https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-dardola-tavernoles
De l’edifici de Santa Margarida d’Ardola al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona, tan sols resten dempeus els murs de tramuntana
i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats
i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.
La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de
llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui
també és esfondrat.
La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva
arrencada.
La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.
El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en
resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar.
Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a
creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.
A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de
distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en
sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de
l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple
vista.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions,
poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades
regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun
indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24228
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3503
Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Costa d’entendre com s’aixecaven tants edificis religiosos en una Catalunya
amb poquíssima població, i avui és impossible el seu manteniment i conservació,
malgrat els recursos que disposem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada