El poble de Palamós va néixer al voltant d'una fortalesa a mitjans del segle XI, moment en què es va reconquerir aquest indret i s'organitzà la seva repoblació. En aquest moment cal situar la construcció de la primitiva església de Sant Joan que fou sufragània de Santa Maria de Freixenet, vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, moment en què passa a formar part del de Solsona
Al segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent, Francesc de Borja de Riquer i de Ros, (1768-1849), i posteriorment a Martí de Riquer i de Comelles (1820-1888): 6è marquès de Benavent, 6è comte de Casa Dávalos.
De l’edifici trobava : Capella molt modificada i en estat de ruïna, situada dins del nucli urbà abandonat de Palamós. Es tracta d'un edifici d´una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana, ràfec de teula i maó que ressegueix el seu perímetre i coberta enfonsada. A la façana principal sobre la porta d'accés, d'estructura adintellada. Un campanar d'espadanya d'un ull, corona aquesta façana principal..
La realitat és sempre pitjor que la informació tècnica i les imatges us ho palesaran.
Fotografia cedida pel Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).
L’Angela Llop Farré recollia també imatges d’aquella vergonyosa ruïna.
1 comentari:
Una grata sorpresa veure que parleu de Sant Joan de Palamós, una entitat de població gairebé inèdita a la xarxa.
Vàrem anar-hi fa uns quatre anys i sembla que en aquest temps no s'hi ha fet res per arreglar-ho.
Les fotografies magnífiques, enhorabona per la troballa i la publicació.
Publica un comentari a l'entrada