Llegia que l’any 1904 l’església d’Antist tenia com a titular Nostra Senyora del Roser i era annexa de l’església d’Estavill.
ja fa uns anys que va ser desafectada, i avui la seva destrucció és cada vegada més accelerada. L’arquitectura de l’edifici havia tingut una certa excel·lència a partir del primer quart del segle XVII en què s’hi van fer unes importants obres de remodelació. D’aquest moment creiem que és la construcció del campanar, el cor i l’obertura de les capelles laterals, dues a cada costat.
Ja en un temps anterior s’havia engruixit el mur de migdia, com també tot l’absis; posteriorment es van sobrealçar els murs perimetrals i tot l’edifici es va cobrir amb una teulada d’un sol pendent
De l’obra romànica, creiem que es conserven tot l’absis i els murs de la nau, però afectats per les obres de remodelació. Tot i així, a l’extrem de ponent del mur de migdia, s’identifica encara, al parament exterior, una part del nivell de la cornisa, amb les restes de les bigues del teulat d’una porxada. El parament és d’un aparell irregular, amb pedra petita poc treballada al mig del mur i amb carreus molt més grans a les cantoneres. La disposició de la pedra és molt irregular. L’obra era unida amb morter de calç i pedra trencada petita i els paraments eren arrebossats.
La porta tapiada és d’arc de mig punt, fet amb dovelles de tosca ben treballades. Els carreus dels muntants també són del mateix material.
Queda encara definida amb l’estructura actual la planta de l’església romànica, que era d’una sola nau rectangular, amb un absis semicircular obert a llevant amb un sol arc presbiteral; la coberta de l’absis és de quart d’esfera.
Per les solucions constructives d’aquest parament de migdia l’obra romànica es pot datar al començament del segle XI.
El paviment interior de l’església és un empostissat, ja molt malmès, que segurament cobreix altres paviments anteriors, que si es poguessin estudiar aportarien nous elements per al coneixement de l’obra romànica.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d%27Antist
Recordo l’expressió “avanç cap a la rereguarda” dels comunicats del III Reich, quan se’ls va complicar la guerra a Rússia.
L’església catòlica , s’anticipava aquella “ tècnica mentidera “ amb la signatura de la Carta Colectiva del Episcopado español a los obispos del mundo entero con motivo del Alzamiento Militar en España contra el Régimen democrático de la II República, idea de Franco , suscrita casi entusiásticamente por una Jerarquía eclesiástica que veía la acción como el mejor instrumento para recuperar los privilegios secularizados por la República.
Sempre, sempre, sempre, hi ha alguna excepció, en aquest cas fou FRANCESC D’ASSÍS VIDAL I BARRAQUER. Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943),
https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3077
Que la Marededéu del Roser i el protomàrtir Sant Esteve elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada