L'Antic Escorxador de Sitges (situat al carrer de Joan Maragall, 36) és un
edifici d'estil noucentista construït l'any 1920 per l'arquitecte Josep Maria
Martino Arroyo ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 )
Actualment desprès de l’excel·lent treball de la Clara Ocaña Carbonell, del Estudi CO-A , funciona com un equipament cultural municipal destinat a les arts escèniques i musicals, amb el nom Escorxador – Centre d'Arts Vives.
Ens agradarà rebre dades biogràfiques de la Marià Callís Collell (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a
l'email castellardiari@gmail.com , la
imatge la trobava a https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana
, en aquest dissortat reialme els
mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la
millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana,
escòria,.. " , alhora que se'ns
furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència,
i bonhomia.
https://www.fad.cat/ca/news/13626/clara-ocana
https://www.culturasitges.cat/difusio-cultural/espais-culturals/escorxador-centre-darts-vives
https://estudiocoa.com/REHABILITACION-ESCORXADOR-EQUIPAMIENTO-CULTURAL
https://criticartt.blogspot.com/2024/07/la-historia-de-lescorxador-de-sitges-ja.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/08/lescorxador-de-sitges-el-garraf.html
Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis" tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets.
«El que pugui fer que faci»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina
L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones. I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor, presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.
Altres, dissortadament, continuen “ a marxa normal “
Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc, segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT
Demanen l’acompliment d’allò que se’ns ha promès ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"
Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.
La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida, la resposta cristiana i humana no és però, fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes
No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.
A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
Recordem la locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada