dimecres, 3 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAÇANA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/894

La no-construcció de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22182



El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l'any 1985, l’edifici  encara dempeus malgrat els clars símptomes  d’abandó, que dissortadament davant la incúria  de les administracions s’han confirmat,

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-macana-o-de-la-figuereta-camarasa

A l’església de la Maçana es conservava una imatge romànica de la Mare de Déu amb l’Infant, que avui es considera desapareguda i que, per tant, només ha pogut ser estudiada a partir d’una fotografia del 1923. S’hi pot apreciar que ja llavors la imatge es trobava força malmesa: a més d’estar mutilada en algunes parts, havia estat repintada amb mala fortuna, segons ens narra Roig i Font (1923, pàg. 220).


La imatge era una talla de fusta policromada que representava la Mare de Déu asseguda en un tron com a Sedes sapientiae, i el Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. El fet que aquest aparegués lleugerament girat cap a la Mare i que ella mostrés un lleu somriure, que li endolcia el rostre, malgrat l’absolut encarcarament de les seves figures, l’aspecte matusser i la desproporció dels cossos, ens pot fer datar la imatge en un període no anterior al segle XIII; en aquesta centúria l’Infant comença a tenir una minsa relació amb la Mare, la qual, més tard, deixarà de fer únicament la funció de tron on s’asseu el Nen. Quant als vestits, el del Nen no es pot distingir com era, mentre que es pot advertir que la Mare duia una túnica i un mantell que s’obria a l’alçada del pit; en canvi, no es pot apreciar si duien cap atribut a les mans

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern