El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857
amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291
ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans. Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de
dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.
La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i sovint és una dada que “ justifica “ la inacció, l’abandó i la incúria de les
administracions vers aquesta
comarca. L’exemple dissortadament
és generalitzable arreu de Catalunya
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/894
La no-construcció de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la
presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar
el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa
al sud del Montsec.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22182
.jpeg)
El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l'any 1985, l’edifici encara dempeus malgrat els clars símptomes d’abandó, que dissortadament davant la incúria
de les administracions s’han confirmat,
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-macana-o-de-la-figuereta-camarasa
A l’església de la Maçana es conservava una imatge romànica de la Mare de
Déu amb l’Infant, que avui es considera desapareguda i que, per tant, només ha
pogut ser estudiada a partir d’una fotografia del 1923. S’hi pot apreciar que
ja llavors la imatge es trobava força malmesa: a més d’estar mutilada en
algunes parts, havia estat repintada amb mala fortuna, segons ens narra Roig i
Font (1923, pàg. 220).
La imatge era una talla de fusta policromada que representava la Mare de
Déu asseguda en un tron com a Sedes sapientiae, i el Nen assegut sobre el seu
genoll esquerre. El fet que aquest aparegués lleugerament girat cap a la Mare i
que ella mostrés un lleu somriure, que li endolcia el rostre, malgrat l’absolut
encarcarament de les seves figures, l’aspecte matusser i la desproporció dels
cossos, ens pot fer datar la imatge en un període no anterior al segle XIII; en
aquesta centúria l’Infant comença a tenir una minsa relació amb la Mare, la
qual, més tard, deixarà de fer únicament la funció de tron on s’asseu el Nen.
Quant als vestits, el del Nen no es pot distingir com era, mentre que es pot
advertir que la Mare duia una túnica i un mantell que s’obria a l’alçada del
pit; en canvi, no es pot apreciar si duien cap atribut a les mans
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada