dissabte, 5 de gener de 2008

La cripta d'Oristà.



Entravem a l’església de Sant Andreu d’Oristà, pocs minuts desprès de les 12,00 hores, l’ofici dominical havia començat, i ens va semblar .- a la meva esposa i a mi – atès el fet que l’oficiant està d’esquena a la porta, més prudent quedar-nos en aquell lloc fins a l’acabament de la Santa Missa.

En acabar ens vàrem saludar amb el Ramon Noguera i Posa, l’empleat municipal que m’havia facilitat el telèfon de la parròquia, i que farà d’enllaç entre Mn. Àngel Franquesa Burdó, i jo.

Hi ha en relació a aquesta església una minsa informació que arreu trobeu repetida, i que en síntesi diu :

Documentada al segle X, però renovada a finals del segle XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques.
La primera notícia que se'n té és del 923 quan pertanyia al castell d'Oristà.
Durant el segle XVI es van haver de fer reparacions pel mal estat d’alguns elements de l’església. La primera vegada que es parla d’una cripta romànica és al 1589.
Un segle més tard es va construir una església nova, el cor de la qual va quedar molt insegura i va ser enderrocada, de manera que la cripta va quedar amagada, però gràcies a la descripció acurada que en va fer el bisbe Pascual durant la seva visita al lloc del 1358, es va poder trobar l'any 1969. La única part romànica que ha subsistit és la cripta, situada sota el nivell del temple. Impressiona per la seva puresa arquitectònica. La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al seu darrera. De planta rectangular, la meitat de la qual no té columnes per a aguantar el sostre. Hi ha tres naus longitudinals dividides per columnes enllaçades per arcs de mig punt i a cada quatre elements de suport s’alça una volta d’aresta. Només queden cinc de les columnes originals quatre de les quals estan en un costat del temple i una al bell mig d'ell.

Mn. Àngel Franquesa Burdó, ens explica com amb l’ajuda del jovent d’Oristà, malgrat haver-se desestimat desprès d’unes primeres cales, l’existència d’una església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal, durant mesos i mesos es va treballar en la recerca d’alguna paret. Finalment en aparèixer una parer feta amb la tècnica dels opus spicatum molt habitual en els marges, l’esforç de tots plegats va trobar el seu premi, darrera hi havia una paret de pedra desgastada !. La troballa va fer sumar als homes d’Oristà en aquella tasca, i tothom en acabar la seva jornada de feina, anava a l’església per ajudar en el buidat i retirada de la runa; finalment van a aparèixer en la seva totalitat els murs del temple romànic. Un cop feta la troballa, vindrien els tècnics que acabarien deixant l’espai tal i com avui el podem veure.

Cap dins del possible, que inicialment hi hagué una primera església pre-romànica, sota l’advocació de Sant Martí , les grans pedres que podem veure en la paret de l’altar vindrien a confirmar aquesta tesi; l’accés al temple es faria en aquell moment per la part baixa. El creixement d’Oristà demanaria una ampliació, que és faria ja amb la tècnica romànica, i donaria com a resultat un edifici possiblement de dues plantes i/o nivells; l’accés al temple continuaria fent-se per la part baixa. Les obres fetes l’any 1.775 aprofitant la bonança econòmica i demogràfica, comportarien el cobriment de la cripta, i la dedicació del nou temple al actual patró Sant Andreu.

A reserva de les correccions i/o modificacions que pugui introduir-hi Mn. Àngel Franquesa Burdó

Adreça : Parròquia d’Oristà. - 08518 – Oristà
Visites, Tel: 93 812 80 30

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: