https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tremolosa-les-llosses
Llegia; senzilla
capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant
per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart
d’esfera.
La coberta es veu
sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons
els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que
es troba sobre un arc de descàrrega.
La porta, que és
acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana
de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver
estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el
seu gruix d’l m.
La finestra
absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un
retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de
pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i
que fa poc fou suprimit.
A la façana de
migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària,
tapada per la cara interior.
Llevat de la
superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de
paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.
A la façana de
ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.
L’aparell
originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb
menudalls i en filades força regulars.
Tot el conjunt,
llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.
Per la seva
estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de
l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren
fins ben avançat el segle següent.
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
El topònim,
deriva de del trèmol (Populus tremula ) ,
una espècie de pollancre de la família
de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx,
tremolera o tremoleta.
Ens agradarà rebre imatges del interior, i si existeixen els Goigs a la Marededéu, a l’email castellardiari@gmail.com , també, també, l'explicació dels Goigs a Santa Apol·lònia, intuïm que en algun moment es devia canviar l'advocació originària.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-santa-apollonia-la-tremolosa-les.html
https://oncat.iec.cat/documents/VII/342.pdf
El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831
ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants; es tancava
l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231
habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.
La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar
revertir des d’un estat lliure, independent
i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada