Fotografia. Maria Rosa Planell Grau.
L'església de Puigbó, advocada a Sant Martí , és un petit edifici de planta rectangular, té dues capelles laterals a la zona del presbiteri i encara queden restes del cor a la part oposada de la nau.
La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab; a l'interior aquesta està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons.
L'interior conserva restes de pintures, molt degradada, d'època neoclàssica.
La porta s'obre al cantó sud i dona directament al cementiri i a una eixida tancada per un mur que la separa dels camps. Externament, els murs i la coberta són coberts per una espessa heura, que ha fet enfonsar-se la coberta a la part del presbiteri i de retruc ha enfonsat la falsa volta interior de maó.
L'església té un petit campanar de cadireta totalment cobert per heures.
Aquesta església va ser construïda el 1737 en substitució de la primitiva romànica, de la qual existeixen restes, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò.
A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1806, potser correspon a una reestructuració o modernització de la parròquia. Hom pensa que les pintures de l'interior, motius figuratius i arquitectònics, deuen correspondre a aquesta època.
La parròquia va caure en decadència en començar el despoblament dels masos que componen el veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat de semi ruïna.
Havia servit de magatzem per a la masia Puigbò.
Fotografia del Josep Maria Moreno Lucas.
No té culte des de 1939.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
La casa és avui un destí de turisme rural:
https://www.masoveriapuigbo.cat/
De la primera església de Sant Martí de Puigbó, en diu l'Enciclopèdia Catalana:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-puigbo-gombren
El primer esment de la parròquia de Sant Martí de Puigbò és en les primeres llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb els noms de “Sancti Martini de Pruimal” i de “Puymal”. També es citada com “Puiomalo” l’any 1048, quan és donat al monestir de Sant Joan de les Abadesses el mas “Puiomalo”, situat en aquesta parròquia. Retrobem aquesta denominació de “Podio malo” en un document de l’any 1140. El nom primitiu de Sant Martí de Puigmal perdurà fins al segle XIII, que fou canviada pel de Puigbò.
De l’església només resten dempeus l’absis central, amb dues finestres de doble esqueixada, i una absidiola adossada al mur de tramuntana, la qual forma part de la base del castell.
Frontal d’altar conservat ara al Museu Episcopal de Vic. Al centre hi ha el Pantocràtor emmarcat per una màndorla ametllada, als carcanyols de la qual hi ha uns motius vegetals, en substitució del clàssic Tetramorf. Quatre plafons, dos per banda, presenten escenes de la vida del sant. El conjunt es tanca amb un ric marc decorat amb motius vegetals.
Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.
