El Raul Pastó Ceballos retratava l'església parroquial de Barruera, a la Vall de Boí, advocada a Sant Feliu, situada a llevant del nucli del poble , fora del sector històric, a la partida de les Gavarreres.
Patrimoni Gencat explica que l’Església es troba aïllada, als afores del nucli antic de la població de Barruera. És un edifici molt transformat. Té una sola nau, capçada per un absis central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transsepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular, sense decoració exterior, molt restaurada. El transsepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobreaixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat de tramuntana de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant les darreres restauracions, com també ho fou una capella lateral entre el transsepte i el campanar. Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El parament interior està repicat a la part de la capçalera i a la part de la nau, però està arrebossada la volta.. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta està empostissat. El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols. Un porxo del segle XV amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors.https://www.researchgate.net/publication/283681763_La_intervencio_arqueologica_a_l'esglesia_de_Sant_Feliu_de_Barruera_noves_dades_sobre_l'evolucio_del_temple_romanic_Vall_de_Boi_Alta_Ribagorca
Quan al topònim llegia al diccionari català valencià balear ; evoluciona etimològicament del llatí valle ŭrsaria, ‘vall d'óssos’, convertit en Varorzera per un tractament especial de la ll en els dialectes pirenencs (cf. Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) en RLiR, xxiii, 50). Aquesta etimologia està confirmada por la documentació medieval, que ens dóna les formes Vall de orcera (a. 1067) i Vallorcera (a. 1095) registrades per Josep Balari i Jovany(Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904)Oríg. 107
L’any 1920, Salvany i Blanch, Josep. (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)
amb recursos propis, visitava i retratava la Ribagorça.
També la retrataven per al Fons Estudi de la Masia Catalana
Que Sant Feliu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada