Ens aturàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, al costat de l'anomenat Pont del Clop; a primer cop d’ull no veiem res que el faci mereixedor del interès de ningú
Escrivia fa 11 anys, ens sobta la ruïna de la que fou gran casa i possiblement molí, i avui 26.10.2023, trobava una fotografia del Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona, 22 de juny de 1923) feta entre 1890 i 1923, Vista parcial de l'Hostal del Fuster de Roquer vora El barranc de Cabiscol que neix a 885 m d'altitud, a 100 metres a l'est de l'Hostal del Roquer, al vessant sud del serrat de la Roca de Montpol.
Decidíem arribar-nos-hi; seguim el camí fins als vessants de les altes parets, i des d’aquell punt observem uns grans forats practicats a la roca de l’altre costat, estem en el que sembla un parament;
aleshores ho vaig entendre !!!! !, això va ser l’originari Pont del Clop del que s’explica per aquestes terres :
Que davant la impossibilitat de travessar la Ribera Salada, la major part dels dies de tardor, hivern o primavera, els veïns cansats de pagar i treballar pel senyor, s’apleguen a la plaça del castell de Terrassola, per acordar bastir un pont, tots proposen fer-ho on els convé; les reunions sovintegen i les baralles acaben en aldarulls.
En una de les diputes un home mig en broma mig seriosament per trufar-se dels litigants, per deixar la minsa palanca usual, exclama: Mestre banyeta, us ho faria per cap diner, almenys treballa sempre a bon preu.
Encara no havia finit el xivarri promogut per la dita que s’afegia a la reunió un vianant que ningú no coneix i que disculpa la seva presència perquè vol demanar un gual fàcil per passar la ribera. Aleshores l’innoven que fer un pont damunt la Ribera Salada motiva la reunió i la baralla. Ell, fent el desentès respon: He oït que, realment, Mestre Banyetes, fa ponts i el preu contractat era quedar-se l’ànima del qui primer hi passa. La reunió esclafi una rialla en oir la resposta del nouvingut i unànime exclama: “Si coneixeu Mestre Banyetes, digueu-li que amb aquest preu, tracte fet”. I la gentada s’adreçà al cap de la serra per triar l’indret de la codinera i la facilitat de bastir-lo.
El vianant segueix el camí, la gent cansada de garlar s’acomiada amb el mot que el senyor indiqui lloc i dia per la nova sentada i amb la mofeta als llavis d’aquell vianant que tractava amb el dimoni, el constructor de ponts. Si la proposta motiva rialles, un dia ben aviat les rialles es tornen ploralles. Com un tro s’ha esbombat per la comarca de la Ribera Salada , l’existència del pont nou, de pedra escairada i amb un gran ull que engolirà la Ribera Salada per grossa que baixi. Els veïns volen visitar-lo, ningú però , s’arrisca a travessar-lo car tots recorden i estan convençuts de qui ha estat el cap-mestre dels paletes que l’han fet , i la pèrfida condició amb que l’han edificat.
Tothom parla del pont, tothom l’ha contemplat i lloat, ningú l’ha estrenat, ni tenen ganes d’estrenar-lo. Un veí de la Salada alta organitza la caça del senglar que malmet els trumfos i els moresc, la proposta sembla engrescadora , la llebre pel dinar i per l’acabament de la festa estrenar el pont nou.
Sense fer rebombori – amb la clàssica discreció de la gent del país - l’organitzador de la festa ha explicat als caps de colla que calia fer passar pel pont un senglar o una llebre.
Cap al tard, quan les ombres senyoregen els camps, els caçadors refermen llur fama i assoleixen fer passar una llebre pel pont i trufar-se de l’astúcia de mestre Banyeta; encara la llebre no acaba de passar el pont que el Banyeta la rebat a la codinera on avui podeu contemplar el clot que hi marcà la llebre... l’enfurisma haver estat vençut per aquesta gent senzilla i noble, no enrunà però el pont nou de moment...
Va estat endebades, ningú el va creuar fins que pel pas dels segles es va esfondrar, avui, des del vessant esquerra, com ho fèiem nosaltres , podreu veure encara els forats dels fonaments.
Tractes amb el Dimoni?. Déu ens guardi. Avui , aigües avall, hi ha un petit pont, senzill i simple, que ens permet superar tranquil•lament la Ribera Salada.
