Ens arribàvem fins a la casa de la Vall de Vilaramó, ja que la balma o bauma, està dins dels seus terrenys; ens esperava la Montserrat, que s’havia posat calçat per a caminar, i que ens faria de sherpa.
A la pàgina de l’Ajuntament s’explica :
És una grandiosa balma de 300 metres quadrats , d'on brolla una aigua molt fresca. Recordeu que per obtenir metres quadrats s’han de multiplicar la llargada per l’amplada; més enllà de l’entusiasme municipal és una cavitat força modesta, i en la que ens costa d’imaginar, que en algun moment fos refugi de bandolers i captaires que passaven per la zona.
De les bondats de l’aigua en donaven fe els gossos de Vilaramó.
Aprofitàvem per recollir imatges del magnífic roure que s’hauria d’incloure en el catàleg d’arbres monumentals de
Catalunya.
Ens consta, i la pagina de l’Ajuntament se’n fa ressò que al terme de Gaià, n’hi ha alguns més d’arbres monumentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada