dimecres, 30 de setembre del 2020

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. CAL SERRET. IN MEMORIAM

 

La recerca – dissortadament infructuosa – de dades  del’autoria de l’Escola Bressol de Nostra Senyora del Carme, a Sant Climent deLlobregat, en feia topar  amb el documentat  treball de Maria Mesa Sánchez ;  ESTUDI I DIAGNOSI PER A CATÀLEG DEL NUCLI HISTÒRIC DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT .

Llegia en relació a l’edifici escolar anomenat "Cal Serret", situat a una cantonada molt propera a l’església i actualment és utilitzat com a esplai. Es tracta d’un edifici rectangular, de planta baixa i un pis, amb una sola crugia. Estilísticament, correspon al tipus de construcció escolar de finals del XIX, proper al llenguatge auster dels mestres d’obres i dels arquitectes de les poblacions de l’interior. La façana més llarga confronta la plaça de l’Església té tres eixos de composició que ordenen les finestres geminades amb mainel, llindes i brancals de maó vist en planta baixa i unes finestres més senzilles a la planta alta, essent la resta de arrebossat blanc. La composició general arrenca des d’un basament que supera el fort desnivell del carrer. La façana del carrer Còdol, es més estreta i té un sol eix de composició que torna a repetir el motiu anterior. El seu estat de conservació es bo, i s’ha fet una intervenció recent, deliberadament contrastant ambl’edifici històric. El fet de ser el primer exemple d’arquitectura escolar de Sant Climent i el seu emplaçament proper a l'església li atorguen una especial significació dins la història i el paisatge urbà de la vila.



Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com

L’arquitecte Toshiaki Tange fa una  gran tasca pel que fa a posar llum sobre el Patrimoni Històric deCatalunya a nivell internacional, li sobta – de fet és més que sorprenent –  el desconeixem de l’autoria   desconegut” , i que això en ocasions  s’encomana fins al promotor/s.  No li agrairem mai aquest esforç en fer conèixer urbi et orbe els efectes perversos de la “inèrcia perniciosa” que la dictadura va inocular durant  més de 40 anys.