dissabte, 6 de març de 2010

MOLINS DE SEGUR, AVUI DE LA RODA, A VECIANA. FONTS DE L’ANOIA

Seguia amb la meva dèria de recollir imatges dels indrets que es reclamen com fonts de l’Anoia; justament una de les possibles explicacions quan a aquest topònim, fora considerar aquest nom com a diminutiu del molt llatí amnis [ riu ]. Estaríem doncs davant d’una clara redundància, el riu Riu.

Des de Veciana m’arribava fins a l’anomena’t Moli de la Roda, antiga residència dels barons de Segur, que s’aixeca al costat de la riera Gran. Avui el lloc és una Casa de colònies i residències
L’edifici bàsicament renaixentista, del segles XVI-XVII que conserva finestres amb arcs conopials.





Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom, avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.

Trobava un pare amb dos fills de curta edat, que acabaven d’esmorzar en el lloc ad-hoc prop de la riera Gran; m’explica que la roda va ser despenjada perquè un vailet s’hi va fer mal.
Em comenta que un xic més amunt de l’indret del molí, hi havia un bullidors, i que era aquell el punt en que naixia la riera Gran; actualment quan hi ha secada, l’únic lloc on s’hi troba aigua però és a la font del moli que fou conegut en temps com dels Segur.

Continuo riera amunt i em crida l’atenció un molt singular edifici : el Casal la Salle.; m’expliquen que gestionen ambdós edificis, el Casal i el Moli de la Roda, més informació a :




http://www.casalstmarti.lasalle.cat/ca/index.htm

M’arribaré encara fins a Segur, on recolliré imatges del petit poble i del santuari barroc de Puig del Ram , aixecat vers l’any 1786, però conegut ja des de l’any 1587, és d’una única nau amb un senzill campanar d’espadanya i cimbori que a l’exterior té forma quadrada.




S’escolen els darrers minuts del mati – per a mi – en la contemplació des d’aquella alçada, de les llunyanes muntanyes blanques, les valls ubèrrimes en aquest hivern fred i plujós, i la muntanya de Montserrat, que des la seva ubicació a la Catalunya Central presideix el país. Mentre inicio el descens en venen a la memòria unes estrofes del Virolai ;

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims de Montserrat;
En terra i mar oïu a qui us implora
Torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Rosa d’abril, morena de la serra...

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: