la Plaça Marcet ; 14,15 en el moment que ens acomiadem amb el Tomás Irigaray i López davant del Club de Tennis Sabadell, i més de les 14,30 quan aturo el meu vehicle a Castellar davant de casa.

Fins l’estirada d’orelles de la meva esposa em sembla una carícia.

El Joan Escoda i Prats em truca, per posar-me en antecedents que la nostra – i vostra - pàgina http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/ des d’ara serà possible traduir aquestes històries entre d’altres al castellà, francès, angles i alemany.

El camarleng de Mura és - a la proves em remeto - un home extremadament diligent.

Gràcies Joan, ara te’n deure un altra !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: