dimecres, 23 de gener del 2008

De la màquina a la màquia

Aquí trobareu la crònica d'un curt viatge en el que partint del present, hem tornat a l'alba d'una de les manifestacions primeres i diria que principals, de la vegetació en el nostre entorn. Les Garrigues, comarca de Lleida , quin nom deriva clarament de GARRIGA
GEOBOT. Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric.. Procedeix de la degradació de l'alzinar o de la màquia , i es fa sobre sòls profunds . Es tractava de veure, i fotografiar, d'això bàsicament va la cosa amic lector, de guardar en imatges les restes d'un passat que en el cas de l'alzinar, la màquia o la Garriga, difícilment tornarem a veure en el seu esplendor inicial. Retratar i alhora senyalitzar adequadament ;també la natura es un atractiu turístic i ho serà més i més amb el pas del anys; a Catalunya hi ha més fagedes que la d'en Jordà, i cal que això es faci saber, i malgrat que en alguns casos la comunitat vegetal que es conserva sigui petita, serà justament aquesta petitesa, la que si cal la farà més valuosa. Penso en el entorn de Castellar del Vallès en el que visc, en una petitisima mostra de l'alzinar que es troba a la finca anomenada de Can Casamada, i que aixopluga encara tot un seguit espècies com els galcerans, i el boixgrevol, que de fet es conserven quasi únicament en aquell indret. Aquell tros de naturalesa, es un actiu del Vallès que s'ha de fer conèixer, i s'ha de defensar de qualsevol agressió.
Els autèntics actors d'aquesta història els podreu veure tot seguit :

garric :

BOT quercus coccifera , família de les fagàcies, arbust perennifoli de 50 a 200 cm d'alt, de fulles coràcies, de color verd clar lluent , sinuades i espinoses, i de fruit en gla. creix a la terra baixa mediterrània.
arçot:

BOT rhamnus lycioides , família de les rammnàcies, arbust molt espinós, de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·liars, i fruits negres. Viu a la terra baixa mediterrània, poc plujosa, sobretot a l'espinar alacantí de margalló i arçot, i a la màquia continental de garric i arçot.

Hi han d'altres espècies vegetals que acompanyen al garric i a l'arçot, i que conformen una Garriga avui, des d'aquí encoratjo a la gent de les Garrigues a recuperar-ne almenys una petita mostra, i ha fer-ne divulgació, al mateix nivell que ho fan del seu oli d'oliva, dels seus castells, de la seva cuina de caragols a la llauna i del seu passat àrab.

ANTONIO MORA VERGÉS (Castellar del Vallès)