Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta LES LLOSSES. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta LES LLOSSES. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dijous, 3 d’abril del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CORBEROLA, ADVOCADA A SANT SALVADOR. LES LLOSSES . GIRONA.

 

Escrivíem suara, a les Llosses hi ha mil coses.  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-corberola-les-llosses

De l’església  de Corberola ,   adossada  al mas homònim, al terme de les Lloses ,   advocada a Sant Salvador , només queden els murs exteriors de l’absis, de planta semicircular, amb una finestra, aparedada, amb una llinda plana. La coberta, a dos vessants, és la continuació de la construcció rural del mas, adossada, i no correspon a la del temple primitiu.

 


A l’interior hi ha un sostre i un envà amb armaris que tapa la cara interna de l’absis, per la qual cosa no podem conèixer les textures d’aquesta superfície interior, les quals fora interessant d’escatir.

L’orientació de l’eix de l’absis és de nord a sud, igual com la de Sant Quintí de Puig-rodon, que queda a l’altre vessant de la serra de Sant Marc.

La base de les parets de l’absis es veu refeta o reforçada, tal vegada a causa de l’erosió que ha sofert el camí que hi passa a tocar. Els carreuons, que només es veuen des de l’exterior, es troben força ben tallats i col·locats, amb juntes gairebé seques i amb algunes filades disposades de través, o d’altres, de blocs més grossos que la resta.

Hi ha un projecte de rehabilitació:

http://infra-mince.com/es/portfolio-item/corberola/

Quan al topònim CORBEROLA ; etimològicament de  Corbera, primitivament 'lloc de corbs, niu de corbs' derivat aplicat per comparació i ponderació a ciutadelles, Castells i muntanyes encimbellats, com els rocaters que ells freqüenten

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15337

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.

La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.

Que Sant Salvador, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dimarts, 1 d’abril del 2025

CAPELLA DE TREMOLOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I ON ES CANTAVEN ELS GOIGS DE SANTA APOL·LÒNIA. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tremolosa-les-llosses

Llegia; senzilla capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart d’esfera.

 


La coberta es veu sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que es troba sobre un arc de descàrrega.

 

La porta, que és acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el seu gruix d’l m.

 

La finestra absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i que fa poc fou suprimit.

 

A la façana de migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària, tapada per la cara interior.

 

Llevat de la superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.

 

A la façana de ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.

 

L’aparell originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb menudalls i en filades força regulars.

 

Tot el conjunt, llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.

 

Per la seva estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren fins ben avançat el segle següent.


El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


El topònim, deriva de  del trèmol (Populus tremula ) ,  una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.




Ens agradarà rebre imatges del interior, i si existeixen els Goigs a la Marededéu, a  l’email castellardiari@gmail.com , també, també, l'explicació dels Goigs a Santa Apol·lònia, intuïm que en algun moment es devia canviar l'advocació originària. 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-santa-apollonia-la-tremolosa-les.html


https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-tremolosa-a-les-llosses/


https://oncat.iec.cat/documents/VII/342.pdf


El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.


La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dissabte, 22 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ESTIULA, ADVOCADA A SANT PERE & SANT FELIU. LES LLOSES. GIRONA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-destiula-les-llosses

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3945

Sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII.

El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals

L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles poc profundes. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí al mur de migdia la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.

 


La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga

 L’interior ha estat tot enguixat i repintat. Ens apradarà rebre’n imatges, així com un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

L’estat de conservació de l’església és bo, per tal com actualment serveix per al culte a la casa de colònies que hi ha al seu costat

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vall-destiula

Quan al topònim Estiula :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18058

El sostre demogràfic de les Lloses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, es tancava l’any 2024 amb  199 habitants de dret.  La despoblació “ salvatge “  únicament es podria intentar revertir en una Catalunya lliure i sobirana.

dilluns, 3 de març del 2025

MAREDEDÉU DE LES LLOSSES, MAL DITA SANTA MARIA. EL RIPOLLÈS. GIRONA.







Amb l’església parroquial de les Llosses, advocada a la Marededéu, mal dita  Santa Maria, donàvem per acabat el sector anomenat de les Llosses.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Ens queda força feina per fer :

Palmerola: L'any 1956 passà del bisbat d'Urgell al de Vic.
Sant Julià de Moreta, és l'antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es esmentada ja l'any 839. I el lloc de Cosp, prop de Sant Jaume de Frontanyà, l'any 905. El castell, es esmentat el 1227.

Viladonja:
El municipi fou creat el 1830 i fins el 1860 es deia Sant Esteve de la Riba, a partir d'aquestes quatre parròquies: Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d'Estiula, Sant Esteve de la Riba i Sant Llorenç de Corrubí . Totes quatre pertanyents al monestir de Ripoll. Viladonja és citada ja l'any 975 quan fou cedida a Ripoll i La Riba el 1067 pel mateix motiu. Estiula fou donada al monestir de Ripoll abans del 890 per Guifré el Pelós. Corrubí és esmentada des del 905 com a filial de Sant Jaume de Frontanyà.

Pel que fa a la comarca del Ripollès, seguirem en bona mesura les petjades mestres de : http://usuarios.lycos.es/llaguis/pobles/ripoll.htm

Una dada que hauria de preocupar i molt als nostres polítics, és la baixa densitat de població d’aquest terme :

Nombre d'habitants: 246 (a 1/01/2006)
Superfície Km²: 114

A Santa Maria s’hi pot accedir des de la carretera C-26 “ la via romànica “, aquí com quasi per arreu, no hi ha cap facilitat per recollir imatges, i no és infreqüent fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis.

Algunes dades d’interès del lloc :

El poble de les Llosses, de població disseminada, és centrat per l'església parroquial de Santa Maria de les Llosses, al mig de la vall, en un petit serrat a la dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme.

Esmentada des del 912 com a propietat del monestir de Ripoll, l'església actual és un edifici romànic del segle XII, compost d'una nau amb volta un xic apuntada i acabada amb un absis ornat amb una corniseta d'arcuacions cegues i tres finestrals; té el portal a la banda de migdia.

Al segle XVI es construí una petita golfa sobre la volta per evitar humitats, i a migdia, a la ratlla del mur de ponent, un campanar un poc matusser, amb dues finestres a cadascuna de les cares del pis superior.

La sagristia fou construïda el 1854.

El dia de Sant Josep del 1919 s'incendià fortuïtament el retaule barroc, i en dirigí la restauració mossèn Josep Gudiol, que netejà l'interior de l'església d'arrebossats i afegitons; la conca de l'absis fou decorada amb pintures de Llucià Costa.

Al costat del temple, en un nivell un xic més baix, es troba el cementeri.

Insistim una vegada més que el turisme “ cultural” associant sovint a l’anomena`t turisme rural, necessita un mínim de hardware “ de material” :

Informació sobre els llocs a visitar.
Dades històriques i tècniques.
Accés a l’interior dels edificis.
I, si fos possible l’explicació d’un guia local.

Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la Hosteleria.

A qui correspongui.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a la Marededéu  a l'email castelladiari@gmail.com , s'hi cantaven Goigs a Sant Isidre Llaurador, patró de la pagesia , imposat pel REINO DE ESPAÑA. 

dimecres, 6 de setembre del 2023

CASTELL DE PALMEROLA I LA SEVA ESGLÉSIA ADV0CADA A SANT VICENÇ. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

  

La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a Sant Vicenç:

https://www.engarrista.com/node/1174

Patrimoni Gencat ens diu del Castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431

El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres d'altitud,  pròxim a la carretera que uneix Borredà i les Llosses.

Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.

El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola.

Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li concedí la castlania.

El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família;  Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).

L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat –  en  un  estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada ,  per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona,        30 de agost del 1979)

 

Fotografia. Jordi Domènech 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980

Hom pensa- malgrat no hi dades publicades  - que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió  de les obres promogudes per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona,     24 de juliol del 1890 + Barcelona,     30 de agost del 1979)







Escrivim suara que a l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les Lloses:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2

L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

 Que Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

divendres, 18 d’agost del 2023

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI DE DALT , DELS BRUCHS, O DEL PRAT. RIPOLL. EL RIPOLLÈS.

 

L’Enciclopèdia Catalana  ens diu a l’entrada

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

Santuari ( la Mare de Déu del Remei ) del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970 del de la Parròquia de Ripoll.

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).

Esmentat al segle  XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.

https://latira.cat/capella-del-remei/

 Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38406

Del Remei de Dalt, del que en publicava una imatge la Montserrat Anguila Presas,  en diuen a Patrimoni Gencat:


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42096

Es protegeix la totalitat de l'edifici. No es permet cap ampliació de la volumetria, ni la supressió de cap element arquitectònic ni tampoc l'edificació de cap construcció a l'entorn més immediat.

Enviava un email a  comunicacio@enciclopedia.cat

Imatge errònia a :

 https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

La fotografia és del Remei de Creixenturri

Afegia els següents enllaços :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/el-remei-de-creixenturri-camprodon-el.html

Aquí teniu la de la del Remei de Dalt, o dels BRUCHS

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-veinat.html


Que la Marededéu del Remei de Dalt, dels Bruchs o del Prat  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins ,hawaianesos, afganesos,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

dilluns, 31 de gener del 2022

IN MEMORIAM DEL SANTUARI DE SANT MARC. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS.

 

Vicente Vicente , publica una fotografia datada l’any 1925, del que havia estat  Santuari, advocat a Sant Marc,  situat a 1.387 metres  d’altitud  al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l’antic terme de Viladonja.





El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.


És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d'Estiula.


Hi ha poquíssima informació d’aquesta ermita en runes situada dalt la serra que porta el seu mateix nom. Es tracta d'un edifici rectangular petit dels que avui en dia a penes se n'aguanten dues parets.


No confondre amb Sant Feliu d'Estiula:

http://fermuntanya.blogspot.com/2008/03/26-de-mar-del-2008-aquesta-ruta-que-fem.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3945


L’aspecte actual és del tot desolador.




El tema de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, escissió herètica de l’església romana, i la seva obsessió amb els Registres de la Propietat, i els diners, plana sobre aquest runa, esfereïdor.


Déu, fa temps que es distanciava d’aquesta secta maligna.  


Us instem a posar  el Ripollès  , a la vostra a agenda, i us aconsellen que us abstingueu    - sobretot si sou catalans i porteu cognoms catalans – de viatjar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra el “ sembrador d’odi” l’inefable Pablo Casado.  Si podeu eviteu tota relació amb aquesta gent.


A Catalunya darrerament li creixen els nans, l’inefable Francisco Javier Lambán Montañés ( Ejea de los Caballeros, las Cinco Villas, Zaragoza, 19 d'agost de 1957), feia un desplant al Prasident de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982), que des de la Vegueria del Pirineus s’interpreta com un pèssim auguri per la viabilitat del projecte dels Jocs Olímpics.

 

dijous, 17 de maig del 2018

LA CASA DEL MESTRE DE SANT JAUME DE FRONTANYÀ, A LA COMARCA DEL BERGUEDÀ SOBIRÀ, AIXOPLUGAVA TAMBÉ L’ESCOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Retratava la casa ‘del Mestre’, que penso podia haver acollit l’escola de Sant Jaume de Frontanyà, abans de la dictadura franquista.


Reprodueixo de l’Enciclopèdia catalana; cap al segle XI la població de Sant Jaume de Frontanyà començà a augmentar, com ho demostra l’aparició de grups de cases o poblats, com els de les Lloberes, Cosp (actualment dins del municipi de les Llosses, amb l’església de Sant Julià de Cosp, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà i ja existent el 1140), les Planes (ja esmentat al segle X), Corrubí (actualment dins les Llosses), Santa Eugènia i Montner (actualment Tubau). Tots aquests poblats tingueren una certa densitat demogràfica, ho confirma el fet que tots foren parròquies amb llur església; n'hi havia encara dues més, avui desaparegudes: Santa Magdalena de Malosa i l’anomenada Església Vella, al NW de Sant Jaume.

Les pestes del segle XIV feren minvar considerablement la població.

Al segle següent aquestes terres es veieren compromeses en les lluites dels remences, i al segle XVI les pestes i les lluites entre nyerros i cadells assolaren el poble i els territoris pròxims.

Al segle XVII s’inicià una recuperació demogràfica i al segle XVIII s’assolí el nivell de població més elevat, unes 800 persones, si bé tot seguit començà la recessió.

Als segles XIX i XX el fenomen del despoblament s’agreujà. Així es passà dels 427 habitants segons les dades del cens de l’any 1860 a 214 l’any 1900, 198 el 1930,.., tot el que fins aquí s’esmenta, atenen el fet que Sant Jaume de Frontanyà era, és i esperem que continuï, a Catalunya, reforça – si calia – la tesis de l’existència d’una escola pública que atenia a la quitxalla, en aquells anys cal estimar-la en un terç de la població, unes 70 persones.

Ens agradaria rebre la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , no sabia trobar l’email de l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanya, agrairé si teniu relació amb alguna persona del poble li feu arribar la nostra petició.

La Catalunya del 155 ho fa tot més difícil.

dimarts, 19 de setembre del 2017

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL / CRISTÒFOR / MENNA DE FREIXINET. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA . CATALUNYA

Riner té una superfície de 47,1 km² , una població a darreries de l’any 2016 de 261, és un indret força desconegut, i està inclòs al ‘ forat negre de Catalunya ‘ ; el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a Freixinet, on retrataria el fossar, l’edifici que acollia l’escola pública, abans i durant una bona part de la dictadura franquista, i l’església advocada a Sant Cristòfol / Cristòfor / Mennam de la que patrimoni Gencat ens diu que és una un edifici religiós d’estil neoclàssic rural, de planta rectangular d'una sola nau i orientada a l'est. Hi ha una petita construcció adossada a la cara sud, per tal d'obrir una capella a l'interior de l'església. La porta, a la cara sud, és allindada i està flanquejada per dos pilastres motllurades que sustenten un entaulament amb frontó triangular; dintre del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Cristòfol. Al damunt de la portalada hi ha un petit rosetó i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta té la data de 1698. Al davant de l'església hi ha tres esgraons de pedra picada. El parament és de carreus tallats i col•locat en filades.


No podia accedir al seu interior - com havia fet sortosament Jordi Contijoch Boada -, i em perdia la contemplació dels seus magnífics retaules.


Retaule major.


Retaule lateral.

Al costat de l'església hi ha la rectoria, construïda l'any 1866.

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Solsonès ], en realitat foren una única persona.
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

L'església de Freixenet era sufragània de la parròquia de Riner.

El senyoriu de Freixenet havia estat de la família dels Pinós.

Ramon de Pinós, senyor de Cellers, el va vendre l'any 1408 a Sant Vicenç de Cardona.

El sostre demogràfic de Riner s’assolia l’any 1857 amb 801 ànimes; el Solsonès acollia aleshores 16.182 habitants, dels que únicament vivien a Solsona 2.671, a darreries de l’any 2016 es concentraven a la Capital comarcal i seu del Bisbat
8.914 persones de les 13.313 que vivien a la comarca. La conclusió és simple, el món agrícola es queda sense gent. Trobar solució a aquest problema serà una de les tasques que haurà de resoldre la República Catalana.

De les Lloses al Ripollès, havíem dit ‘ A les Llosses, hi ha mil coses’, de Riner al Solsonès, diem ara ‘ I a Riner n’hi ha un miler’. http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf

Capella de l'Avellanosa

Capella de Sant Gabriel

Església de Santa Maria de Su

Església Parroquial de Sant Martí de Riner

Sant Cristòfol de Freixenet

Sant Jaume de Riner

Santa Susanna

Església de Sant Diumenge

Santuari del Miracle

Capella de Bon Repós

Capella de la desaparició del Miracle

Capella de Miralles

Mare de Déu de les Neus de Casamartina

Sant Miquel de Xixons

Sant Tiburci de Vilorbina

Capella del Sant Crist del fossar de Freixinet

Capella del fossar de Su

....

En algun lloc situen al terme de Riner l'església de Sant Grau

El Solsonès espera la vostra visita, no els decebreu, oi ?.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA COLÒNIA DE LA FARGA BEBIÉ. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Paquita Viñeta Ortigués, autora del llibre ‘ HISTÒRIA D’UNA COLÒNIA TÈXTIL, LA FARGA DE BEBIÉ’ em feia arribar fotografies de la Colònia de la Farga de Bebié :


Grup d'escolars del mestre Lluís Jové

L'escola de la Farga de Bebié sempre va gaudir de molts bons mestres i educadors, la constància i dedicació dels quals foren vitals per transmetre una bona ensenyança a molts escolars. la figura del mestre va ser molt representativa dins i fora de la colònia. Cal tenir en compte, a més, que la vida dels diferents mestres de La Farga va transcórrer quasi sempre dins la mateixa colònia i que van compartir les seves experiències amb els veïns del lloc, la qual cosa facilità, en certa manera, la tasca educadora. Tots ells, fidels protectors dels seus alumnes, van guanyar-se la simpatia i un merescut record que volem fer èxplicit a través d'aquestes ratlles.

El mestre Lluís Jové, en data 12 de maig de 1930, va comunicar a l'alcalde de les Llosses la relació del material que l'editorial El Magisterio Español havia enviat a l'escola.

El cens de les Lloses de l’any 1930 era de 1.486 persones, i la comunicació feta a l’alcalde, em fa pensar que en l’assistència d’alumnes que no tenien cap vinculació amb la colònia. A darreries de l’any 2014 consten 211 habitants per un terme de 114,0 km².


Formació escolar de nois del mestre Roqueta (2-2-1935)

---Des dels inicis d'aquesta colònia, el seu fundador, Edmundo Bebié Wild , ja va sol•licitar una dependència o habitació on ubicar l'escola. En els projectes d'edificació de l'any 1916, hi apareix l'espai que es destinaria a aquest efecte. L'escola es va situar a la primera planta dels pisos galeries ( antics ) i n'ocupava una habitació força gran. Els mestres de la colònia pertanyien, oficialment, a la Escuela Nacional de Niños de les Llosses ja que l'escola de la Farga de Bebié no estava declarada com a tal pel Departament d'Ensenyament.

Pensem que hi havia escoles a totes les parròquies de les Lloses , ens agradarà però, tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

La Paquita Viñeta Ortigués , publica una imatge : Plànol de la ubicació de l'edifici que va destruir la riuada del 17 d'octubre de 1940


Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dissabte, 10 de setembre del 2016

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA RIBA. VILADONJA. . PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l'església advocada a Sant Esteve que es troba annexa al Mas de la Riba, al veïnat de Viladonja, de l’antic terme de Palmerola, annexat l’any 1991 al de les Llosses, comarca del Ripollès, Girona, que degué tenir origen en la primitiva rectoria.


En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080.

Llegia a patrimoni Gencat que l'edifici és del segle XII, i que va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.

https://perleshistoria.blogspot.com/2024/09/moises-torrents-i-guillemot.html?m=1

L’església està construïda damunt d'un turó, això fa molt difícil retratar l‘absis que està escassament a un metre d’un single rocós. L’edifici és d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 



No trobava cap referència a l’ús – en el seu cas – de l’edifici de la rectoria com escola parroquial, li trasllado aquesta pregunta al Sr. Josep Llimós Camprubí, regidor de l’ Àrea de Medi Ambient, Cultura i Festes, Benestar Social i Joventut de l’Ajuntament de les Llosses. Imagino que exercien aquesta funció la Rectoria de Santa Maria de les Llosses fins que es va aixecar l’edifici de l’Ajuntament i Escoles,ala segona dècada del segle XX; la de Santa Maria de Matamala; la de Sant Esteve de Vallespirans, i la de Sant Sadurni de Sovelles, ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com


M’ensenyaven un dibuix de la façana de l’Ajuntament signat per J. Puig. En teniu més dades ?. Podria ser Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)?.


Que el protomàrtir sant Esteve, elevi a l'Altíssim la pregaria dels catalans per recuperar la seva llibertat nacional, per deslliurar-se del " Virus de Castella "  , i per haver evitat un conflicte bèl·lic a Ceuta. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern