diumenge, 7 de març del 2010

LES SANTA MARIES DEL CAMI RAL D’ARAGÓ . ANTIGA N-II

Fa mal de cor pujar o baixar de la Panadella per la Nacional II, per arreu les senyals d’abandó i àdhuc de vandalisme son evidents en les finques properes a la carretera. Està clar que el traçat actual de la A.2 estalvia temps per als conductors, tant – almenys per a mi – com que això té una relació causal evident amb la misèria que s’escampa per arreu en l’antic traçat.

M’aturava a Santa Maria del Camí, el lloc pertany alhora al termes de Veciana i Argençola, hom imagina que quan es feren els termes, els límits s’establien em funció d’accidents naturals, rius o muntanyes, o fins de vies de comunicació, carreteres, trens , etc...., res més lluny de la realitat – Santa Maria n’és testimoni - . El fet que a un i altre costat fossin catalans, ha evitat sens dubte confrontacions sagnants com les que en ocasió de dividir els anglesos la India i el Pakistan es varen succeir.




La romànica de Santa Maria Inicialment fou capella d’un hospital situat a peu de l’antic camí ral d’Aragó, i priorat benedictí des de 1228, moment que fou cedit a Santa Cecília de Montserrat, que hi va posar monjos i va fer aixecar l’actual església de característiques encara romàniques. És d’una nau amb capelles interiors que apunten un petit creuer i absis semicircular a llevant. L’element decoratiu més singular és la finestra, d’estructura circular, que es conserva al centre de l’absis, formada per dovelles radials solcades per tres filets concèntrics i emmarcada per una sanefa decorada amb doble ziga-zaga.


Es conserva l’escut de Montserrat a la dovella central de la porta d’accés, situada a la banda nord, tot recordant que els seus origens vinculats a Santa Cecília de Montserrat i com des de 1539 fou propietat de Santa Maria de Montserrat.

El 1868 Santa Maria del Camí fou erigida en centre d’una nova parròquia, que englobava el terme de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou del Camí o d’Albarells.

Va disposar de culte fins 1919, moment que es va construir la nova església situada a pocs metres de l'antiga capella, i com aquesta en el costat oposat de l’antiga carretera nacional II del nucli de Santa Maria del Camí. El nou edifici de regust neoclàssic, ja és terme municipal d’Argençola.



Una dada per la vostra reflexió: en quilometres quadrats ,el terme d’ Argençola en fa 47; el de Veciana 38,9, i el d’Igualada 8,7; quan a la població: Argençola, 210 h; Veciana, 169 h; Igualada, 36817 h . Possiblement les dades caldrà corregir-les a la baixa pel que fa a les dos primeres, i a l’alça per a la Capital de l’Anoia.

© Antonio Mora Vergés