divendres, 25 de setembre de 2020

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESPERAN ADVOCADA A SANT SADURNÍ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 

Em sorprenia una publicació:

https://www.lamira.cat/visions/1460/esperan-el-tresor-emboscat

Signada per Jordi Borràs i Abelló (Gràcia, Barcelona, 1981) https://www.lamira.cat/autor/jordi-borras

Esperan és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Actualment està del tot deshabitat, i pertany al terme municipal del Pont de Suert.

Des de sempre, Esperan ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat, i que sens dubte facilitava per aquest motiu la marxa dels seus habitants . A peu, cal fer un llarg camí des de Malpàs, Gotarta o Igüerri, pujant, segons el cas, cap al nord, fins a l'antic poble de Raons. L'accés en vehicle no és possible a partir d'aquest darrer poble, i només s'hi pot anar a peu.

Patrimoni Gencat explica que l'església parroquial, avocada a  Sant Sadurní està situada a la part alta del nucli abandonat d'Esperan.

Emplaçada a 1.400 metres d'altitud a la dreta de la vall d'Esperan.

El lloc s'esmenta per primer cop en el testament de Ramon d'Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d'Esperan al monestir de Santa Maria de Lavaix.

Sembla que els hereus de la baronia d'Erill respectaren aquesta donació ja que tant el vilar com l'església de "Sancti Saturni de Spranto", de la qual depenia l'església de Sant Pere de Raons, són consignades en els inventaris monàstics de Lavaix.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE.



L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau, més alta que l'absis, és coberta amb volta de canó apuntada i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau. L'absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d'esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s'afegiren dues capelles laterals al mur sud. Lloc, on originàriament, hi havia la porta d'accés. A l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada i ampit graonat.

Al mur de ponent hi ha la porta, d'arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha una finestra.



El campanar d'espadanya de dos ulls, en el que miraculosament encara llueix una campana,  corona la finestra.




Al presbiteri es conserva un altar amb dues ares superposades.

Fou bastida a la mateixa època que Sant Climent d'Iran o Sant Quirc de Durro, al  Segle XII.

El temps, la incúria i l’abandó desactualitzaven les dades de Patrimoni Gencat, altrament som un país peculiar, enlloc d’arranjar, reparar i/o restaurar, creem una “ llista roja”, i ens oblidem del patrimoni històric. 

Ja fem tard per treure el Sant Cristo Gros. 

Quan al topònim coincidia força amb la tesis formulada a :

http://revistas.iea.es/index.php/ARG/article/viewFile/1809/1805

Esperan, forma derivada del llatí “asper” que com acostuma a succeir definiria prou bé les característiques d’aquest indret.

Cap comentari: