dimarts, 29 de setembre del 2026

EDIFICI DE LA NOVA ADUANA. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41322

La  Nova Duana es troba a l'àrea d'expansió dels nous molls de càrrega i descàrrega i substitueix l'antiga duana, instal·lada en un edifici del segle XVIII proper al Port Vell.

 La nova construcció buscava monumentalitzar l'entrada marítima a la ciutat i alhora pretenia racionalitzar les operacions de control i taxació de mercaderies.

En aquest projecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier,  va tenir la col·laboració de l'arquitecte Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858  - ibídem, 19 de setembre de 1927)   , especialista en el sanejament de la ciutat i enginyer de camins, canals i ports.

 L'encàrrec va ser formulat el 1890, però el projecte no va ser aprovat fins al 1895, després de patir molts obstacles i reformes, ja que en tractar-se d'un edifici públic controlat per l'Estat la seva traça havia de ser aprovada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

 L'edifici adopta una disposició en planta en forma d'H, ja que la idea inicial dels tècnics de duanes era que les mercaderies entressin per un dels extrems, passessin pel saló de reconeixements i sortissin per l'altre extrem, però en la pràctica la seva utilització no va poder ser tan racional, a causa dels tràmits burocràtics. façana que dóna a la ciutat, mentre que pel costat dels molls les línies arquitectòniques són més sòbries. Com en altres projectes, Sagnier evita l'efecte de monotonia de la façana principal mitjançant la combinació de línies horitzontals a l'àtic i verticals a les finestres de la planta principal, amb els contrapunts dels dos cossos laterals i, especialment, amb el nucli central que acull l'accés. Aquest cos central, on apareix la inscripció “Aduana” a severes lletres capitals, concentra la major part del treball escultòric i està coronat per un escut d'Espanya i dues grans àguiles, obra de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - Barcelona, 2 de juliol de 1933  , mentre que a cada extrem hi ha quatre grius o lleons alats.


Avui dia, l'edifici monumental compleix serveis administratius i institucionals vinculats a l'estat i a la gestió portuària