EXCURSIÓ DE COIXOS, PRENYADES I CONVALESCENTS. SANT PERE DE LA CADIRETA O D’ULLASTRE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Al llarg dels anys he tingut el goig de caminar al costat de persones notables, no us en faré la llista, avui us explicaré alguna cosa del Joan Moliner Manau ( Sabadell, 1937) , el mític “ hostaler de Sant Jaume de  Vallhonesta “ al terme de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.  Recordo algunes de les frases més “ peculiars “,   deia  sempre que “ cal caminar a pas d’home”, i qualificava les sortides en que es caminava poc “ d’excursions per coixos i prenyades – afegiré per la meva pròpia experiència personal – o convalescents “, o criticava obertament als que volien arribar  a tot arreu amb el vehicle “ sortides cotxe-taula”, ., en tenia més, però no ens servirien per explicar-vos l’excursió d’avui des del poble de  Castellar del Vallès a  l’església de Sant Pere de la Cadireta o d’Ullastre, de la que n’havíem escrit força:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/sant-pere-de-la-cadireta-o-dullastre.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/sant-pere-dullastre-el-romanic-proper.html

El 17.1.2025 la MIREIA VIDAL NUÑEZ em feia una sessió d’INDIBA, i em recomanava caminar ,  cosa que ja faig, església de Sant Esteve de Castellar, Palau Tolrà,  Plaça Europa,  Ronda Tolosa, Passeig de l’Arbreda,...,  em proposava arribar-me fins a l’església de Sant Pere de la Cadireta o d’Ullastre, i ho feia al matí del dissabte 18.1.2025.

Advertia que allò de “ en carretera els vianants  han de circular per l’esquerra “  ja no es practica gaire – almenys en el tram des del torrent de  Colobrers fins al trencall de Can Santpere - ,  malgrat ser òbviament una excursió que el Joan Moliner Manau, qualificaria “ de coixos i prenyades,.., afegeixo, i convalescents “,  no em resultava fàcil, i per descomptat,  ni intentava   assolir allò del “pas d’home”,  em superaven tant a l’anada  com a la tornada persones de totes les edats.

Retratava – amb el mòbil, no m’atrevia encara a portar la Canon – l’església , i  “ vanitat i més vanitat”,  com  s’escrivia al Cohèlet (Eclesiastès), demanava a una senyora que em fes una fotografia davant de l’església, sembla que era la primera ocasió en que ho feia, i val a dir que se’n sortia prou bé, oi?

Amb la intenció practicava allò que el Papa, Clement XII, acordava per aquesta església: Jubileu als 29 de juny de 1.736

Concedit per la Santedat de Nostre Santíssim Pare Clement XII en la Iglesia del Gloriós Sant Pere Apòstol construïda en la Parròquia de Sant Esteve de Castellar, Bisbat de Barcelona ; ‘ que tots los fidels cristians que confessats i combregats, visitaran dita església, i pregaran a Déu Nostre Senyor per la pau, i concòrdia dels Prínceps Cristians, extirpació i destrucció de les heretgies, exaltació de la nostra Santa Fe Catòlica, des de les primeres vespres fins l’endemà al sol post, guanyaran indulgència plenària i remissió de tots els pecats’

Demanava la intercessió de Sant Pere perquè eleves a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

A la tornada, malgrat la baixada fins al torrent de Togores, escurçava el pas.