https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-destanyet-palau-de-santa-eulalia
El veïnat d'Estanyet, emplaçat a la zona nord-est del terme municipal de
Palau de Santa Eulàlia, es caracteritza per la seva configuració dispersa,
integrat per vuit masies distribuïdes longitudinalment al llarg del traçat que
connecta les localitats de Sant Miquel de Fluvià i Tonyà
la capella de Santa Maria d'Estanyet apareix documentada en els
nomenclàtors diocesans del segle XIV com a sufragània de la parròquia de Santa
Eulàlia, formulada com a "Capellae sancte Marie de Stagneto, in parrochia
sancte Eulalie de Palatio".
Aquesta petita església romànica, datada probablement del segle XI,
presenta una planta d'una sola nau amb absis semicircular.
A la façana occidental de l'antiga església, on actualment s'obre un portal
de grans dimensions adaptat a les necessitats agràries, s'observen, al costat
dret, la cantonada de carreus de pedra ben escairats i els vestigis d'un
muntant pertanyent a una portalada precedent. Així mateix, és rellevant
destacar el fragment de construcció original que conforma l'angle
nord-occidental de l'edifici, el qual es perllonga, amb un grau variable
d'alteració, al llarg del mur lateral nord. La tècnica constructiva emprada es
caracteritza per un aparell de còdols de dimensions mitjanes, alguns d'ells
escapçats, que tendeixen a disposar-se en filades. A la cantonada, s'evidencien
algunes pedres de dimensions considerablement majors, amb un treball de talla
més rudimentari. A l'espai interior, és discernible l'aparell constructiu
d'aquest mur i del flanc oposat, que conserva fragments del tipus constructiu
prèviament descrit. Cal assenyalar, però, que les seves estructures originals
han estat objecte de significatives alteracions o destruccions al llarg del
temps. Les restes es troben adossades al flanc septentrional del mas Casals,
també conegut com a can Jandet. Actualment, aquesta estructura funciona com a
pallissa per a la masia.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial
Que la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels palauencs, gosolans, berguedans , noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de càncer de mama, , .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada