https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/623
L’església parroquial de la Pobla de Carivenys, agregada al terme de Santa Coloma de Queralt , a la comarca de la Conca de Barberà , està dedicada a Sant Joan Baptista, i a Sant Joan Evangelista, el temple va servir com a lloc de culte religiós fins a mitjans del segle XVI. A partir de llavors, tots els batejos, casaments i funerals es van dur a terme a l’església d’Aguiló, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria , per l'església herètica del REINO DE ESPAÑA. El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)
L’edifici primigeni de l'església de la Pobla de Carivenys es va enderrocar l'any
1901 i va ser substituïda per l’actual temple , que s’ha anat arranjant
progressivament, l’últim cop l’any 1984.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13068
Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó sobrealçada. La façana és
molt senzilla i està composta per una portada dovellada i un petit òcul a
manera de rosetó.
La construcció ha sofert diverses transformacions que s'observen en la diferent
disposició de part del parament.
_-_2%20(1).jpg)
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-joan-baptista-la-pobla-de.html
Consten l’any 2025, 22 veïns a la
Pobla de Carivenys
Havíem documentat l’escola :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html
1937 Inauguració de I'Escola Nova Unificada Francesc Ferrer i Guardia per
als alumnes de la Pobla, les Roques i Plans de Ferran. El primer professor
nomenat per la Generalitat fou Alfons Ferran Izquierdo, de I'Espluga de
Francolí.
Quan al topònim ; una hipòtesi raonable podria descompondre carivenys en elements familiars de l'onomàstica catalana:
Arrel cari-: Pot derivar del llatí carraria* ('via de carros', camí per a vehicles) o car- com a variant de quer- / kar- (cèltic o preindoeuropeu, significat 'pedra', 'roca' o 'pedregós', com en Carnuts o topònims com Carinyena). En context català, cari- evoca senders o llocs pedregosos, com carener ('cresta de muntanya') o carrilet ('camí estret').
Suфикс -venys*: Podria ser una deformació de -venys o -vinyes, on veny
relaciona amb vinyes ('vineyards', vinyes), com en molts topònims vitivinícoles
catalans (ex. Vallveny, Les Vinyes). Alternativament, venys podria evocar ven-
de ven- ('hunt', caça, com en venador) o una forma pluralitzada de veny com a
variant dialectal de peny / penya ('penya-segat', roca prominent), freqüent a
la toponímia catalana (ex. Penyaveny o Carveny hipotètic).
Carivenys podria significar "camí de les vinyes pedregoses" o
" o camí del penya-segat ".
Per descomptat, si en teniu més informació ou pregats de fer-nos-la saber a
l’email castellardiari@gmail.com
Com bé deia el Venerable Antonio Gaudí Cornet, «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada