dimarts, 3 de gener del 2012

SANT SERNI DE TERRERS. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, agafàvem el trencall el trencall que surt a mà dreta – en el sentit de la marxa - de Berga a Sant Llorenç de Morunys, per la carretera que uneix ambdós poblacions, i que ens menys de mig quilòmetre per una pista de terra en deixarà just sota les runes de l’esglésiola que va estar dedicada a Sant Serni, al costat de la masia de Terrers.
Ens rep el gos de la casa que ens farà companyia en la nostra tasca de recollir imatges; tindrem ocasió de saludar també a la senyora de la casa, que ens explica que fa més de seixanta anys que hi viu, i que del seu record ja estava malmès el petit edifici religiós.



L'església és documentada des del segle IX, això fa pensar en una primera edificació preromànica ; reformada posteriorment en estil romànic, la trobem esmentada com a parròquia el segle XI.




Al segle XVIII fou modificada: s'anul•là l'absis i s'obrí, al mur de migjorn, una capella de planta rectangular.

Al segle XVIII era sufragània de la parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora , que pertany actualment al municipi de Castellar del Riu. .

En aquest edifici era venerada una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, de factura molt rústega (43 cm d'alçada), possiblement de finals del segle XIII. Actualment la imatge de Nostra Senyora de Terrers està guardada en una casa particular.


Ens agradaria incorporar una imatge fotogràfica de la Mare de Déu de Terrers, i de tenir-los els seus goigs. Això, i qualsevol informació addicional en relació a Sant Serni de Terrers, ens ho podeu enviar a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Al Inventari de Patrimoni de la Generalitat de ‘ Barcelona’ trobem :

ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE TERRERS
Altres noms ; de la Torre o de Torrers
Adreça. Ctra. Berga-St. Llorenç de Morunys, km 17 a la dreta
Terrers. Capolat (Berguedà)
Estil Romànic
Època segle XII

MASIA DE TERRERS
Adreça ; Passada la Mina en direcció a l'Aiguadora, pista Terrers-la Mina. Capolat (Berguedà)
Estil : Obra popular
Època segle XVII

Quan al topònim :  derivat del llatí CAPPULARE), en el sentit de muntanya tallada, és a dir 'penya-segat'

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Serni  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels berguedans ,   fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. , viatgers de Rodalies de Catalunya ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


1 comentari:

Nora Vela ha dit...

Amics, aquesta vegada no he pogut trobar cap goigs a la Mare de Déu de Terrers...ho sento molt.