La primera referència certa que tenim del temple és la donació feta l’any 1192 per Guillem Ramon de Montcada i la seva esposa Guillema al monestir de Sant Cugat del Vallès del lloc on hi havia edificat l’oratori de Santa Maria, dit de la Creu, als termes de Castellar i Sentmenat.
Aquest Guillem de Montcada, dos anys després d’aquesta donació, assassinà l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls.
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
l’any 1413 és la titularitat dels altars laterals dedicats a sant Mateu i santa Margarida. Aquesta santa havia despertat molta devoció, de manera que per la seva festa se celebrava un aplec molt lluït.
Servia aquesta església, almenys des del 1337, data de la primera col·lació documentada, un sacerdot o beneficiat, el dret de presentació del qual corresponia a l’abat de Sant Cugat del Vallès. Des del segle XVI aquest dret fou compartit per l’abat de Sant Cugat i pels administradors de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Aquest benefici durà fins a la darreria del segle XVIII que, probablement per disminució de les rendes que el nodrien, fou substituït per un llegat pietós.
Aquest fet, queda recollir a la paremiologia catalana: Als lladres de Sentmenat, sant Menna no els ajudeu, que ens han pres el campanar de dalt del puig de la Creu
Tenim constància s’hi ha celebrat encara l’aplec de Santa Margarida l’any 1778. Probablement, durant la guerra dels francesos devia quedar abandonada l’església i en devia començar la destrucció; l’aplec deixà de fer-s’hi i pel que sembla, tenint en compte l’estat d’abandó en què es trobava l’església, la gent de Sentmenat s’endugué al seu poble la campana que hi havia.
Pels volts de 1925 l'adquirí Josep Perich i Fruitós (1869-1949) que va restaurar la part baixa. Benet i Ferrer i Antoni Sancho foren els autors de la restauració.
La guerra i la postguerra subsegüent al triomf dels sediciosos feixistes sobre el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, foren motiu del nou abandonament de la capella inclòs el que s'havia restaurat.
Els germans Josep i Pere Borrell i Fumador, iniciaren la seva reconstrucció l'any 1951-1957.
L'encarregat fou Domènech Borrull que edificà el nou campanar, molt proper a tot el conjunt, i va restaurar tota la resta
A la tardor de 1976 fou adquirit pels esposos Joan Martí Pujadas i Mercèdes Monllor Ibañez, i passada una etapa de vandalisme els darrers anys del segle XX , s'inicià una etapa de restauració de l'edifici i entorns.
Cal destacar la restauració interior de la capella romànica, la instal·lació d'una nova campana a l'espadanya, i d'una creu de terme davant la capella, i el cobriment d'una antiga piscina i la restauració dels murs exteriors. Josep Ardèbol i Francesc Serra, han estat alguns dels executors de les millores realitzades.
L'actual propietari, Gener Martí Montllor, hereu dels esmentats, segueix amb la realització de projectes de millora de l'edifici i entorn
Ens agradarà rebre, si existeixen els Goigs d’aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada