IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LLORET SALVATGE, ADVOCADA A SANT AGUSTÍ. AMER. LA SELVA.

 

Llegia de l’Església de Lloret Salvatge , advocada a Sant Agustí; edifici aïllat  i situat dalt d'un turó al paratge anomenat Lloret Salvatge, vora el marge dret del Ter pujant cap al Pantà de Susqueda.

És una construcció romànica d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i amb absis semicircular, un pèl irregular. L'interior és arrebossat i pintat de color blanc i blau. Hi ha bancs correguts a excepció del sector del presbiteri alçat i un altar amb tres lloses de pedra. El sòl està enrajolat i la porta d'accés s'obre al mur de tramuntana amb un arc de mig punt al qual manquen les pedres de l'adovellament.

Pel que fa als exteriors, el sostre és de doble vessant a façana i conté un gran campanar d'espadanya amb dos òculs, actualment buits de campanes. L'exterior de l'absis consta de tres grups de decoració d'arcuacions llombardes, separades per lesenes, que descansen sobre bases de pedra. Els dos grups laterals tenen quatre i cinc lesenes i el central, set. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, deixant una obertura central molt estreta.

Les façanes són de fileres de pedra, petits carreus poc desbastats, ben alineats però irregulars. Hi ha una altra finestra d'una sola esqueixada al sector nord i una altra de cruciforme, al costat occidental, sota el campanar.

Al voltant de l'ermita hi ha un recinte amb tres avets plantats que possiblement fos el recinte de l'antic cementiri parroquial. A més, a la façana nord, hi ha un aterrassament que aplana l'accés i l'entrada del recinte.

Fotografies de Miquel Serrano Jiménez (Figueres, 1980).

Fins al segle XIX s'hi conserva una important talla d'una Mare de Déu datada del segle XIII. Aquesta talla de fusta policromada va desaparèixer, però se'n conserva documentació fotogràfica.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/02/in-memoriam-marededeu-de-lloret.html

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs de la Marededéu i de Sant Andreu a l’email castellardiari@gmail.com

Costa d'entendre que en una Catalunya amb moltíssims menys habitants s'aixequessin i es mantinguessin tantíssims edificis religiosos.